Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Torra apel·la a la “responsabilitat” amb els pressupostos: “Cal oblidar que tornem a estar en campanya electoral”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a la “responsabilitat” dels grups amb els pressupostos i els ha demanat que “es deixin de banda les dinàmiques electoralistes”. En el seu discurs inicial en el marc del debat de política general, Torra ha admès que és responsabilitat del Govern però també de “tots els representants” de la cabra catalana. En aquest context, no ha descartat reformes en IRPF i en impostos ambientals i ha confiat que en el marc del debat hi hagi un acord en aquest àmbit. Segons ha detallat, els pressupostos que proposa el Govern suposen 2.500 MEUR més en despesa no financera respecte als últims aprovats del 2017 i contemplen uns ingressos no financers de 26.257 MEUR (3.569 MEUR més que el 2017). Del total del pressupost, un 75% de l’augment de despesa va destinat a despesa social.

“Els demano que deixem de banda les dinàmiques electoralistes i que tots plegats encarem aquest curs polític que comença amb ànim constructiu. Necessitem urgentment uns pressupostos pel 2020. Crec que compartim prou objectius de país per definir una agenda pel 2020 compartida per la majoria de la cambra”, amb aquestes paraules Torra s’ha dirigit als diputats de la cambra per demanar-los “responsabilitat”. Segons Torra, cal oblidar que es torna a estar en campanya electoral tenint en compte les eleccions del 10 de novembre, i “pensar en els efectes sobre al ciutadania d’una nova pròrroga pressupostària”. “És responsabilitat del Govern, però també de tots els representants d’aquesta cambra, donar resposta a les necessitats de la societat catalana”, ha advertit.Després de l’intent fallit dels pressupostos del 2019, Torra ha assegurat que el Govern manté una “voluntat màxima de diàleg” amb tots els grups parlamentaris. I ha admès que no són els pressupostos que el Govern desitja però sí “els millors pressupostos possibles”.Torra s’ha mostrat obert a millorar-los amb les aportacions dels grups i en l’àmbit de la fiscalitat no ha descartat modificacions, “si és necessari”. Concretament en el tram autonòmic de l’IRPF o pel que fa als impostos mediambientals. I ha posat d’exemple que el Parlament ha aprovat l’impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica però que s’ha de desenvolupar la norma. La previsió d’ingressos dels pressupostos també podria augmentar, segons ha apuntat Torra, per la via de la negociació amb l’Estat si paga alguna de les partides pendents dels 11.000 MEUR de deutes i accepta la renegociació de l’objectiu de dèficit per passar del 0% vigent a un altre que estigui més proper al -0,31%, el que tocaria d’acord a la llei.Pel que fa a les xifres dels pressupostos, ha destacat també que el conjunt dels departaments veuran augmentats la seva despesa en 2.313 MEUR que suposa una pujada global del 10,2% respecte al 2017 i que els nous comptes permetran recuperar la despesa corrent en serveis públics fonamentals, és a dir, salut, educació i serveis socials. El Govern governa malgrat els “entrebancs”Torra ha dedicat part de la seva intervenció inicial a defensar que el Govern governa “malgrat els entrebancs que suposa gestionar un enormement complicat context polític”. Segons el president català, l’acció de l’executiu se centra en l’objectiu prioritari de garantir els millors serveis públics per a la ciutadania. “No és incompatible, i ho venim demostrant, basar l’acció política en assolir la independència de Catalunya i, alhora, gestionar amb rigor i passió les competències que tenim en l’actual marc legal”, ha defensat. Llistat de greugesTorra ha fet un llarg llistat del greuges, que segons el president, pateix Catalunya: dèficit fiscal “crònic i sistemàtic”; objectius de dèficits “injustos”, model de finançament “caducat, obsolet i no equitatiu”; inversions de l’Estat a Catalunya per sota del PIB, “control polític” sobre les finances que va imposar Montoro; deute pendent d’11.000 MEUR i deslleialtat institucional.Com a exemple de deslleialtat institucional, s’ha referit a “l’escàndol de les bestretes” i ho ha considerat un cas paradigmàtic de “l’engany enrere engany” del govern socialista. “Ministres que afirmen tenir informes que no tenen; xantatges perquè “fins que no hi hagi Govern” no poden pagar; i ara fa uns dies la ministra ens va dir que havia aparegut una escletxa!, oh miracle!, tot just en començar la campanya electoral. Vergonya, cavallers, vergonya”, ha exclamat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió