ACN Barcelona – SOS Racisme ha alertat aquest dijous que un 22% dels 110 nous casos de racisme del 2022 corresponen a agressions, discriminacions i abusos perpetrats per membres dels cossos de seguretat pública en exercici de les seves funcions. L’organització ha presentat aquest dijous els resultats del seu darrer informe, on també detalla que – dins d’aquesta tipologia – es van assumir 24 casos, mentre que 45 que no es van poder denunciar. Les pràctiques més freqüents tenen a veure amb el tracte i la identificació per perfil racial. En termes generals, l’ONG va atendre l’any passat un total de 584 persones de més de 98 municipis diferents, tot i això, avisen que molts dels casos de racisme no s’arriben a denunciar, concretament set de cada deu.
Tradicionalment la infradenúncia del racisme ha sigut sempre molt elevada i aquest any, tal com ha explicat una de les membres de SOS Racisme, Paula Rossi, han continuat confirmant “aquesta tendència creixent”. Si bé el 2020 l’índex d’infradenúncia se situava en el 46% dels casos identificats com a situacions de racisme, el 2021 va passar a suposar el 63%. Aquest any, les situacions que no es denuncien suposen un 67,3% de les situacions de racisme identificades.
Els motius que poden portar a una persona a no denunciar un incident racista són diversos; la renúncia de la víctima és el més recurrent i suposa el 28,19% de les situacions no denunciades. La organització també ha destacat que va haver-hi una baixada important del nombre de persones que renuncien a seguir amb el procés (passant del 39% el 2021 al 28,9%). Una baixada de gairebé un 10%, que pot estar vinculada a un treball important de conscienciació de la importància de seguir endavant amb la denúncia.
<strong>Balanç del 2022</strong>
El 2022 SOS Racisme ha atès un total de 584 persones de més pràcticament un centenar de municipis. D’aquestes, 414 s’adreçaven per primera vegada a la ONG i segons la situació plantejada se les acompanyava en la seva denúncia, se’ls proporcionava informació i assessorament o bé es derivaven a d’altres serveis especialitzats en funció de cada necessitat.
Dins d’aquestes 414 demandes d’atenció noves, 337 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme i 110 han estat assumides com a casos nous en el 2022. Als casos nous s’han d’afegir 170 casos que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o en procés, pendents de resolució. Així doncs, el 2022 s’ha acompanyat i representat 280 persones o grups en el seu procés de reparació davant d’una experiència racista.
Del total de les situacions de racisme identificades, en 227 no s’ha pogut continuar amb una denúncia. Els motius identificats són: les persones han desistit del procés, no es va poder trobar la persona agredida, no es va acabar de concretar una entrevista o la persona viu en una altra comunitat autònoma, entre altres. Destaquem també l’acompanyament d’algunes persones en l’autogestió del conflicte.
Enguany el Servei ha incrementat la quantitat de situacions de racisme identificades, passant de menys de 185 anuals fins al 2020, a 334 el 2021 i a 337 situacions noves de racisme identificades al 2022.
<strong>La “impunitat” dels cossos de seguretat</strong>
La primera tipologia en nombre de casos nous assumits, i per tant denunciats, és la que correspon a les discriminacions i abusos perpetrats per membres dels cossos de seguretat pública amb un percentatge del 22% respecte del nombre total de casos nous. En aquesta tipologia la organització es va trobar amb 24 casos assumits i 45 que no es van poder denunciar, que sumen un total de 69 situacions de racisme identificades pel SAiD. Les dades es mantenen en un nombre similar a l’any anterior: en el 2021 van ser 62 situacions de racisme i 25 casos nous assumits.
Segons Marilda Sueiras, membre de SOS Racisme, del total de casos, un 35% correspon a un tracte discriminatori i abusiu, o agressions a mans d’agents, i un altre 25% té a veure amb les identificacions de perfil racial. Una pràctica que ha recordat que és “excessiva” en les intervencions policials. Pel que fa als motius, ho ha relacionat directament amb una “impunitat generalitzada”.
“Sobrecarregar les persones amb la necessitat de denunciar les situacions no és la única solució perquè necessiten saber quines expectatives hi ha”, ha apuntat, “el sistema respon amb més impunitat i es tracta d’una dinàmica que fa molts anys que dura, és de les primeres problemàtiques mes denunciades”. Sueiras també ha especificat que el cos policial més denunciat a la ciutat de Barcelona és la Guàrdia Urbana, per davant dels Mossos d’Esquadra. Precisament, segons l’ONG, és aquest cos qui fa “més perfilació racial”.
<strong>Altres tipologies</strong>
En quant a altres tipologies, la segona en nombre de casos assumits són les discriminacions que es donen en l’àmbit d’entre particulars, que correspon al 19% del total al llarg del 2022. S’han identificat un total de 77 situacions, de les quals 21 se n’han assumit com a cas. Seguidament, igualades amb un 17% dels casos denunciats cadascuna, corresponen a la tipologia de discriminacions en l’accés i el gaudi de drets socials i a la tipologia de discriminacions en l’accés i gaudi de serveis privats.
El registre de casos identificats per la tipologia de drets socials es va disparar al 2020, i aquest any continua mantenint-se entre les tres primeres situacions més denunciades, en nivells similars als registrats al 2021. Al 2022 s’han registrat 19 casos denunciats front a les 50 situacions comunicades però no denunciades.
En darrer lloc, hi ha les discriminacions en l’àmbit laboral, amb un 9% respecte del total, que suposen 10 casos nous. Si bé en nombre total de casos registrats la tipologia es manté en nombres similars al 2021, enguany ha passat a ser la tipologia amb l’índex de denúncia més elevat: del total de casos registrats en aquesta tipologia (22 casos), el 45% ha prosperat en algun procés de denúncia.
Durant la presentació de l’informe, Rossi s’ha referit també l’àmbit educatiu amb 5 casos nous el 2022 i 10 de gestionats anteriorment. En aquest n’ha identificat tres tipus diferents: el que es pot donar entre nens en l’àmbit escolar, el que es pot donar de professors a alumnes i un darrer pel que fa a les situacions en les quals la mateixa escola es la discriminativa.
<strong>Una majoria de dones i persones estrangeres</strong>
Per primer any, el nombre de persones denunciants que s’identifiquen com dones ha superat el nombre de persones que s’identifiquen com homes. Enguany, el 55% de les persones que han denunciat (casos nous) responen al gènere dona, enfront del 44% que respon al gènere d’home.
Respecte al perfil de les víctimes, s’ha identificat un 50% de persones estrangeres en situació regular i un 35% de nacionalitat espanyola. D’altra banda, només un 10% de les persones ateses es troba en situació irregular.
<strong>El sistema penal “no està preparat”</strong>
En el marc de la presentació de l’informe també ha intervingut l’advocat i membre de SOS Racisme, Bruno Alegre, que ha parlat del sistema penal, lamentant que “no està preparat” per rebre aquests casos i que, sovint, “s’instrumentalitza” la víctima enlloc de “sanar” el dany que ha patit. “La sensació es que el sistema penal no acabar de reparar el dany, només busca que quedi acreditat el patiment”, ha insistit.
