ACN Cerdanyola del Vallès.-Investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han conclòs que el confinament resulta més efectiu contra la covid-19 als països on la gent gran viu sola o amb la parella, mentre l’eficàcia és menor als països on els avis viuen amb persones més joves. L’equip de recerca ha explotat dades de censos de població de 81 països per analitzar el paper potencial de les llars en la transmissió del coronavirus i ha constatat que la manera com viu la gent gran a casa és determinant. L’estudi del CED s’acaba de publicar a la prestigiosa revista nord americana ‘Proceeding of the National Academy of Sciences (PNAS)’.
L’estudi, fet en base a una mateixa proporció de persones infectades als 81 països analitzats, assenyala que els patrons de coresidència de gent gran a l’Àfrica i a parts d’Àsia augmenten la vulnerabilitat d’aquests països en les morts induïdes per la transmissió de Covid-19 a la llar. De cara al futur, els investigadors destaquen que evitar les infeccions primàries per a grups d’edat específics –com la gent gran- evitarien morts posteriors a causa de la transmissió del virus a la llar. Així, afirmen que prevenir les infeccions primàries entre gent gran és el més eficaç en països amb llars petites i poca coregenència intergeneracional, com França. Per contra, confinar grups d’edat més joves pot tenir un impacte més gran en països amb llars grans i intergeneracionals, com Bangla Desh.A l’hora de prendre mesures per mitigar els efectes adversos de la covid-19, els investigadors del CED insten epidemiòlegs i polítics a tenir en compte la incidència que tenen l’estructura per edats i els patrons de coresidència en la vulnerabilitat de les poblacions davant la malaltia. Consideren que, més enllà de l’edat, les estratègies de confinament i els models epidemiològics haurien d’incorporar més dades demogràfiques i de llars. Així, diuen, s’evitaria especialment la transmissió de la malaltia a persones grans. L’equip investigador l’han format Albert Esteve, Iñaki Permanyer i Diederik Boertien de la UAB, així com James W Vaupel, de la Universitat del Sud de Dinamarca.Estudi previ amb dades a EspanyaEls mateixos investigadors van publicar fa dos mesos un estudi analitzant les dades de l’estat espanyol, i ja van observar com la vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la covid-19 venia donada per la major o menor proporció de persones joves i grans, així com per les pautes de co-residència d’aquestes. L’equip de recerca va constatar com els dos factors resultarien determinants per entendre la diferència de mortalitat que podia haver entre províncies davant un mateix percentatge de persones contagiades. Per la seva estructura de població, les províncies més envellides d’Espanya -Zamora, Lugo, Ourense, Salamanca- tindrien el doble de mortalitat per 100.000 habitants que les més joves -Ceuta i Melilla, Almeria, Las Palmas-. Madrid i Barcelona presentarien valors similars.
