Dimecres, 3 de març de 2021 - Edició 950
La República

Un any després del Gloria: s’accelera l’agonia del delta de l’Ebre davant la passivitat de les administracions

ACN Sant Carles de la Ràpita.-Gairebé un any després del pas implacable del Gloria, l’embat del Filomena ha vingut a recordar, novament, que els temporals ja assoten regularment la costa […]

Avatar
Agències 20/01/2021

ACN Sant Carles de la Ràpita.-Gairebé un any després del pas implacable del Gloria, l’embat del Filomena ha vingut a recordar, novament, que els temporals ja assoten regularment la costa del delta de l’Ebre ara també en ple mes de gener, unes dates històricament poc habituals. Immers en una situació d’extrema vulnerabilitat des de fa dècades, víctima de la constant reducció d’aportacions d’aigua i sediments del riu, l’agonia de l’espai natural s’accelera. Si bé el Filomena no ha deixat sobre el terreny ferides tan profundes com el Gloria, l’efecte acumulatiu ha tornat a disparar la indignació al territori. Administracions locals i sectors productius reclamen solucions estructurals imminents per mantenir el Delta davant la passivitat i el desacord entre administracions.

El dron de l’ACN ha sobrevolat alguns dels espais que, just fa un any, van resultar especialment castigats pel temporal més virulent que els més grans de la zona recorden. Onades de més de cinc metres, un mar inusitadament virulent empès per un vent de llevant desbocat que va fer penetrar l’aigua salada tres quilòmetres terra endins, inundant més de 2.000 hectàrees d’arrossars de l’hemidelta nord, rompent els calaixos de Buda i esquarterant la barra del Trabucador.A l’istme que connecta la punta de la Banya, un dels elements més dinàmics i canviants del litoral deltaic, l’onatge ha remès i les minves de gener, com així es coneixen els episodis d’altes pressions propis d’aquesta època de l’any, han ajudat a rebaixar considerablement l’impacte inicial de la inundació de fa deu dies i fer emergir, de forma intermitent, alguns trams. Llavors més de la meitat de la superfície va quedar inundada i el mar comunicava amb la badia interior dels Alfacs per almenys sis punts.La millora de les condicions ha permès l’empresa que explota les Salines, Infosa, hagi començat a reconstruir el camí de pas amb certa celeritat, mobilitzant sorra de la part interior de la badia amb maquinària pesada. Ho fan al mateix temps que nombrosos tractors travessen encara els canals d’aigua marina de fins a mig metre de profunditat carregats de sal. Un producte que esperen els nombrosos camions aparcats al tram inicial de la barra per cobrir l’elevada demanda després de les nevades del temporal, precisament. Creuen però que la situació de bonança d’aquests últims dies és puntual i que només un descens de la pressió atmosfèrica permeti el mar cobrir bona part del pas.A l’hemidelta nord, el dron sobrevola la platja de la Marquesa. Allí, sense temporal i en un context de mar baixa, les onades ja no baten directament contra el cordó dunar aixecat pel govern espanyol i ha reaparegut la platja engolida fa deu dies. Tot i presentar alguns trencaments puntuals, l’estructura de defensa al llarg del tram entre la península del Fangar i Riumar es manté en peu. Així i tot, l’avenç imparable de la regressió es continua fent especialment visible en el tram de litoral just al nord del restaurant Els Vascos. A la zona de la bassa de l’Arena, un dels punts per on fa un any el mar va penetrar de forma imparable dins dels bancals d’arrossars més pròxims al mar i expandint-se delta endins, les aportacions extraordinàries de sorra han aconseguit, de moment, frenar el cop.”Pitjor que fa un any””El Filomena va durar menys de 24 hores i no el va acompanyar el vent de llevant. En cas contrari, estaríem parlant d’una situació pitjor que la de fa un any”. Ho afirma Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens del delta de l’Ebre. Integrada per comunitats de regants i alcaldes, és una de les entitats que més ha aixecat la veu durant els últims mesos per advertir que un nou Gloria podria resultar fatal per al Delta. En aquest context, si bé l’episodi de fa deu dies no resulta comparable en termes de danys, entén que no s’ha millorat ni s’han extret els ensenyaments adequats de fa un any. Al contrari: “Hem après que, malauradament, les administracions competents al delta de l’Ebre no fan el que toca”. subratlla. La Taula, que just pocs dies després del Gloria presentava públicament el seu Pla Delta, amb propostes immediates i “estructurals” per revertir l’amenaça combinada que la manca crònica de sediments i l’augment del nivell del mar canvi climàtic suposen per la supervivència de l’espai. Una proposta que combina l’ús de dragues per ressituar la sorra amb mesures a llarg termini de recuperació dels sediments retinguts als embassaments de l’Ebre.El govern espanyol, recollint el guant, anunciava actuacions d’urgència i prometia un Pla de Protecció del Delta de l’Ebre amb solucions estructurals en el termini d’un any i incorporant la filosofia del Pla Delta de la Taula. Amb mesos de retard, l’avenç del primer esborrany el passat mes de novembre va ser rebut amb una àmplia decepció des del territori. “Dins de la desgràcia era una oportunitat perquè aquest pla tirés endavant que se sumava a uns plans de regeneració econòmica de la Unió Europea molt vinculats a temes de protecció del litoral. Però passat un any no s’ha fet res del que el pla proposava”, ha insistit Curto.Finalitzades just abans de l’estiu pels retards que va ocasionar l’esclat de la pandèmia de la covid-19, les obres d’emergència només han aconseguit parcialment esmorteir l’impacte dels diversos episodis que, des del Gloria, han tornat a castigar la costa del Delta: a principis de mar, abril, octubre i novembre. Però els alcaldes, integrats també en la Taula, creuen que són insuficients i que la situació, un any després, és “pitjor que mai”.”No s’ha pogut actuar de la forma decidida i ferma que les administracions competents, el Ministeri per la Transició Ecològica i el Departament de Territori, haurien d’haver actuat”, retreu l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós. “Només amb actuacions d’emergència no se solucionen els problemes que tenim al Delta”, remarca, refermant l’aposta per recuperar sediments del riu i actuar a curt termini movent sorres.Reponsables i derrotesEl teixit associatiu i productiu del municipi prepara ja mobilitzacions per reclamar la necessitat d’actuacions imminents. Recorda Caparrós que un trencament definitiu de la barra del Trabucador tindria conseqüències nefastes, tant ambientals com productives –per a l’aqüicultura i el turisme-. “Ens va la vida, la terra”, alerta. “El Ministeri i el Departament han d’actuar o seran responsables, per la seva inacció, de la desaparició d’un territori”, afegeix.La costa de Deltebre va resultar especialment afectada durant l’episodi del Gloria: platges, infraestructures, camins i vies públiques van acumular danys molt importants. L’alcalde, Lluís Soler, creu que el “pedaç” de les actuacions d’urgència no és sostenible a llarg termini. Demana una “discriminació positiva” per als municipis deltaics que han de fer front als costos addicionals d’aquests danys. Critica que el govern estatal no hagi incorporat la proposta de la Taula i es limiti a planteja un “retrocés” de la línia de costa, del domini públic marítim terrestres, en uns 500 metres. “El Delta necessita acció, no una derrota i fer cap enrere com planteja el Ministeri”, valora Soler.De moment, la manca de comunicació entre el govern espanyol i el de la Generalitat, segons reconeixen diverses fonts a l’ACN, manté en una situació d’impàs permanent la plasmació pràctica d’una necessitat reconeguda per totes les parts. Des de Madrid, el Ministeri per la Transició Ecològica, que va invertir 2,2 milions al Delta en les obres urgents, no preveu tornar a actuar fins que estigui enllestit el pla estatal, que es desplegaria a partir de 2022, segons l’últim anunci. Tot i que els alcaldes l’assenyalen com el principal responsable, recriminen també la passivitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, especialment després del compromís pressupostari d’invertir enguany al Delta 6 milions d’euros, que encara no s’han concretat malgrat reiterats anuncis de bona voluntat per part del conseller, Damià Calvet.Retrocés “controlat” davant el canvi climàticEl delegat provincial de Costes del Ministeri, Antoni Espanya, defensa que una de les principals lliçons que deixa el Gloria, davant l’avenç d’un “canvi climàtic irreversible”, seria l’efectivitat de de l’estratègia de moviments de sorra de zones excedentàries a d’altres més fràgils, permetent “un retrocés controlat sense danys” de la costa. Una estratègia que el mateix govern espanyol ja ha posat en pràctica amb les obres d’emergència -evitant reposar infraestructures i equipaments vulnerables al temporals o la pujada del nivell del mar- i que, assegura, cada cop troba més receptivitat entre ajuntaments i empresaris. “Enderrocar 2.500 metres quadrats de passeig –a l’Ampolla- és un fet inèdit que no s’havia fet mai però en tocarà fer més i amb més regularitat que fins ara”, preveu. Aquest retrocés planificat, la creació de zones de “comoditat” per dissipar l’energia del mar afectaria, especialment, un centenar d’hectàrees d’arrossars del marge esquerre –que es permutarien amb camps de la finca de Bombita o serien comprades directament per l’Estat-. En paral·lel, el pla estatal preveu moviments de sorres i, a la llarga, la recuperació de sediments fluvials, insisteix Espanya. De moment, però, el Filomena ha passat la seva factura: una parts del cordó de sorra entre el Fangar i Riumar han quedat tocades. La part de la platja de l’Arenal més pròxima al nucli urbà de l’Ampolla ha desaparegut.Al Delta, però, el mer fet de plantejar la idea d’un retrocés de la línia costanera és objecte d’una gran controvèrsia. A l’arrossaire ampostí Jordi Margalef, el temporal Gloria li va inundar amb aigua salada unes tres hectàrees d’arrossars a la zona de la bassa de l’Arena, a Deltebre. “Si expropiar les finques fos la solució: fer arròs i cada vegada anirà menjant. Fins quan? Expropiar fins que desaparegui el Delta? No és solució”, certifica.Pèrdues a l’arròs i a l’aqüiculturaRetreu a les administracions que es passin la pilota al moment de posar solucions sobre la taula i actuar. “En general no hem après res. La gent ja no recorda els temporals. Ara n’ha tornat a venir un altre i ens en recordem. No n’aprenem: el Delta desapareix, però no d’ara, de fa 30 anys”, addueix. Tot i que va poder retirar l’aigua de forma relativament ràpida, la producció en aquesta finca es va reduir uns 40%. Arran del Gloria ha aixecat un segon cordó de sorra com a defensa, terra endins, per si el primer dic costaner no resistia l’embat dels temporals. “Potser durarà un any… o dos. S’ha d’anar sobrealimentant: el mateix vent ja se l’emporta encara que no vingui un temporal”, reconeix.Els aqüicultors i pescadors va ser un altres dels col·lectius especialment damnificats pel temporal. A la badia del Fangar, els productors de musclos i ostres van perdre la meitat de la producció anual i onze explotacions van resultar totalment destrossades. La virulència del temporal, amb onades de fins a set metres que sobrepassaven fàcilment el dic de recer, va causar estralls al port de l’Ampolla. Tal i com va fer també al de les Cases d’Alcanar, Ports de la Generalitat va iniciar fa uns mesos les obres per reparar els desperfectes. En concret, s’actua encara a l’escullera exterior i a l’extrem del dic del costat de la bocana, així com danys estructurals a les esplanades adossades al dic i al moll pesquer. També van quedar afectades les casetes de pescadors i el subministrament elèctric. Nombrosos estris i escombraries van quedar acumulats al fons del port. “Han reforçat l’escullera, fent-la més ampla i han posat més reforç a la base del dic per resistir, s’ha elevat uns 50 centímetres el respatller perquè no salti tant. Sí que hem après: a lligar millor les barques i a tenir molta paciència”, ha manifestat el patró major de la Confraria de l’Ampolla, Josep Molina, l’únic dels entrevistats mínimament satisfet amb la resposta de l’administració a l’hora de reparar les destrosses del Gloria.