ACN Barcelona – Un estudi del Clínic-IDIBAPS apunta que els futbolistes tenen un risc més alt de desenvolupar trastorns del son REM. Els cops repetits al cap són un dels factors que podrien explicar una major exposició d’aquests professionals a aquest tipus de trastorns si bé pot ser multifactorial. La relació també té a veure amb el desenvolupament posterior de malalties neurodegeneratives com el Parkinson o la demència, ja que els trastorns del son REM són precursos d’aquestes malalties. L’estudi, publicat a ‘Journal of Neurology’, analitza els pacients amb trastorn del son atesos al Clínic entre el març del 1994 i el març del 2022. Dels 228 homes espanyols diagnosticats en aquest període, sis d’ells (un 2,63%) havien estat futbolistes professionals.
Així, si bé la majoria dels pacients amb trastorn del son de fase REM no eren futbolistes professionals, els investigadors apunten que el fet de determinar si hi ha futbolistes professionals retirats amb un trastorn d’aquest tipus pot ajudar a identificar persones amb una malaltia neurodegenerativa latent.
En roda de premsa, el doctor Álex Iranzo, neuròleg de l’Hospital Clínic i cap de grup de l’IDIBAPS, ha destacat que es pot concloure que el trastorn de fase REM s’associa “estadísticament” a haver estat futbolista professional anys abans, ja que hi ha una predisposició respecte a un grup control i la majoria de la població. A més a més, també s’associa la professió anys enrere al fet de desenvolupar pocs anys després d’un trastorn del son REM una malaltia neurodegenerativa com el Parkinson o la demència amb cossos Lewy.
<strong>Trastorn del son REM, 40 anys després de retirar-se del fubtol</strong>
Segons l’estudi, els sis homes que havien estat diagnosticats al Clínic amb trastorn del son REM havien estat jugadors de futbol professionals en el passat, amb una carrera de 13 anys de mitjana. Des que van retirar-se i fins que se’ls va diagnosticar el trastorn van passar 40 anys. Els pacients amb trastorn del son REM solen ser homes d’entre 60 i 70 anys que tenen malsons quan dormen, com ara que algú els persegueix o els ataca, i que poden escenificar aquests malsons cridant o posant-se agressius mentre dormen.
D’aquests sis que havien jugat professionalment, cinc van acabar desenvolupant Parkinson o demència amb cossos de Lewy quatre anys després del diagnòstic del trastorn de son REM. És a dir, 44 anys després d’haver-se retirat. Diversos estudis ja havien demostrat que el trastorn del son REM és una primera manifestació de malalties neurodegeneratives i que els traumatismes craneoencefàlics són un factor de risc.
Tanmateix, aquest és el primer estudi de l’Estat que es fixa en si algun dels pacients d’un hospital, en aquest cas el Clínic, havien jugat de manera professional a algun esport anys enrere. En compararar-ho amb altres grups, s’ha pogut comprovar que hi ha un percentatge més gran d’exfutbolistes professionals (2,63%) amb trastorns del son REM respecte el grup control (0%) i la població general (0,062%).
El doctor Iranzo ha remarcat, però, que ara caldria replicar un estudi similar en altres centres hospitalaris i països per poder treure’n més conclusions i aportar més “solidesa”. Si bé un dels factors de risc que els investigadors creuen que és més “atractiu” és el fet de patir traumatismes repetits al cap en tocar la pilota o xocar amb altres jugadors, Iranzo ha parlat també d’altres possibles causes. Per exemple, ha dit, la relació entre haver estat jugador professional i acabar desenvolupant una malaltia també podria tenir a veure amb l’edat, seguir una dieta o els pesticides que s’utilitzen als camps.
<strong>Mesures preventives</strong>
El doctor Gil Rodas, metge consultor de Medicina de l’Esport del Clínic, ha posat èmfasi en el fet que haver patit reiteradament cops de cap durant anys pot ser un factor de risc de desenvolupar trastorns del son REM a llarg termini.
Per això, ha assegurat que “el més important” és actuar “correctament” quan un jugador pateix una commoció cerebral al camp i un metge ha de valorar-ho. “Si el metge considera que no està bé, el que ha de fer és retirar el jugador”, ha afegit. A més a més, també ha subratllat la “transcendència” que pot tenir un cop al cap tenint en compte que a la llarga podrien patir una demència o un Parkinson.
D’altra banda, també s’ha referit als dies que han de passar fins que aquest futbolista professional pot tornar a jugar. “Avui institucions importants estan creant protocols per establir que com a mínim un jugador que ha patit una contusió en un partit, en un entrenament, sigui de l’esport que sigui, necessitarà com a mínim sis dies per poder tornar a estar preparat per tornar a jugar”, ha explicat.
Tot i que l’estudi se centra en homes, el doctor Rodas ha comentat que cal tenir especial cura amb els cops de cap si qui els pateix són dones o infants. “Probablement encara els hem de tenir molt més cuidats” ha dit sobre els nens.
En aquest sentit, ha assenyalat la importància d’implementar estratègies preventives com per exemple limitar el número de cops de cap. El doctor ha citat el cas d’una iniciativa de la federació anglesa que limita els cops de cap en els entrenaments a partir de certa edat.
A més a més, ha demanat ser més curosos el procés de retorn al camp o al joc un cop s’ha patit una contusió al cap. Sobre això, ha assenyalat que no necessàriament han de ser sis dies en el cas dels infants, sinó que dependrà del pacient i del seu estat.
“Actualment, ens trobem en una fase per buscar estratègies preventives”, ha conclòs aquest metge, que espera que en els pròxims anys en sorgeixin més.
