ACN Linyola – El canal d’Urgell tanca aquest dimarts al migdia, cinc mesos abans del previst, la séquia principal, una mesura inèdita en els 160 anys de la infraestructura que abasteix d’aigua Ponent. Durant el dia, alguns agricultors reguen les seves finques per darrera vegada, amb la incògnita de saber quan podran tornar a fer-ho i amb la incertesa de si l’esperada pluja del maig arribarà. “Les perspectives són molt dolentes”, afirma Àlex Mas, agricultor de Linyola (Pla d’Urgell) que aquest dimarts rega un camp de blat que està en ple creixement. “Està treient l’espiga i si li treiem l’aigua perdrem el 50% o 60% de la collita”. Als camps que no ha pogut tornar a regar calcula que les pèrdues arribaran al 80%.
El darrer reg fins a nou avís en aquesta finca de blat de Linyola ha arribat gairebé de sorpresa, ja que el seu propietari no confiava que li arribaria el torn abans del tancament del canal. Tot i això, de les 15 o 20 hores que es necessiten per regar les sis hectàrees de camp, l’aigua només baixa durant 5 hores, amb les quals es poden regar “dos hectàrees o com a molt tres”, afirma Àlex Mas, que explica que ha optat per regar els bancals on el blat ha pogut créixer més i s’espera que hi hagi major producció.
Amb tot, l’agricultor estima que la collita a les seves finques caurà almenys a la meitat. Als camps de blat on ha pogut regar dos torns perdrà entre el 50 i el 60% de la producció, mentre que a les de cereals on només ha pogut regar una vegada les pèrdues poden arribar al 70 o 80%.
Les previsions tampoc són bones ja que els pagesos no confien que en els pròxims dies plogui i tampoc que, en cas de pluja, hi hagi la suficient aigua perquè els cultius es puguin salvar dels efectes de la sequera. “Les perspectives són molt dolentes”, explica l’agricultor.
A diferència d’altres municipis que depenen del canal d’Urgell, a Linyola la meitat dels cultius es reguen amb aigua del canal auxiliar, infraestructura que no s’ha vist afectada pel tancament del canal principal ja que porta aigua de la Noguera Pallaresa. De fet, aquest canal té, en principi, la campanya assegurada fins al setembre i els regants d’aquesta zona confien que això els ajudarà a “mig salvar la campanya”.
Amb tot, els agricultors demanen ajuts a l’administració, per compensar les collites que ja donen per perdudes per la falta d’aigua. “La inversió ja està feta, els fertilitzants, els fitosanitaris i la llavor estan pels núvols i si només podem collir el 20 o el 30%, de negoci no n’hi ha”, explica aquest agricultor de 26 anys, que afegeix que la pagesia més que una feina “és una passió”. “Però si no tens els mitjans no pot sobreviure”, conclou.
