Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Un estudi de l’Hospital de Bellvitge adverteix dels riscos de l’obesitat en els candidats d’un trasplantament renal

ACN L’Hospitalet de Llobregat.-Un estudi del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge constata el creixent impacte de l’obesitat en les diferents etapes i en els diferents actors implicats […]

Avatar
Agències 06/07/2021

ACN L’Hospitalet de Llobregat.-Un estudi del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge constata el creixent impacte de l’obesitat en les diferents etapes i en els diferents actors implicats en un trasplantament de ronyó. L’anàlisi, publicat a la revista ‘Nephron’, conclou que la pèrdua de pes és un requeriment molt rellevant per a l’èxit d’un trasplantament renal. Els experts subratllen que cal especificar-ho de forma més rellevant a les guies clíniques com a campanya de sensibilització entre els candidats a donants i també entre els pacients que han de rebre l’òrgan. En aquest sentit, remarquen que perdre pes de forma posterior a rebre el ronyó no comporta millores significatives, sinó que cal adquirir bons hàbits alimentaris abans de la intervenció.

Els metges recorden que l’obesitat és un factor molt important de risc cardiovascular i d’altres trastorns del metabolisme. El trasplantament renal augmenta la supervivència dels pacients de malalties renals cròniques, però un 17% de les morts de receptors d’un trasplantament renal es deu a una malaltia cardiovascular.D’aquesta manera, assenyalen que un índex de massa corporal (IMC) a partir de 30-35 pot suposar que una persona amb malaltia renal crònica estigui més temps a la llista d’espera o que no pugui afegir-se a la mateixa si arriba a una obesitat mòrbida. Tot i que l’obesitat s’associa amb complicacions en el trasplantament renal, l’article publicat ara conclou que el trasplantament també millora la supervivència dels pacients obesos amb malalties renals cròniques. En aquest sentit, l’estudi de l’Hospital de Bellvitge subratlla la conveniència de no utilitzar l’IMC com a criteri únic de classificació dels pacients a les llistes d’espera. En comptes d’això, proposa analitzar cada cas de forma individual i tenir en compte altres factors que poden explicar l’augment de pes, com ara l’acumulació de líquids o la distribució de la massa muscular.