ACN Barcelona – Donald Trump també s’ha imposat a Nevada i amplia la seva victòria en les eleccions als Estats Units, segons han confirmat la CNN i Associated Press. El candidat republicà aconsegueix així els sis vots d’aquest estat de l’oest i arriba als 301 sufragis, superant amb escreix els 270 vots electorals necessaris per tornar a la Casa Blanca. Trump ha sumat un total de 724.000 vots a Nevada (50,7%) davant dels 678.000 de Kamala Harris (47,4%), segons les dades provisionals de l’escrutini. Es tracta de la primera vegada des del 2004 que un candidat republicà guanya a Nevada. A falta del recompte d’Arizona, Trump s’ha imposat a sis dels set estats ‘clau’: Pensilvània, Geòrgia, Carolina del Nord, Michigan, Wisconsin i Nevada.
Abans que es declarés la seva victòria definitiva, Trump ja s’havia declarat guanyador en un discurs a la seu dels republicans a Flòrida. Celebrant que els republicans havien pres el control del Senat als demòcrates, el magnat de 78 anys va prometre portar “l’edat d’or” per reconciliar el país i “tancar les fronteres” amb un “mandat poderós i sense precedents”. Trump va apostar per mà dura contra els migrants en un context d’insatisfacció econòmica per l’alta inflació. “L’èxit ens unirà”, va assenyalar el republicà, que es va reivindicar com a líder del “millor” moviment polític als EUA que ha assolit una victòria electoral “històrica”.
Trump ha aconseguit guanyar les eleccions tant per vots electorals com per vot popular, a diferència del que va passar l’any 2016, quan Hillary Clinton sí que va imposar-se en xifres absolutes. Així, Trump ha obtingut més de 71 milions de vots (51%), mentre que Harris n’obté poc més de 67 milions, una diferència que suposa una forta derrota per als demòcrates.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1318″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1318″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1318″> </label>
<div class=”code-container”><script type=”text/javascript”>!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;e[r].style.height=i}}}))}();<br />
</script><br />
</div>
</div>
<strong>Èxit al Cinturó de l’Òxid </strong>
Les eleccions presidencials als EUA són indirectes i es decideixen pels vots electorals o vots al grup “d’electors” de cada estat. Hi ha un total de 538 vots electorals en joc assignats a cada estat en funció de la seva població. Qui guanya en un estat s’emporta tots els seus vots electorals i els candidats en necessiten almenys 270 per ser presidents.
Emfatitzant el discurs xenòfob en la seva tercera campanya electoral, Trump ha aconseguit per ara 301 vots electorals i pot arribar als 312 si es certifica la seva victòria a Arizona. En aquest cas, el magnat de 78 anys haurà fet ple i s’haurà quedat els considerat set estats ‘frontissa’ dels comicis. El 2016 Trump va derrotar Hillary Clinton amb 306 vots electorals guanyant a Pensilvània, Michigan i Wisconsin. De fet, ara pot tornar a la Casa Blanca gràcies també al suport dels estats clau del Cinturó de l’Òxid, una regió tradicionalment manufacturera que ha patit el declivi industrial de l’economia estatunidenca.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1317″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1317″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1317″> </label>
<div class=”code-container”><script type=”text/javascript”>!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data[“datawrapper-height”][t]+”px”;e[r].style.height=i}}}))}();<br />
</script><br />
</div>
</div>
<strong>Kamala Harris fracassa</strong>
És la segona vegada que els demòcrates fracassen en l’intent de combatre Trump amb una dona com a candidata. Amb el president Joe Biden com a candidat, el partit demòcrata va obtenir 306 vots electorals dels 538 en joc, però amb Harris ha perdut el marge de vots necessari per guanyar. Inclús, està a punt de perdre Nevada, un estat que no guanyava un republicà des de George Bush el 2004.
Amb la renúncia de Biden a la reelecció al juliol pels dubtes sobre la seva salut als 81 anys, la vicepresidenta Harris, de 60 anys, va desplegar a correcuita una campanya per competir contra l’expresident republicà. Amb el governador de Minnesota, Tim Walz, com a número dos de la candidatura, l’exfiscal general de Califòrnia volia impedir que un expresident condemnat ocupés la Casa Blanca, però els ciutadans estatunidencs han preferit el magnat convicte.
<strong>Trump, pendent de causes judicials </strong>
El guanyador de les presidencials als EUA va ser condemnat per falsificar factures i documents per amagar pagaments a una actriu de cinema pornogràfic a qui volia silenciar. Arran de la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que li concedeix immunitat parcial, la sentència final per aquest cas està paralitzada a l’espera dels resultats de les eleccions.
Té tres casos judicials més pendents. Entre ells, la imputació en un tribunal federal de districte a Washington i a l’estat de Geòrgia per un presumpte delicte de conspiració i un d’obstrucció en relació amb l’assalt violent al Capitoli del 6 de gener del 2021, que pretenia impedir la certificació dels resultats que van fer Biden president.
“Malgrat perdre (les eleccions presidencials del 2020), l’acusat estava decidit a mantenir-se en el poder”, constata l’escrit d’acusació que recull les “mentides” de Trump sobre el “frau electoral”. “Aquestes afirmacions eren falses, i l’acusat ho sabia”. Així i tot, el llavors president dels EUA les va difondre fent veure que eren “legítimes” i creant “un ambient nacional intents de desconfiança i ira, erosionant la fe dels ciutadans en la gestió de les eleccions”, diu el fiscal especial del departament de Justícia dels EUA Jack Smith sobre el pròxim president del país.
