Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Un any després, els presos esperen el Suprem, l’indult, l’amnistia o canvis al Codi Penal per sortir altre cop de presó

ACN Barcelona.-Un any després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a penes d’inhabilitació i presó a diversos líders independentistes, els empresonats estan a l’expectativa de l’evolució del […]

Avatar
Agències 11/10/2020

ACN Barcelona.-Un any després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar a penes d’inhabilitació i presó a diversos líders independentistes, els empresonats estan a l’expectativa de l’evolució del tercer grau, dels indults i de possibles iniciatives legislatives com el canvi de la sedició en el Codi Penal o una llei d’amnistia que puguin accelerar la seva sortida de presó. Després de gaudir d’alguns permisos, sortides quasi diàries per fer voluntariat, treballar o cuidar de familiars gràcies a l’article 100.2, i fins i tot obtenir el tercer grau penitenciari, el Suprem va escapçar-ho tot al juliol i la pandèmia fa que hagin d’estar tancats al seu mòdul durant gairebé tot el dia, excepte Forcadell i Bassa que encara tenen el tercer grau en vigor.

Els set presos de Lledoners més Carme Forcadell i Dolors Bassa van ingressar a presó preventiva entre l’octubre del 2017 i el març del 2018. Quan l’alt tribunal espanyol va dictar sentència el 14 d’octubre del 2019 ja feia entre un any i mig i gairebé dos anys que estaven tancats en presó preventiva, fos a Madrid o Catalunya i sense gairebé cap sortida. Al desembre de l’any passat les juntes de tractament de les presons catalanes van proposar, sense unanimitat, classificar-los en segon grau, l’ordinari, cosa que va generar certa polèmica en alguns sectors independentistes, que apostaven per classificar-los en tercer grau directament. El servei de classificació de la Conselleria de Justícia va confirmar el segon grau el gener d’aquest 2020 i, tot i algun anunci de recurs, cap pres hi va recórrer en contra.Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els que portaven més temps i més proporció de la pena a presó, van complir el mateix gener la primera quarta part de la condemna, i això els va permetre tenir els primers permisos de sortida d’un o diversos dies. Poc després se’ls va aplicar l’article 100.2, que, dins del segon grau, permet que el reclús surti de presó un o diversos dies de dilluns a divendres durant unes hores per treballar, fer voluntariat social o cuidar d’algun familiar dependent. Aquest article es va anar aplicant a la resta d’empresonats i la fiscalia es va oposar a qualsevol tipus de permís puntual o sortides periòdiques.No obstant això, l’arribada de la pandèmia de la covid va restringir les entrades, sortides, activitats i comunicacions de totes les presons. Això va fer que haguessin de suspendre’s les seves sortides a l’exterior. Quan poc a poc es va recuperar la normalitat, ells també ho van poder fer.La fiscalia va recórrer la decisió als jutjats de vigilància penitenciària corresponents amb l’argument que els polítics empresonats no s’havien penedit dels fets, no havien reconegut els delictes, no havien fet cap tipus de tractament de rehabilitació relacionat amb la condemna, feia poc temps que eren a presó en relació a la pena total i les activitats fora del centre no tenien res a veure amb la seva rehabilitació o, pel contrari, estaven relacionades amb l’activitat política que els havia dut a ser sentenciats. Les defenses han anat al·legant que no hi ha cap programa de tractament específic pel delicte de sedició, i que els condemnats tenen arrelament familiar, social i laboral. Els jutjats van donar la raó als polítics i el ministeri públic va recórrer la decisió, amb els mateixos arguments, a les audiències provincials de Barcelona i Girona, que van confirmar el 100.2.Es dona la circumstància que fins aleshores, la pràctica jurídica i la jurisprudència havien establert que els canvis en la classificació dels presos es podien recórrer fins al tribunal sentenciador, però no pas l’aplicació de l’article 100.2, que es considera un règim diferent dins del segon grau. En aquest cas, la disputa l’havia de resoldre l’audiència provincial corresponent.Però el jutge de vigilància penitenciària de Lleida, en el cas de Forcadell, va considerar que el 100.2 és un canvi de grau i que per això la fiscalia no havia de recórrer a l’Audiència sinó al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. La fiscalia li va fer cas i el Suprem també va adoptar la tesi del magistrat i va considerar que el 100.2 també és canvi de grau i per tant correspon al tribunal sentenciador. El Suprem va tombar el 100.2 de Forcadell a finals de juliol.Tercer grau suspès immediatamentA mitjans de juliol, quan ja feia sis mesos de la seva classificació inicial, les juntes de tractament, per unanimitat, i el servei de classificació penitenciària, van acordar fer progressar de segon a tercer grau tots els polítics presos. La fiscalia va recórrer aquesta classificació primer als jutjats de vigilància penitenciària, que van avalar el tercer grau, però un dels jutjats el va suspendre immediatament per als reclusos de Lledoners a petició del ministeri públic a finals de juliol. A l’agost la fiscalia va recórrer davant del Tribunal Suprem el tercer grau pels homes presos i el jutjat de vigilància penitenciària el va mantenir en suspens fins que l’alt tribunal espanyol es pronunciï. En canvi, Forcadell i Bassa encara gaudeixen d’aquesta classificació, ja que un dels jutjats de vigilància penitenciària considera que abans de suspendre el tercer grau hi ha d’haver una resolució ferma del Suprem.Així, es dona la circumstància que Forcadell té el 100.2 suspès pel Suprem, però no pas el tercer grau, que el manté en vigor un jutjat de vigilància penitenciària fins que l’alt tribunal dictamini el contrari. Bassa també gaudeix del tercer grau pel mateix motiu, i el 100.2 ja no el té vigent perquè pertany al segon grau. La resta de presos tenen el tercer grau suspès. Com que el 100.2 pertany al segon grau però encara estan pendents de resolució del Suprem, tampoc se’ls aplica aquest article, i estan en un règim equivalent al segon grau ordinari, sense sortides. A més a més, per culpa de la pandèmia igualment no poden sortir del mòdul gairebé en cap moment del dia. S’han reduït els tallers i activitats i això fa que passin més hores al seu mòdul i també a la seva cel·la. De fet, quan tenen algun permís de sortida, a causa de la pandèmia, en tornar han de passar quatre dies confinats a la seva cel·la, a l’espera del resultat negatiu de la PCR.Iniciatives per accelerar la sortidaParal·lelament a tot això s’estan buscant noves vies perquè els presos siguin alliberats. N’hi ha tres d’apuntades i cadascuna té un recorregut i ritmes diferents. La via més avançada són les peticions d’indult. Les han demanat col·lectius com la Lliga Democràtica per a tots els presos, UGT i CCOO per a Dolors Bassa o Fundesplai per a Jordi Turull. L’advocat Francesc Jufresa va demanar també l’indult per a tots els empresonats a finals del 2019, poc després de la sentència. Els indults poden ser totals o parcials. El Ministeri de Justícia ja els té sobre la taula i els ha començat a tramitar, cosa que pot trigar de sis a dotze mesos. El ministeri demanarà informes no vinculants al Suprem, la fiscalia i Vox i després serà el Consell de Ministres qui haurà de decidir.La via dels indults té alguns opositors entre els propis empresonats i alguns sectors independentistes, ja que suposa perdonar la pena però no pas el delicte. Aquests mateixos sectors aposten per una llei d’amnistia, que haurien d’aprovar les Corts espanyoles, i que suposaria deixar sense efecte les penes perquè se’ls perdonen els delictes o es considera que no van cometre’n cap. A més, podria afectar altres independentistes catalans perseguits judicialment. Aquesta via no ha començat cap mena de tràmit parlamentari.Una opció que sí que ha començat a plantejar-se el govern espanyol és el canvi del Codi Penal per rebaixar la pena del delicte de sedició sense violència. És una via impulsada pels ‘comuns’ i suposaria que el Suprem hagués de revisar a la baixa les penes per sedició, cosa que podria comportar que molts d’ells ja poguessin accedir a llibertat condicional o al tercer grau perquè tindrien molt bona part de la pena complerta. No obstant, alguns van ser condemnats també per malversació de fons públics i aquesta pena no seria rebaixada. De moment la tramitació parlamentària de la modificació legislativa no ha començat i, per tant, pot trigar encara uns mesos.En tot cas, i a l’espera de l’evolució de les vies per alliberar-los abans, els presos segueixen pendents del Suprem, que pot decidir revocar definitivament el tercer grau. No obstant això, al gener tornarà a ser el torn de les juntes de tractament i el servei de classificació de la Conselleria de Justícia, que podrien reiterar la seva intenció de classificar-los en tercer grau. També hi ha la possibilitat que segueixin en segon grau i tornin a optar al 100.2 i aquest cop el Suprem, al contrari del que va decidir amb Forcadell, sí que els permeti gaudir d’aquest règim.