Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Un estudi evidencia les escasses iniciatives de l’església catòlica per denunciar els casos d’abús sexual

ACN Barcelona.-Un estudi ha destacat la gravetat dels abusos sexuals a menors comesos per l’església catòlica i les escasses iniciatives per denunciar-los. L’estudi l’han fet la Universitat Oberta de Catalunya […]

Avatar
Agències 28/06/2021

ACN Barcelona.-Un estudi ha destacat la gravetat dels abusos sexuals a menors comesos per l’església catòlica i les escasses iniciatives per denunciar-los. L’estudi l’han fet la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la de Barcelona (UB) i la del País Basc (UPV/EHU). El projecte, realitzat entre 2018 i 2021, analitza el conjunt d’investigacions sobre aquest tipus d’abusos que s’han fet a l’Estat i compara els resultats amb els d’altres països. En la part de l’anàlisi de la UB, es conclou que en el 65,8% dels casos la conducta és crònica, amb contacte físic com carícies i tocaments o masturbacions en el 78,9% dels casos. La víctima és un noi de gairebé 12 anys de mitjana i en el 65,8% dels casos qui comet l’abús és un rector o sacerdot.

Els resultats de l’estudi general evidencien el dany “profund i durador” que han patit les víctimes, amb major afectació a homes que a dones. Apunta que la resposta institucional ha tendit, moltes vegades, a amagar, silenciar, confondre i, fins i tot, culpabilitzar les víctimes.A més, afegeix que a la gravetat d’aquests fets se suma que, de vegades, les víctimes eren infants i adolescents en situacions ja agreujades d’exclusió, desavantatge social o discapacitat. L’estudi mostra que els abusos sexuals van ser comesos, majoritàriament, per clergues, que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes. Això els feia coneixedors de l’extrema vulnerabilitat i la inexistència d’un context protector, fet que els permetia assegurar la seva impunitat. L’anàlisi apunta a una diversitat d’actituds en la manera com l’església catòlica ha reaccionat davant l’aparició de casos d’abús. La que ha predominat en molts països ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema. Quan ha estat impossible negar l’existència de l’abús, la resposta majoritària ha estat presentar-ho com un fet aïllat o a centrar les explicacions en la recerca de les causes individuals, atribuint els fets a tres psicopatològics dels abusadors i “obviant la possible influència de causes de tipus ambiental o estructural”, ha apuntat el coordinador del projecte, Josep M. Tamarit. Poder clerical, soledat i secretismeEl projecte aborda les causes estructurals de l’abús sexual en institucions eclesiàstiques espanyoles. Entre aquestes situa, el poder clerical, el perfeccionisme moral, la concepció de la sexualitat, el secretisme, la soledat o la idea del pecat i del perdó com a factors de risc. Un aspecte fonamental que s’ha trobat és la instrumentalització de les víctimes i el fet de prioritzar la reputació institucional per sobre dels drets individuals dels llavors menors. La UB, per la seva banda, ha descrit les característiques de les víctimes. Aquestes són majoritàriament infants, amb experiències prèvies de maltractaments. També detalla la gravetat dels abusos sexuals, repetits i amb contacte físic, inclosos abusos amb penetració en més de la meitat dels casos. Pel que fa a les conseqüències psicològiques, hi ha una majoria de víctimes amb problemes crònics d’ansietat i depressió, dificultats sexuals, d’alimentació i son; i trauma espiritual, relatiu a l’impacte extrem que els abusos sexuals han causat en la seva fe i la seva creença en l’església catòlica.