ACN Barcelona.-L’escriptor grec resident a Suècia Theodor Kallifatides assegura que la seva feina és escriure sobre els altres. Kallifatides ho fa en alguns dels seus llibres des de la seva perspectiva i la primera persona: “Intento descriure’t a tu, i no el que penso sobre tu”, afirma en una entrevista amb l’ACN. Kallifatides ha escrit al llarg de la seva carrera una quarantena de llibres de ficció, assaig i poesia traduïts a diversos idiomes i Galaxia Gutenberg ha publicat en català ‘Una altra vida, encara’, ‘Mares i fills’ i el més recent ‘El passat no és un somni’, traduïts per Montserrat Camps. En castellà, a part d’aquests tres, l’editorial ha posat a la venda també ‘El asedio de Troya’.
Kallifatides, que ha estat aquests dies a Catalunya visitants diverses llibreries, va néixer a Grècia l’any 1938 i va emigrar a Suècia l’any 1964, on va començar la seva carrera literària. A més de publicar uns 40 llibres, ha traduït del suec al grec a grans autors com Ingmar Bergman i August Strindberg, i del grec al suec a Giannis Ritsos o Mikis Theodorakis. ‘El passat no és un somni’ va rebre el Premi Nacional grec de Literatura Testimonial l’any 2013, i ‘Una altra vida, encara’, el premi Cálamo ‘Extraordinari 2019’. L’escriptor diu que quan escriu un llibre sobre la seva família, com a ‘El passat no és un somni’, no és un problema per a ell que sigui autobiogràfic però quan parla d’un poble i de persones com el professor o els alumnes assegura que es manté en segon pla. “Estic allí, però no com a mi mateix”, apunta. L’autor explica que agafa distància en el moment de descriure la gent perquè, diu, no se situa a si mateix per davant quan descriu una persona. “Intento descriure’t a tu, i no el que penso sobre tu”. Creu que al lector no li importa saber què pensa ell tota l’estona, sinó conèixer la veritat d’una persona. També creu que és important que els lectors treguin les seves pròpies interpretacions del que llegeixen que poden ser diferents a les de l’escriptor. “Jo no creo o fantasiejo coses, sinó que explico què em passa a mi, però el més interessant és quan una persona forma part de la meva experiència i crea la seva pròpia idea dels meus llibres”.Kallifatides assenyala que no és “un escriptor d’escola”, sinó que escriure ha sigut la seva “forma d’existència. Quan tenia fins i tot cinc anys havia d’escriure el que em passava, i així ha sigut fins ara”. De fet, recorda quan tenia cinc anys i el seu poble estava ocupat pels alemanys i una persona va fer una broma sobre ells i els alemanys van decidir executar-lo en públic. La presència a les execucions era obligatòria. “La meva mare tenia 27 anys en aquell moment i em va agafar de la mà per veure l’execució”, afegeix. Tants anys després l’autor recorda la mirada de l’home executat i la mà de la seva mare agafant-lo. Assegura que no vol crear impressions, ni tampoc crear fantasies. “El que m’interessa és anar a casa, escriure sobre aquesta reunió i que algú altre tingui una idea de qui ets tu i no de quin tipus de persona soc jo. La meva feina és escriure sobre altres. Escric sobre mi mateix, però indirectament perquè jo estic allà”. L’autor impregna les seves obres de fets quotidians: “És tot el que tenim cada dia de la nostra vida… crec que no tenim molt més, potser el cel”. A Kallifatides li interessa narrar “tots els conflictes, problemes, alegries, les decepcions i totes les penes del dia a dia. Això és el que m’interessa perquè crec que és la única cosa que els altres estan interessats en llegir”.Entre els llibres que més l’han impactat cita autors espanyols com Federico García Lorca, Cervantes, Unamuno, Fernando Aramburu o Juan Cruz.