ACN Barcelona – Les autoritats judicials suïsses van rebutjar col·laborar amb les espanyoles per investigar el Tsunami Democràtic en considerar que es tractava d’una causa política i no relacionada amb cap organització criminal o terrorista, com pretenia l’Audiència Nacional. La resposta helvètica es pot llegir en un dels documents incorporats al sumari de l’Audiència Nacional sobre aquest cas, al qual ha tingut accés parcial l’ACN després de ser avançat per TV-3. Suïssa recorda que la seva llei diu que una sol·licitud d’assistència és “inadmissible” si es tracta d’un acte que té un “caràcter polític preponderant”. Segons Suïssa, les mobilitzacions de la tardor del 2019 no van tenir caire terrorista, tot i la seva motivació política.
De fet, diu que els fets concrets descrits estan penats per la llei suïssa però tenen caràcter polític i, per tant, no té “cap opció” de prestar assistència judicial a Espanya. Així, Suïssa recorda que l’assistència judicial penal entre el seu país i l’Estat espanyol es regeix pel Conveni Europeu d’Assistència Judicial en Matèria Penal, l’article 2 del qual diu que es podrà denegar l’assistència judicial si la sol·licitud es refereix a “infraccions considerades per la part requerida com a infraccions polítiques o com a infraccions relacionades amb infraccions polítiques”.
L’escrit de l’Oficina Federal de Justícia diu que els fets pels quals Espanya requereix assistència jurídica fan referència a l’organització política i social de l’Estat espanyol, i es tracta d’una “lluita pel o contra el poder”. Només hi hauria assistència judicial si la lluita pel poder inclogués actes que posessin en perill la vida i la integritat física de persones, com un segrest, la utilització de mitjans d’extermini massiu o la provocació d’una catàstrofe, cosa que “no té lloc en aquest cas”.
En concret, Suïssa descarta l’acusació d’organització criminal, perquè Tsunami no pretenia ni cometre assassinats ni guanyar diners il·legalment, com requereix el codi penal suís. Tampoc accepta l’acusació de finançament del terrorisme, ja que no veu en els actes de Tsunami Democràtic actes de violència criminal que pretenguin intimidar la població o obligar l’Estat a realitzar o no realitzar determinats actes.
D’altra banda, a principis del 2020 i del 2021 la justícia dels Estats Units va demanar a la justícia espanyola més informació concreta sobre els suposats vincles entre les persones investigades i els actes violents al carrer, i si estaven relacionats amb els CDR arrestats el setembre del 2019 en el marc de l’operació ‘Judes’. També va preguntar a les autoritats espanyoles com havien aconseguit determinar la identitat dels usuaris de les plataformes tecnològiques que van impulsar Tsunami.
Per la seva banda, el Canadà respon a la petició d’assistència judicial espanyola dient que no pot proporcionar informació sobre determinades webs perquè els servidors són d’una altra empresa amb seu a Suècia. Per últim, els Països Baixos donen algunes dades dels usuaris que van registrar algunes webs de suport a Tsunami, però d’altres diu que no pot aconseguir-ne més informació.
<strong>Dirigents de Tsunami</strong>
En la part del sumari que l’ACN ha pogut consultar, hi ha un informe de la Guàrdia Civil remès al magistrat instructor on detalla el paper de diversos suposats dirigents del moviment que va organitzar les mobilitzacions la tardor del 2019.
Així, a Xavier Vendrell, exconseller i exdirigent d’ERC, l’Audiència Nacional el situa com la persona encarregada de la direcció i comandament. També se li atribueix la tasca de ser l’encarregat d’impulsar i dirigir els inicis de la plataforma. Per la Guàrdia Civil, en base a missatges de grups de missatgeria instantània, Xavier Vendrell prenia decisions en temps reals de diverses accions de Tsunami. Unes de les que li atribueixen directament com a possible responsable és la protesta a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre, el tall de l’AP-7 a la Jonquera o l’acció al Camp Nou.
A Vendrell se li van intervenir diverses converses de missatgeria instantània però també gravacions fetes amb micròfons al seu cotxe.
A l’empresari gironí del sector de la seguretat Josep Campmajó, àlies Canalla, segons la Guàrdia Civil, se li atribueixen tasques directives i organitzatives sobre el terreny i el fet d’haver participat directament en la vaga general del 18 d’octubre del 2019, la protesta en el partit del clàssic Barça-Madrid i el tall de l’autopista AP7. Segons l’informe, Campmajó s’encarregava de planificar prèviament i sobre el terreny les accions de Tsunami i per això comptava amb una xarxa de col·laboradors en l’àmbit policial, social i informàtic. Alguns d’aquests col·laboradors, segons l’informe, són dos mossos d’esquadra que li haurien aportat informació sobre matrícules i sobre l’existència de controls policials, i un caporal de la policia municipal de Girona. També se’l relaciona amb altres moviments independentistes com els CDR, l’Estaca i Segona Onada.
De l’empresari cultural Oriol Soler, àlies Rigoberto segons la Guàrdia Civil, es diu que tenia la responsabilitat de les necessitats tècniques, logístiques i de comunicació. Se’l relaciona amb l’elaboració dels comunicats oficials de Tsunami i l’estratègia comunicativa a seguir i se’l descriu com una “figura clau” del moviment, que té informació “privilegiada” i “autoritat en la presa de decisions”.
A Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la Guàrdia Civil li atribueix el rol de ser l’enllaç entre Tsuanmi Democràtic i altres sectors de l’independentisme com Puigdemont mateix.
