Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Un estudi de la Paeria conclou que les dones segueixen patint desigualtats econòmiques, formatives i familiars

ACN Lleida.-Un estudi encarregat per la Paeria conclou que les dones segueixen patint desigualtats econòmiques, formatives i familiars. L’índex d’ocupació de les lleidatanes el 2019 és un 6% inferior als […]

Avatar
Agències 04/03/2021

ACN Lleida.-Un estudi encarregat per la Paeria conclou que les dones segueixen patint desigualtats econòmiques, formatives i familiars. L’índex d’ocupació de les lleidatanes el 2019 és un 6% inferior als homes, cobren un 15% menys i concentren el 70% dels contractes a temps parcial o fix-discontinu. A més, el 91% de les persones que demanen una excedència per tenir cura de fills o familiars són dones i representen només un 5% de l’alumnat universitari en estudis d’enginyeria. Des de l’Ajuntament de Lleida reconeixen que “encara queda molt camí per recórrer” per revertir l’empobriment femení, proposen treballar de manera transversal amb empreses i sindicats i anuncien que augmentaran l’oferta de places educatives de 0 anys per incentivar la conciliació.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha fet referència a algunes de les conclusions d’aquest estudi com ara que, en termes de qualitat de vida, les dones tenen més dificultats per dormir bé, afronten el 78% de les accions d’acompanyament i recollida d’infants a les escoles (mares o àvies), són el 65% en les polítiques actives de voluntariat, un 36% de les dones assalariades tenen sous iguals o inferiors al SMI i són majoria en les llars monoparentals. “Molts indicadors demostren que encara no s’ha fet prou i que la societat no és prou justa per a les dones”, ha dit.Per Pueyo, l’empobriment femení és un dels grans reptes de la societat actual. “Les dones treballen més que els homes però són més pobres i, per tant, hi ha una injustícia de base”, ha explicat. “I si hi sumem tasques invisibles en l’àmbit familiar, encara hi ha una permanència notable d’esquemes patriarcals que impedeixen avançar igual a les dones que als homes”, ha afegit. És per això que considera que el resultat d’aquest treball ha de servir per millorar aquestes polítiques i treballar més per la igualtat. “En matèria d’igualtat, l’estudi ens està dient que hi ha molt camí per recórrer, que no podem ser complaents i que cal comprometre’ns més i millor des de la Paeria”, comenta, i afegeix que des de les institucions “tenim l’obligació política, ètica i moral de corregir les desigualtats”. Aquest ha de ser l’objectiu absolutament prioritari pel govern d’entesa i per una societat que vulgui ser justa i transformadora com la societat lleidatana”, ha dit.Per la seva banda, la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, considera que la igualtat és una fita “de dimensions incommensurables” i que és un projecte de ciutat en què “cal la implicació de tothom”. D’entre les conclusions, ha destacat el que les autores de l’estudi han anomenat ‘Angoixa del temps’. “És la percepció que tenen les dones lleidatanes de no poder arribar a tot arreu”, ha explicat. És per això, entén, que cal fer polítiques des de la Paeria que incentivin la conciliació de la vida laboral i familiar i la coresponsabilitat dels homes en les cures familiars i domèstiques.Castro també ha explicat que en l’àmbit de la Salut, l’estudi conclou que les lleidatanes consideren que tenen un estat de salut quatre punts per sota dels homes, una percepció, diu, compartida a nivell català i estatal. Aquest fet té a veure la sobrecàrrega en el treball i en el fet que hi ha més dones grans que homes, explica. En aquest sentit proposa des de la Paeria incrementar el suport a les dones grans reforçant les xarxes d’ajuda i l’atenció a la soledat no volguda. Segons Castro, també cal fer “molta feina” per despertar l’interès de les dones en els estudis i les professions tècniques i destaca que a més del projecte adreçat a noies d’entre 10 i 18 anys, ‘Innovation Girls’, cal impulsar-ne d’altres. Com a punt positiu destaca que a Lleida hi ha menys dones en situació d’analfabetisme que la mitjana catalana i “hem de seguir treballant contra el fracàs escolar”. També que la justícia ha donat el 87% de les ordres de protecció demanades, mentre que la mitjana catalana és del 52%. En aquest sentit, destaca que l’any 2019 es van interposar 1.136 denúncies per violències masclistes i es va registrat un augment de denúncies entre mares i fills i també les relacionades amb la violència sexual.Pel que fa als mitjans de comunicació, tot i que les dades són sensiblement superiors a la mitjana catalanam destaca que les dones, tot i ser el 51% de la població de Lleida, a les portades dels diaris només protagonitzen un 21% de les notícies i en la secció d’esports la incidència baixa fins al 13%. Les dones protagonitzen el 12,5% de les notícies de cultura, el 23% de les noticies generals i tenen un 34% de presència en els mitjans digitals. En aquest sentit, destaca iniciatives com la del premi Mila de Periodisme per potenciar i fer visibles les dones en els mitjans de comunicació.Pel que fa a l’àmbit econòmic, Castro destaca que s’està cronificant la pobresa femenina i que hi ha treballs que no les permeten arribar a cotitzacions suficients per assolir pensions mínimes. A més, afegeix, les dones tenen més dificultats per obtenir treballs de qualitat. Castro es marca com a accions a dur a terme que podrien millorar la qualitat de vida de les dones, potenciar els programes que tinguin cura de les cuidadores, estudiar la idoneïtat de les condicions de l’habitatge en relació amb les cures, analitzar si cal adaptar els horaris del transport públic i potenciar activitats entre mares i fills a les escoles i fora d’elles.Finalment, una de les persones que ha elaborat l’estudi, Mercè Martí, ha posat de manifest que el perfil d’una emprenedora és d’una dona d’entre 30 i 45 anys, similar a altres municipis i que cal reflexionar sobre el perquè. Destaca que són dones que es troben en edat reproductiva o de cures i que darrere d’aquesta intenció hi ha una necessitat imperant de trobar vies d’autoocupació. Per tant, proposa, calen recursos per estimular l’emprenedoria però també cal donar resposta a les dificultats reals de conciliació i els mandats de gènere.