ACN Barcelona – Un 25% dels eurodiputats del nou Parlament Europeu són d’extrema dreta. Segons els resultats provisionals d’aquest dilluns, els dos grans grups d’extrema dreta, els Conservadors i Reformistes Europeus liderats per Giorgia Meloni, i Identitat i Democràcia de Marine Le Pen, han aconseguit 73 i 58 eurodiputats respectivament. Del centenar d’eurodiputats sense grup propi n’hi ha una cinquantena que són d’extrema dreta. Els més destacats són els d’Alternativa per Alemanya (15 eurodiputats) i el Fidesz (10), però la gran majoria són partits petits i diversos ideològicament dins d’espai de l’extrema dreta.
Per exemple, Bulgària envia tres eurodiputats del partit d’extrema dreta i prorús Vazrazhdane, mentre que Romania tindrà 5 eurodiputats ultres nacionalistes romanesos d’AUR. Aquests últims rebutgen compartir grup amb el Fidesz de Viktor Orbán per Transsilvània, territori a Romania amb una minoria hongaresa. És a dir, que la cinquantena d’eurodiputats d’extrema dreta sense grup parlamentari són molt eclèctics i amb dinàmiques pròpies que condicionaran les seves futures aliances.
<strong>Dos grans grups</strong>
Actualment, hi ha dos grans grups d’extrema dreta a l’Eurocambra: els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les seves sigles en anglès) i d’Identitat i Democràcia (ID). Vox, Germans d’Itàlia i l’antieuropeista Llei i Justícia de Polònia estan a l’ECR. En canvi, ID agrupa partits com Rassemblement National i el Partit de la Llibertat de l’holandès Geert Wilders. I fins fa poc també l’AfD. A grans trets, l’ECR és socialment més ultraconservador, mentre que l’ID tendeix a ser més liberal i populista. Tanmateix, tots dos són d’extrema dreta i tenen un discurs xenòfob.
Els dos grans grups d’ultradreta del Parlament Europeu han millorat resultats respecte a les últimes eleccions del 2019, però no tant com preveien les enquestes, que els hi donaven a l’ECR uns 75 eurodiputats i a l’ID 68 eurodiputats. Els ultraconservadors de Polònia i Hongria han reculat i neutralitzen els bons resultats a França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, cinc dels sis països fundadors de la Unió Europea. També l’extrema dreta ha pujat a Àustria i Espanya.
L’ECR liderat per Meloni s’ha quedat amb 73 eurodiputats i l’ID de Le Pen amb 58 eurodiputats en una Eurocambra amb 720 escons. Així, el grup de Meloni i Vox aconsegueix ser quarta força superant als Verds/ALE, i el de Le Pen i Wilders cinquena força. Encara que se sumessin els principals partits ultres sense grup parlamentari (com Fidesz o Alternativa per Alemanya), ara mateix l’extrema dreta no suma amb el Partit Popular Europeu a l’Eurocambra com per formar una majoria alternativa a la gran coalició actual dels populars amb socialdemòcrates i liberals. Sí que sumarien per la mínima amb tots els eurodiputats d’extrema dreta, però és un escenari inviable per grans diferències entre ells.
<strong>Uns 50 ultres sense família</strong>
Les pròximes setmanes s’obriran converses per incorporar eurodiputats als grups actuals o per formar-ne de nous a l’Eurocambra. Per crear un grup polític cal almenys 23 eurodiputats de 7 estats membre de la UE.
Hi ha una cinquantena d’eurodiputats ultres sense grup polític a l’Eurocambra. Els més destacats són els d’Alternativa per Alemanya (15 eurodiputats), el Fidesz d’Orbán (10 eurodiputats), i els ultres euroescèptics polonesos de la Confederació Llibertat i Independència (6 eurodiputats).
L’ID de Le Pen i Salvini van expulsar Alternativa per a Alemanya durant la campanya per les polèmiques declaracions del seu candidat Maximilian Krah en què apuntava que no es pot titllar “automàticament de delinqüents” a tothom qui va formar part de les SS. Posteriorment, Krah va dimitir.
Guanyador de les eleccions a Hongria amb els seus pitjors resultats, el Fidesz d’Orbán manté converses per unir-se a l’ECR de Meloni després que la legislatura passada sortís del Partit Popular Europeu. Budapest té la presidència rotatòria de la UE a partir del juliol i tindrà més visibilitat al bloc just en el moment de les negociacions pels alts càrrecs a Brussel·les.
