ACN Barcelona.-Un treball de fi de grau de la UPF aporta diverses estratègies que s’haurien pogut seguir per vacunar la població contra la covid, redistribuint les vacunes per franges d’edat tenint en compte no només la seva mortalitat sinó també el seu grau d’interacció social i, per tant, la major probabilitat de contagis. L’autora conclou que, en l’estratègia de vacunació que s’ha dut a terme a Catalunya s’han prioritzat els col·lectius de risc i no s’han tingut en compte els patrons socials a l’hora de dissenyar la desescalada: s’han reduït les restriccions sense que el col·lectiu responsable de la major part de contagis, els joves, hagi estat immunitzat degut a la necessitat de donar aire a certs sectors econòmics.
Lluny de la culpabilització dels joves per aquesta cinquena onada, aquest projecte es planteja que una distribució diferent de les vacunes per franges d’edat hauria permès desescalar amb un risc menor de rebrot. A més, les conclusions obtingudes posen en evidència que en zones amb una major renda mitjana anual es van detectar gairebé la meitat de casos que en zones més desafavorides, concretament a l’àrea metropolitana de Barcelona i tenint en compte les dues primeres onades de la pandèmia.El projecte, dut a terme en el marc del Treball de Fi de Grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de l’Escola d’Enginyeria de la UPF, s’ha centrat en el coneixement que es pot obtenir dels portals de dades obertes disponibles a Catalunya. Genona Torruella, autora de la recerca, manifesta que han treballat amb les dades accessibles des del portal de dades obertes de la Generalitat per fer una avaluació de l’impacte de la pandèmia sobre la població catalana segons el seu origen socioeconòmic i per a dissenyar diferents estratègies de vacunació. El treball ha estat dirigit per Miguel Ángel Cordobés, docent i investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.Per a testejar diferents estratègies de vacunació, s’ha utilitzat un model de xarxa per a reflectir els patrons de contacte social de la població de la ciutat de Barcelona. “Entrenem el model amb les dades de l’enquesta POLYMOD, que recull el nombre de contactes de persones europees considerant l’ocupació, el nivell educatiu, el gènere i l’edat. Aquest model s’ha aplicat a les dades demogràfiques que ens facilita l’Ajuntament de Barcelona des del seu portal de dades obertes per a fer una predicció del nombre de contactes dels barcelonins”, explica Torruella.Finalment, s’ha aplicat a aquesta xarxa un model epidemiològic per a testejar diferents estratègies de vacunació prioritzant per franges d’edat, parametritzant el model amb les característiques de la variant alfa de la covid-19 i assumint que amb la vacunació podem aturar la transmissió del virus.S’han considerat tres estratègies de vacunació. En la primera es vacunen els joves de 15 a 24 anys i els majors de 65. Generalment, la gent jove té una vida social més activa que la gent gran, i això implica que siguin els causants de bona part dels contagis. La vacunació dels joves té un fort impacte en el nombre de persones contagiades, però no tan significatiu en la taxa de mortalitat. Contràriament, vacunant la gent d’edat més avançada redueix de manera ràpida la mortalitat però no té efecte en la contenció dels contagis.La segona estratègia seria vacunar els adults de 25 a 64 anys. Aquests grups d’edat contenen la major part de la població, per tant el nombre de persones contagiades decreix de manera ràpida quan immunitzem aquests grups. Amb les simulacions dutes a terme, els autors han obtingut els mateixos resultats en quan a contagis i mortalitat quan es vacunen el 80% del grup d’edat 25-39 i el 40% de la població entre 40-64, o quan es vacuna el 40% d’ambdós franges d’edat.La tercera estratègia proposa una vacunació igualitària per als majors de 25 anys. En la simulació en la qual no hi ha cap persona immunitzada, s’obté que passats 150 dies un 2,4% de la població seria contagiada i un 0,74% dels positius resultaria en defunció. En l’escenari on es vacuna només el 80% de la població de més de 65 anys, al cap dels 150 dies el model preveu un 2,3% de la població contagiada i una taxa de mortalitat de 0,46%. Clarament s’ha reduït la mortalitat però veiem que el nombre de contagis es manté.En canvi, en el supòsit de vacunar el 20% de la població de cada franja d’edat superior als 25 anys, s’obté una ràtio de contagiats de l’1,1% i una mortalitat del 0,32%, reduint a la meitat tant els contagiats com la mortalitat.
