ACN Barcelona.-Un 38,3% de les persones ocupades a Catalunya ha estat afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) el 2020, segons l’informe ‘Un any de covid-19: impacte laboral, econòmic i social’ de l’UGT. En total, 1.284.479 empleats han estat afectats per una situació de suspensió temporal del contracte de treball des del decret de l’estat d’alarma. Per altra banda, el sindicat ha alertat del risc de perdre més d’1.150.000 llocs de treball en deu anys per l’impacte de la pandèmia i l’acceleració de la digitalització. Davant aquesta situació, ha proposat una redistribució del temps de treball cap a 32 hores per setmana i ha reclamat la derogació de la reforma laboral i l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
Un mes i mig després de l’esclat de la crisi del coronavirus, a Catalunya es van detectar 95.000 ERTO i més de 700.000 persones afectades, la xifra més elevada registrada en un mes durant la pandèmia. A 28 de febrer d’aquest any, 190.902 persones continuen en ERTO. D’aquestes, 52.917 són treballadors afectats com a resposta a la primera onada de la pandèmia, entre abril i octubre, mentre que 137.985 persones estan en aquesta situació a conseqüència de la pròrroga del mecanisme per donar resposta a la segona onada.En total, pràcticament quatre de cada deu persones treballadores a Catalunya han estat afectades per un ERTO en l’últim any. La secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, ha valorat aquests expedients com una eina “essencial per salvar els llocs de treball i mantenir l’economia”, però ha alertat de l’existència d’empreses que intenten “aprofitar” aquests diners públics i presenten ERTO “no justificats”. En aquest sentit, ha assegurat que la Inspecció de Treball ha finalitzat 708 inspeccions a empreses per aquesta qüestió el 2020, de les quals un 15% han estat sancions. La secretària de Política Sindical de la UGT ha titllat aquesta situació “d’inacceptable” i ha assegurat que les empreses no poden “aprofitar” els recursos públics per “lucrar-se”. Gilgado també ha alertat d’una tendència creixent prèvia a la pandèmia en el nombre d’expedients de regulació d’ocupació (ERO). Tot i la figura dels ERTO, 7.936 treballadors han perdut la feina el 2020 a conseqüència d’un ERO d’extinció, 4.778 persones del sector serveis i 2.584 del sector de la indústria. Durant el mes de gener d’aquest any, 33 empreses més van presentar un ERO d’extinció, amb una afectació de 1.000 persones. Per altra banda, el sindicat ha alertat de la possible pèrdua d’1,1 llocs de treball a Catalunya en els pròxims deu anys pels efectes de la pandèmia i la digitalització. UGT ha avisat que la distribució del teixit productiu, focalitzat en sectors com l’hostaleria, el comerç o la construcció, fa que l’impacte d’aquestes tendències pugui ser “molt més acusat” a l’Estat que a la resta d’Europa. De fet, les dades de l’atur del mes de març de l’any passat ja recollien els primers efectes de la crisi del coronavirus. L’atur registrat va incrementar en gairebé 22.000 persones i es van destruir 130.000 llocs de treball, amb una caiguda de l’afiliació del 4,1%. La darrera dada disponible, corresponent al febrer d’aquest any, situa l’atur en 512.290 persones el 2020, amb un augment del 29% respecte a l’any anterior. Així mateix, la pandèmia ha destruït 81.831 llocs de treball, una “repercussió molt evident” de l’impacte de la crisi en un mercat de treball “volàtil”, basat en la “precarietat i la temporalitat”. Per la seva banda, la contractació ha caigut un 33,1% el 2020 i ha tancat l’any amb 1.106.642 contractes menys que l’any anterior. Aquesta davallada ha estat especialment forta en l’hostaleria, amb una contracció del 64,7% i el comerç, amb un decrement del 28,4%. Amb tot, la crisi ha impactat de manera més evident en les dones. Moltes d’aquestes han estat en primera línia de la pandèmia amb pitjors condicions de treball. Per altra banda, les dades de l’atur del febrer d’aquest any mostren que un 54,8% dels aturats són dones, mentre que el 45,1% són homes. En l’àmbit personal, les mesures de restricció de la mobilitat i el confinament van incrementar el risc de violència masclista en l’àmbit familiar. “Hi ha hagut mesures per part del govern espanyol per pal·liar aquesta situació, però aquestes han estat del tot insuficient”, ha lamentat Gilgado. En termes generals, la secretària de Política Sindical de l’UGT preveu un repunt de l’economia d’entre el 4,5% i el 7,7% aquest any, en funció també de l’estratègia de vacunació. Gilgado ha alertat d’un problema d’abastiment de vacunes i ha reclamat un repartiment equitatiu i prioritzant les persones més vulnerables. Davant aquestes situacions, el sindicat ha reclamat una derogació de les reformes laborals per fer front a un mercat de treball basat en la “temporalitat, la precarietat i la volatilitat”. Així mateix, ha proposat impulsar un salari de referència a Catalunya, avançar cap a una redistribució del temps de treball amb 32 hores de jornada laboral setmanal, reforçar la Inspecció de Treball i promoure un Pacte Nacional per la Indústria, entre altres.
