ACN Barcelona.-La partitura i documents de representació de l’òpera ‘Artús’, d’Amadeu Vives, han sortit a la llum arran d’un acord de cessió i donació entre els hereus de l’autor i la Societat Gran Teatre del Liceu per documentar i integrar la seva obra a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre Liceu, gestionat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’obra, de la qual es desconeixia el parador, inclou tant la partitura original completa com el llibret de Sebastià Trullol i Plana i els dissenys dels figurins de Lluís Labarta. Vives va compondre ‘Artús’ l’any 1896 i es va estrenar amb èxit un any després. Venuda pel compositor per fer front a la situació econòmica familiar, no s’ha representat ni enregistrat mai més.
L’anunci s’ha fet durant la primera reunió anual de la Societat del Gran Teatre del Liceu després de la pandèmia, que ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda. L’acte ha comptat amb la presència de Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, que ha guardat els materials els últims anys.Francesc Cortès, catedràtic de Musicologia de la UAB, ha considerat “insòlit a la península ibèrica” que s’hagi conservat tot el material de l’òpera, i ha destacat el valor de la troballa des del punt de vista històric i per a la preservació i conservació del patrimoni musical del país. Vives va compondre ‘Artús’, basada en la llegenda bretona d’un relat de Walter Scott, l’any 1896. S’havia casat feia poc i havia tingut el primer fill. La seva situació econòmica no era gens favorable, fins al punt que el 1894 havia arribat a demanar caritat a Jacint Verdaguer.L’èxit d”Artús’ i la venda posterior de la partitura li van permetre sortir d’aquesta situació. Amb els guanys que va treure de l’òpera va poder marxar a Madrid a provar sort amb la composició de sarsueles.Després de l’estrena el 1897, uns membres de la Societat del Gran Teatre del Liceu –José Pont i Miguel Pons– van comprar la partitura i tots els materials a Vives, a més dels figurins dissenyats per Labarta. Pont i Pons portaven la comptabilitat de les representacions de l’òpera i en van preparar una traducció a l’italià per representar-la a l’estranger. Van estar en contacte amb les òperes d’Hamburg, París i Milà per a una representació a l’estranger, que no es va arribar a fer mai. A partir d’aquí l’obra “va caure en l’ostracisme”, segons han afirmat els responsables del Liceu.La partitura i tots els materials vinculats han estat guardats pels hereus de les famílies Sant i Pont. Carmen Lorenzo, vídua de Francesc Sant i Pont, que ho ha guardat fins ara, va tenir la iniciativa de comunicar-ho a la Societat del Gran Teatre del Liceu, en veure els resultats del projecte de digitalització de l’Arxiu Històric de la Societat.
