ACN Barcelona – Un estudi de la Universitat de Barcelona conclou que, d’acord amb dades del 2019, només el 4,1% dels turistes de Barcelona provenen dels creuers i estima que aportaran aquest any i el que ve el 13% dels ingressos de l’impost turístic de l’Ajuntament. Concretament, l’informe calcula que la mitja diària de creueristes va ser aquell any de 6.566 davant els 158.610 visitants totals a la ciutat i que només en cinc dies entre 2010 i 2019 es van superar els 30.000 creueristes a la ciutat, un 0,1% del total. El director de Cruise Lines International Association (CLIA) a l’Estat, Alfredo Serrano, ha destacat que els ingressos per l’impost suposen “xifres molt significatives” i ha apostat per més col·laboració amb l’Ajuntament.
En l’estudi elaborat pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, Jordi Suriñach i la professora Ester Gayá, constata que els mesos de més concurrència de creueristes a Barcelona són el setembre i l’octubre, amb un 5,6% i un 5,3% del total, mentre que a l’altre extrem se situa el desembre (1,5%) i el febrer (2,1%).
En total, l’any 2019, els creueristes van aportar el 8,4% dels ingressos de l’impost turístic gestionat per l’Ajuntament, fins a uns 1,2 milions d’euros. En canvi, per a aquest any, l’estimació està prevista que s’enfili fins als 8 milions d’euros i l’any que ve fins als 9 milions. Això és un 13% del total en els dos anys.
El director de Cruise Lines International Association (CLIA) a l’Estat, Alfredo Serrano, s’ha queixat que el recàrrec de l’impost municipal es multipliqui per sis i ha destacat que es tracta de “xifres molt significatives” que de moment han assumit les navilieres. “Un turista que passi unes hores a Barcelona haurà de pagar 5,75 euros per persona, multipliquem-ho per una família de 4 o 5 persones…”, ha comentat en declaracions als mitjans. “Són xifres que esperem perquè almenys serveixen perquè la ciutat pugui abordar els problemes que diuen que genera el turisme”, ha afegit. A partir de l’any que ve, l’impost se situarà en els 6,25 euros per persona.
Un altre dels retrets que ha fet sobre aquesta figura impositiva i el recàrrec aplicat per l’Ajuntament és que el creuer és l’únic mitjà de transport gravat amb una taxa. “És una paradoxa. Algú pot venir a Catalunya en tren o en cotxe, torna, i si no pernocta, no paga l’impost”, ha dit.
D’altra banda, Serrano ha reivindicat la “nul·la evidència” de la responsabilitat dels creueristes en les zones més congestionades de la ciutat i ha comentat que si fos el cas aposta per fer un “tractament quirúrgic”. En sentit, ha reclamat un “pla” a l’Ajuntament perquè els adverteixi en quins casos considera que s’està produint una congestió causada pels creueristes i així avisar els turistes evitin les zones més concorregudes.
Quant al nombre de creueristes, l’any 2022 es va tancar amb prop d’1,7 milions de creueristes, xifres que es troben força per sota encara als 2,3 milions del 2019; i s’acosta a les del 2014, quan es van registrar 1,7 milions de visitants.
Segons l’informe, el perfil de creuerista que visita la ciutat com a punt de sortida o arribada del seu creuer és el d’una persona de 50 anys, que ve sobretot en parella i gasta 100 euros més de mitjana que un turista vacacional. A més, el 94% fa nit en hotels -davant el 44% d’un visitant tipus- i en un hotels de major categoria, de 3,9 estrelles davant les 3,5. A més, disposa de més poder adquisitiu, especialment entre el col·lectiu de visitant nord-americà.
L’informe també recalca que els creuristes de port base, els que generen més impacte econòmic a la ciutat, va ser d’un 3,7% entre 2010 i 2019, per sobre el 2,8% dels que es trobaven en trànsit i del 3,1% de mitjana total. Segons remarca l’estudi, es tracta d’augments inferiors a les pernoctacions i als visitants, que ho van fer en un 4,5% i en un 4,3%, durant aquest període.
Un altre dels aspectes que subratlla és que es tracta d’una activitat desestacionalitzada, repartida especialment entre abril i novembre.
En un estudi anterior, del 2016, es va determinar que l’impacte econòmic de l’activitat dels creuers a Barcelona era de 1.083 milions d’euros i generava 9.056 llocs de treball a Catalunya, juntament amb uns beneficis que es repartien no només en el sector turístic (61% d’ocupació amb un 46% de la facturació) sinó en d’altres (39% d’ocupació i 54% de la facturació total). Es tracta d’una activitat, a més, que aleshores que es concentrava majoritàriament a Barcelona, amb un 73% i unes rendes fiscals totals (IRPF, IVA i ISO) de 206 milions d’euros.
<strong>CLIA respon a Sanz que el nombre de creuers ja estan limitats</strong>
En una atenció als mitjans, el director de CLIA a l’Estat, Alfredo Serrano, ha replicat a la tinenta d’alcaldia d’Ecologia i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que el nombre de creuers ja està “limitat” després de l’acord amb l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per limitar de vuit a set el nombre de terminals.
“És un acord vàlid en l’actualitat i hem de deixar que es desenvolupi. Necessitem una mcia d’estabilitat”, ha comentat Serrano, que ha qualificat aquesta entesa de “fita històrica” i ha recordat que les companyies han fet importants inversions. Sanz ha demanat aquest migdia a la Generalitat que “no tiri pilotes fora” i limiti la presència “desproporcionada” de creueristes a la ciutat.
De cara a les previsions per aquest 2023, Serrano estima unes 800 escales, una xifra que es mantindrà en els pròxims anys.
