Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

Un estudi atribueix l’abandonament universitari de l’alumnat subsaharià a la “manca de suport” de professorat i família

ACN Barcelona – Un estudi de la fundació Guné atribueix l’abandonament universitari de l’alumnat d’origen subsaharià a la “manca de suport” del professorat i la família. En aquest sentit, recorda […]

Agències 12/04/2022

ACN Barcelona – Un estudi de la fundació Guné atribueix l’abandonament universitari de l’alumnat d’origen subsaharià a la “manca de suport” del professorat i la família. En aquest sentit, recorda que les persones amb bagatge migratori -nascudes en un altre país o bé de famílies migrants- tenen una major tendència al fracàs escolar i a l’abandonament escolar prematur a Catalunya. En el cas de les noies, algunes de les causes compartides que ho provoquen són la manca d’expectatives que el professorat diposita en elles i la manca de suport familiar, així com la impossibilitat de trobar referents i, per tant, de motivació de les pròpies alumnes.

El treball s’ha elaborat amb la col·laboració del Centre d’Estudis Africans CEA i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a partir de casos de noies de famílies originàries del Senegal i de Gàmbia i nascudes a Mataró, Terrassa i Vic. Per a la recerca s’han fet entrevistes, grups focals i observacions entre alumnes i exalumnes de secundària, famílies d’aquests joves, professorat i personal no docent d’instituts i voluntariat en promoció socioeducativa.

Entre les causes de l’abandonament escolar prematur detectades, hi ha la manca d’expectatives que el professorat diposita en les noies, la manca de reconeixement a la diversitat cultural de l’alumnat per part dels centres de secundària, la incapacitat de les famílies d’oferir suport educatiu i altres condicionants per qüestions de gènere, origen i condicions sòcio-econòmiques.

L’estudi ha detectat també que en les noies d’origen subsaharià l’abandonament escolar és inferior que en els nois de la mateixa procedència, tot i que molt poques arriben a iniciar estudis universitaris. Això s’explica en part “perquè les noies volen tenir més oportunitats que les seves mares i perquè es veuen derivades a sortides laborals no qualificades i molt precàries”. En canvi, els nois sovint es veuen empesos a desenvolupar “el seu rol tradicional de proveïdor de diners per a la família i tenen accés més fàcil a feines no qualificades amb millors sous o possibilitats d’ascens”.

<strong>Un projecte desenvolupat al Senegal i a Catalunya</strong>

La recerca forma part d’un programa sobre el dret del jovent a una educació secundària de qualitat i lliure de violència al Senegal i a Catalunya. Es duu a terme a dotze instituts de secundària situats a Kolda, una ciutat del sud del país, i la seva perifèria. També es fa paral·lelament un treball de sensibilització a nois, noies i personal educatiu de 3 instituts de Manlleu i un de Canovelles amb forta presència de nois i noies de famílies subsaharianes.

El programa, de dos anys de durada, promou i contribueix a afavorir el dret a una educació completa de qualitat i sense violència des d’una perspectiva de gènere, coeducadora i participativa, i treballant des de les causes estructurals que vulneren aquest dret.