ACN Roquetes – La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha conegut de primera mà els projectes educatius a través dels quals una dotzena de centres de secundària de les Terres de l’Ebre treballen la memòria històrica amb els estudiants. Alumnes de batxillerat de l’IES de Roquetes (Baix Ebre) han mostrat els resultats d’una recerca que ha servit a aquests adolescents per descobrir la “crueltat” dels conflictes bèl·lics, per preguntar sobre les vivències dels seus familiars i fins i tot per localitzar un avantpassat desaparegut en la Batalla de l’Ebre, un dels soldats que es van trobar a la fossa de Santa Magdalena de Móra d’Ebre. El projecte també ha posat l’accent en la feina de les infermeres als hospitals de campanya, invisibles en el relat històric.
La consellera Ubasart s’ha reunit amb els docents dels centres de secundària de les Terres de l’Ebre per conèixer els seus projectes educatius de memòria democràtica. Es tracta del grup de treball del Departament d’Educació i el Memorial Democràtic (DEMD-Ebre) del qual formen part tretze centres i una trentena de professors, que suposa una “feina ingent”, “posant moltes hores i compromís”, per fer arribar aquesta part de la història contemporània a les noves generacions, com ha destacat la directora dels serveis territorials d’Educació, Montse Perelló.
<br />
Ubasart ha subratllat la importància de l’educació en el marc de la nova llei de memòria democràtica, i l’ha posat com a exemple d’èxit del treball en xarxa que fan els diferents departaments entorn de la memòria. Per als més joves, sense els “llaços” familiars dels darrers supervivents de la guerra, el franquisme i la transició democràtica, la consellera ha defensat que l’educació ha de “ser l’element central” en l’actual context per apropar-los a la memòria històrica.<br />
Per a Gemma Ubasart, la proximitat a la Batalla de l’Ebre fa que els joves ebrencs tenen molts espais de memòria i també molts professors que “consideren els temes de memòria democràtica són centrals en l’àmbit educatiu i hi ha treballat de valent”. “És un moment idoni per a aquests joves per recuperar la memòria silenciada, moltes vegades volgudament silenciada, i treballar aquesta memòria del passat i contextualitzant-la en el present amb tot allò que passa al món”, ha afegit Perelló.<br />
<strong>Avantpassats retrobats i dolor descobert</strong><br />
De fet, alguns dels alumnes de Batxillerat de l’IES Roquetes, que treballen i impulsen la memòria democràtica, han mostrat la feina feta en el darrer curs a la consellera de Justícia i han reconegut que tota la recerca portada a terme els ha fet “reflexionar” i pensar en la seva consciència política. “A les guerres tothom perd, però veure com ho van viure els nostres familiars, com la dictadura va afectar el territori, ens ha fet pensar molt”, ha apuntat l’estudiant Pau Solé.
El seu projecte, ‘El Pacte de l’Oblit’, impulsat per la professora Joana Subirats, reflexiona sobre els valors com la dignitat, la justícia i la vulneració dels drets humans. “La crueltat humana” descoberta els ha trasbalsat. Els estudiants, a partir del documental ‘La llibreta del doctor Gras’ (dels periodistes Júlia Albacar i Andreu Prunera), han treballat la sanitat en la Batalla de l’Ebre, com els hospitals de sang i els escassos recursos sanitaris amb què havien de treballar.
Aquesta feina els ha portat a posar nom a moltes de les infermeres que treballaven en aquests hospitals de campanya, a reivindicar la seva feina i treure-les de l’oblit. “Ens ha sorprès que n’hi havia tantes i que tenien un paper important a la guerra i no tenen cap reconeixement”, ha apuntat Júlia Homedes. La jove estudiant també ha descobert la repressió que les dones de la seva família van patir durant la guerra, mentre que altres companys han sabut ara que els seus avantpassats van lluitar-hi o hi van desaparèixer.
Amb el documental, l’alumne Pol Martí va descobrir el Banc d’ADN i el Cens de Desapareguts i ell i la seva família s’hi van inscriure per trobar el seu rebesavi, el pare del seu avi. Per a sorpresa de tots, el seu familiar és un dels soldats que es van trobar en la fossa comuna de Santa Magdalena de Móra d’Ebre i aviat està previst que se’ls entreguin les restes i se’l pugui enterrar amb la seva família.
La recerca d’aquests estudiants ha quedat recollida en una pàgina web que han editat, on han posat en relleu la documentació sobre el paper de les dones que assumien tasques d’infermeria, posant nom i cognoms a totes les que han pogut reivindicar. “Les infermeres van ser les oblidades dels oblidats”, ha remarcat Homedes.<br />
