ACN Barcelona.-Un estudi dirigit per investigadors de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) ha conclòs que les vesícules extracel·lulars juguen un paper important en la patologia de la malària vivax. Els resultats, publicats a la revista ‘Nature Communications’, indiquen que les vesícules extracel·lulars de pacients amb ‘Plasmodium Vivax’ comuniquen amb els fibroblasts de la melsa humana, la qual cosa promou l’adhesió de glòbuls vermells infectats pel paràsit ‘Plasmodium vivax’. Aquest paràsit és el més estès fora d’Àfrica i causa milions de casos clínic l’any, incloent casos greus i fins i tot la mort.
L’estudi s’ha dut a terme al Campus Can Ruti, amb la participació de la plataforma de Genòmica de l’IGTP, el servei de Nefrologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.Els mecanismes associats a la malaltia per aquest paràsit en concret són menys coneguts que per la malària falciparum. Evidències recents però han suggerit que, com passa amb el falciparum, els glòbuls vermells infectats pel paràsit vivax es poden acumular en òrgans interns i això podria contribuir a al patologia de la malaltia. L’equip liderat pels investigadors Hernando A. Del Portillo i Carmen Hernández-Becerra va mostrar recentment que els glòbuls vermells infectats per ‘Plasmodium vivax’ s’adherien als fibroblasts de la melsa humana gràcies a l’expressió de certes proteïnes del paràsit, i aquesta expressió era induïda per la mateixa melsa. Del Portillo ha apuntat que aquests descobriment indiquen que la melsa “juga un doble rol en la malària vivax” ja que d’una banda elimina els glòbuls vermells infectats però per l’altra “pot servir d’amagatall per al paràsit”.Per entendre els mecanismes moleculars d’aquest procés d’adhesió han investigat les vesícules extracel·lulars, petites partícules rodejades per membrana que són secretades de manera natural per, pràcticament, totes les cèl·lules. Cada cop hi ha més evidències que aquestes podrien tenir un paper en una àmplia gama de patologies, incloent malalties parasitàries com la malària. “Creiem que els resultats del nostre estudi mostren per primer cop que les vesícules extracel·lulars tenen un rol fisiològic en malària”, ha comentat del Portillo, últim autor de l’estudi.L’equip investigador va aïllar aquestes vesícules de sang de pacients amb infecció aguda per ‘Plasmorium vivax’ o de voluntaris sans, i va mostrar que les cèl·lules de la melsa humana (o fibroblasts) internalitzen molt eficientment les vesícules extracel·lulars dels pacients, però no les dels voluntaris sans. Aquesta internalització indueix l’expressió d’una molècula (ICAM-1) a la superfície del fibroblast, la qual cosa serveix alhora d’àncora perquè s’hi adhereixin els glòbuls vermells infectats.”Aquests descobriments aporten valuosa informació sobre el paper de les vesícules extracel·lulars en la malària vivax i assenyalen l’existència de poblacions de paràsits que s’adhereixen a certes cèl·lules de la melsa, on es multipliquen sense haver de circular en sang”, ha afirmat Fernández-Becerra, coautora sènior de l’estudi. Ha afeigt que aquests infeccions ocultes podrien representar “un repte addicional al diagnòstic i eliminació de la malaltia perquè podrien ser asimptomàtiques”.
