ACN Barcelona – Un jutjat de menors de Barcelona ha condemnat un menor d’edat a un any i mig d’internament com a cooperador necessari d’una agressió sexual a una noia menor d’edat comesa per un altre menor, en aquest cas inimputable, l’any 2020 a la capital catalana. El condemnat tenia 14 anys en el moment dels fets, mentre que l’autor material en tenia menys de 12 i, per tant, és inimputable judicialment. Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, la nena, de 13 anys, va ser obligada a fer-li una fel·lació i va ser penetrada analment al barri del Besòs de Barcelona un vespre de setembre, mentre el condemnat ho contemplava i vigilava que ningú interrompés l’agressió.
Segons considera provat la magistrada, poc abans de les 20.45 hores del 25 de setembre del 2020, el condemnat, de 14 anys, era a la Rambla Prim de Barcelona, al barri del Besòs, amb l’altre menor, d’11 anys i mig. Els dos van veure que per allà passava la menor, de 13 anys, que anava sola cap a casa seva. Es van posar a caminar al seu costat seguint la seva trajectòria. El nen d’onze anys va dir-li a la noia que l’acompanyaria. La noia, estranyada, li va dir que no feia falta, però els dos menors la van seguir acompanyant. El nen d’onze anys simulava estar amagant en una ronyonera algun objecte perillós, cosa que va fer témer a la nena per la seva seguretat.
Acte seguit, el nen d’onze anys va fer desviar la noia del seu camí, exigint-li que baixés per un lloc diferent del que la conduïa a casa seva. La nena li va dir que no volia anar per allà, però el nen d’onze anys li va preguntar: “Vols viure o morir?”. Mentrestant, el noi de 14 anys contemplava la situació, no feia res per evitar-la i “estava disposat a propiciar el pla del seu amic”. La noia, encara més atemorida per la frase del nen i per la presència de l’altre noi, li va respondre que volia viure. Aleshores el nen li va exigir a la noia que li fes una fel·lació i va indicar al condemnat que se situés en un lloc determinat per vigilar l’entorn. La noia s’hi va negar inicialment, i el nen la va tornar a amenaçar de mort, vencent així la seva resistència. El condemnat va contemplar l’agressió.
A continuació el nen va cridar a la noia que s’abaixés els pantalons, i la noia va acabar obeint. El nen la va penetrar analment i va ejacular. Immediatament el nen li va dir a la noia que podia marxar i ell i el seu amic van anar en una altra direcció.
Per tot això, en una sentència de finals de març, el jutjat de menors número 6 ha condemnat el menor a 18 mesos d’internament seguits de dos anys de llibertat vigilada per un delicte d’agressió sexual amb accés carnal per via bucal i anal a menor de 16 anys. A més, el condemna a pagar 5.000 euros a la víctima pels danys morals, diners que hauran de pagar els pares del condemnat.
El 23 de febrer passat es va celebrar el judici, en el qual el ministeri fiscal va qualificar els fets com a constitutius d’un delicte greu d’agressió sexual amb accés carnal per via bucal i anal, va culpar-ne l’acusat com a cooperador necessari i va proposar una mesura d’internament en règim tancat durant tres anys i llibertat vigilada durant els tres posteriors. Daniel Salvador, de Vosseler Advocats i defensor de la menor, es va adherir a la qualificació jurídica i les mesures sol·licitades pel ministeri fiscal, així com a una indemnització del menor i els seus progenitors per danys morals.
En la vista, el menor va explicar que era amb el seu amic al parc de les Palmeres i van veure la noia, a qui coneixien del barri. Segons la seva versió, el nen i la noia parlaven, però ell no els entenia perquè anava una mica enrere, tampoc va sentir cap amenaça del nen a la noia i ella tampoc li va demanar ajuda. En un moment determinat el nen d’onze anys li va donar la seva motxilla i li va dir que s’esperés a dalt d’unes escales. Van marxar i ell es va quedar assegut en un banc uns cinc minuts. Després el nen va tornar i la noia va marxar. El nen li hauria dit al seu amic que la noia li havia fet una fel·lació de forma consentida. També va assegurar que a la noia l’havia vist “normal” i en cap moment espantada. L’endemà, al parc, unes amigues de la noia li van dir que el seu amic havia penetrat analment la jove.
La magistrada es creu la versió de la víctima, en considerar que ha mantingut el relat de fets en tot moment, des de la declaració als Mossos, a la fiscalia i en el judici, i que no tenia cap animadversió cap a l’acusat ni el seu amic inimputable. La noia va explicar que coneixia els dos menors del barri i sabia que havien tingut una baralla amb armes dies abans. En el judici la noia va dir que l’acusat havia vist l’agressió en tot moment.
A més, uns mossos d’esquadra van declarar que dos dies després dels fets, el 27 de setembre, estaven detenint els mateixos menors en aquella zona per un robatori amb violència. Va ser aleshores quan una amiga de la víctima els va relatar el que li havia explicat la menor i els agents van anar al domicili de la noia per prendre-li declaració. La noia va anar a l’hospital aquell mateix dia.
Segons la magistrada, la conducta del condemnat va contribuir a la violació i per tant el considera cooperador necessari.
Respecte la pena, els informes socials determinen que l’acusat forma part d’una família amb llaços afectius molt forts però un estil educatiu “lax i inconsistent, amb una capacitat normativa molt escassa”. És el primer judici que té, però ja abans dels 14 anys, quan era inimputable, la DGAIA li havia obert un expedient de risc pel seu comportament “transgressor”, amb un seguiment per part del servei de la Generalitat sobre inimputables, amb assistència voluntària i adherència a les indicacions del tècnic. Els informes determinen que és un jove “nerviós, poc madur i influenciable pel grup d’iguals característiques dissocials, circumstància que constitueix un factor de risc molt significatiu”.
El noi ha millorat el seu rendiment després de ser derivat a una unitat d’escolarització compartida i sembla que s’ha distanciat del grup de relacions anterior, gràcies a la intervenció educativa, i és més conscient del risc.
Per això, la magistrada veu bon pronòstic al jove, i redueix la petició de la fiscalia de tres anys d’internament a la meitat.
