Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Tarragona restaurarà la torre i el relleu romans més antics construïts fora d’Itàlia

|

- Publicitat -

ACN Tarragona.-Tarragona restaurarà la Torre de Minerva, la torre romana més antiga construïda fora de l’actual Itàlia i un dels primers elements defensius que es va aixecar a l’antiga Tarraco. La intervenció constarà de diferents fases i compta amb la implicació de l’Ajuntament de Tarragona, la Fundació Obra Pia Montserrat de l’Arquebisbat de Tarragona i la Fundació Mútua Catalana. També s’iniciarà un projecte de conservació del relleu de Minerva, que es troba força degradat i que té un valor patrimonial molt alt. Els treballs començaran la setmana vinent. D’entrada es farà un diagnòstic per conèixer l’estat exacte de conservació dels dos elements i, posteriorment, es redactarà el projecte de restauració i s’executarà.

La iniciativa s’ha gestat els dos darrers anys i finalment s’ha assolit un acord a tres bandes. Per un costat, la Fundació Obra Pia Montserrat de l’Arquebisbat de Tarragona, propietària del monument, el posa a disposició del consistori per fer-hi els treballs de millora. Per l’altra, l’ajuntament i la Fundació Privada Mútua Catalana destinaran uns 50.000 euros cadascú per fer el projecte de restauració. La torre forma part del conjunt de la muralla romana, forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i està integrada al Passeig Arqueològic de Tarragona.Els impulsors sostenen que es farà una planificació exhaustiva i que no té una durada definida. El primer pas serà fer un escanejat en 3D amb un dron i un làser, tant de l’interior i exterior de la torre, com del relleu. “El 3D del monument ens permetrà veure les patologies que hi ha. També escanejarem la còpia del relleu que es va fer fa uns 30 anys i compararem per veure si hi ha hagut una degradació”, ha detallat l’arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón.Posteriorment, es muntarà una bastida al costat de la torre. Per allà hi passaran historiadors de l’art, arqueòlegs, arquitectes, restauradors de bens culturals, geòlegs i biòlegs, entre altres perfils. “Farem una anàlisi de la part monumental, prendrem mostres, analitzarem les característiques fisicoquímiques de la pedra, de l’estucat, dels colors, dels materials i dels agents patògens”, ha concretat. El conseller de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo, ha indicat que primer volen saber com està la torre per, després, “actuar en conseqüència”. “Hem de protegir el nostre patrimoni, i més un tresor com aquest. Cal apostar per la ciència i la investigació i fer estudis que ajudin a entendre millor el passat de Tarraco”, ha defensat.Quasi cent anys a la intempèrieEl relleu de Minerva és el relleu romà més antic que es conserva fora d’Itàlia. Es va col·locar a la torre quan es va aixecar, entre el 218 a.C. i el 200 a.C. Però uns anys més tard, entre el 150 i el 125 a.C., s’hi va adossar una segona fase de la muralla i va quedar tapat. Tot i que hi ha bibliografia que demostra que al segle XVI se’n coneixia la seva existència, no va ser fins el 1932 quan va quedar novament exposat a la llum. La causa va ser accidental, ja que uns problemes al dipòsit d’aigua que encara hi ha a l’interior de la Torre de Minerva van fer que l’aigua acabés fent caure part del mur i el relleu quedés al descobert. “Des de llavors li ha tocat la pluja i el vent, té plantes al voltant i no sabem exactament en quin estat es troba”, lamenta Pinedo. “Hem de veure com suporta l’aire amb la sal de la mar, el sol, la pol·lució o les inclemències del temps i estudiar quin és el tractament menys dolent que permeti que aguanti 2.000 anys més”, concreta Menchón. De fet, no està descartat que si es troba en un estat de conservació precari es retiri del seu lloc original i se substitueixi per una rèplica.Per la seva banda, la Torre de Minerva és part de la fortificació original de Tarraco i va ser una de les primeres portes d’entrada que va tenir la ciutat. A dins tenia un “escorpí de guerra” que funcionava com a element defensiu. La voluntat és recuperar-la a nivell estructural i restaurar-ne alguns elements més enllà del relleu, com ara unes escultures amb forma de caps humans que estan molt degradats. Uns estudis els hi atribueixen una mena de funció de protecció divina mentre que altres consideren que representaven enemics vençuts.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió