Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Un 36% dels lletrats de l’administració de justícia fan vaga i afecten judicis, desnonaments i diligències

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Més d’un 36% dels lletrats de l’administració de justícia (LAJ) de Catalunya han fet vaga aquest dimecres en protesta per les seves condicions laborals. Aquesta aturada ha afectat la celebració de judicis, declaracions judicials, compareixences, desnonaments, embargaments, ordres de pagament, l’admissió de demandes o la provisió d’escrits, entre altres diligències judicials no afectades pels serveis mínims. La vaga ha estat convocada per la Unió Progressista de Lletrats de l’Administració de Justícia (UPSJ), i s’hi han adherit l’Associació Independent de Lletrats de l’Administració de Justícia (AINLAJ) i la majoria d’assemblees territorials.

Segons un avançament de dades de 30 províncies fet públic pel Ministeri de Justícia, la mitjana a tot l’estat ha estat del 29% de seguiment, amb un màxim del 65% a la Rioja, un mínim del 7% a Ceuta, un 25,5% a Madrid i un 14,75% als òrgans centrals com el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional.

Publicitat

Entre les diverses reivindicacions dels LAJ, que són els caps de les oficines judicials, reclamen el dret a una negociació col·lectiva de les seves condicions laborals diferent a la de la resta de funcionaris, ja que les seves funcions són molt diferents. Així, volen que les seves associacions i sindicats s’incloguin en les meses de negociació i no siguin defensats pels sindicats generalistes de funcionaris, amb molta més representació. “No només no defensen els nostres interessos sinó que, a més, s’utilitza aquesta situació injusta per treure avantatges en favor dels seus representats i en detriment dels nostres interessos”, assegura la UPSJ en un comunicat.

Segons aquesta associació, el caràcter directiu i les funcions singulars dels antics secretaris judicials justifiquen una negociació col·lectiva pròpia. A més, recorden que les seves condicions laborals depenen del Ministeri de Justícia, mentre que la resta de funcionaris depenen de les comunitats autònomes.

Per últim, reclamen que se’ls augmenti la retribució, ja que quan el 2009 es va fer el canvi de l’oficina judicial se’ls va prometre que les noves funcions que adquirien serien retribuïdes en un futur, després de la crisi econòmica. Això no ha passat i tot i que els pressupostos generals de l’estat del 2021 preveien una millora salarial, no s’ha aplicat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió