ACN Barcelona.-El Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas acull des d’aquest dilluns l’exposició ‘8 hores amb Tàpies’, un projecte fotogràfic i sonor que explora l’impacte que exerceix l’art en els auxiliars de sala dels museus, persones que contemplen obres cada dia durant diverses hores. A través de la mirada d’aquests treballadors, la mostra s’endinsa en les sales de quatre museus de Barcelona: la Fundació Tàpies, el MNAC, la Fundació MAPFRE i el MACBA. “Tots els auxiliars de sala comparteixen l’amor a l’art”, ha dit Sophie Köler, autora del projecte fotogràfic i guanyadora del Premi de Fotografia 2020 de la Fundació Vila Casas. Can Framis també acull l’exposició ‘Estètiques de la proximitat’, una selecció d’obres d’alumnes de Belles Arts de la UB.
Què succeeix si una persona passa fins a vuit hores diàries davant d’obres de Tàpies o Rodin? Quin efecte té en la seva rutina laboral? I en la seva vida personal? Com afronta el silenci i la solitud de la seva feina? Aquestes són algunes de les preguntes que Kohler intenta respondre durant l’exposició, en la que ha treballat durant tres anys. “Per cadascú és una vivència diferent, però en general es crea una connexió més forta amb l’art i una reflexió més profunda”, ha valorat l’artista en declaracions a l’ACN. Köhler ha explicat que el projecte va néixer arran d’una “necessitat pròpia”, ja que li agrada molt visitar museus. “Volia saber més sobre com viuen els auxiliars de sala dels museus”, ha confessat la fotògrafa. L’artista ha recalcat que l’exposició està a cavall entre el documental fotogràfic i l’audiovisual. Així, a banda de les fotografies del personal dels museus que Köhler ha entrevistat, la mostra també compta amb un àudio on es recull el testimoni dels protagonistes explicant de manera anònima la seva experiència. “És important escoltar les històries, però no cal distingir qui és qui”, ha justificat l’artista. Les fotografies de l’exposició són còpies analògiques fetes amb una càmera de 35 mm. Un element comú a moltes de les fotografies és la cadira. Sobre això, Köhler ha explicat que va sorgir arran d’una conversa amb un auxiliar de sala del MNAC, qui li va explicar que quan els treballadors d’aquest equipament van de viatge a altres ciutats d’Europa i visiten museus tenen la tradició de fer fotos de les cadires buides que hi ha als equipaments i enviar-se-les per Whatsapp. “Pels auxiliars de sala és com el símbol d’identitat”, assegura Köhler. L’artista ha explicat que, segons un estudi, el temps mitjà d’observació d’una obra d’art és de 28,63 segons. En aquesta línia, assegura que contemplar-les durant vuit hores al dia té un component “meditatiu” segons ha pogut concloure a partir del testimoni dels auxiliars d’art. El president de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, ha destacat la “voluntat transformadora” del projecte de Köhler. En aquesta línia, ha assegurat que pretén reivindicar el col·lectiu dels auxiliars de sala i la precarietat del sector. “Després de la pandèmia aquesta reivindicació agafa més rellevància”, ha dit Susanna. Després de guanyar el primer premi de Fotografia de la Fundació Vila Casas, ‘8 hores amb Tàpies’ és la primera exposició individual de Sophie Köhler. Formada en direcció cinematogràfica, l’artista ha explicat que ha optat per un format fotogràfic i no pas documental perquè li permetia treballar amb “més temps”. ‘Estètiques de la proximitat’ La mostra de Köhler “dialoga” amb una selecció d’obres d’estudiants de l’últim any del grau de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. ‘Estètiques de la proximitat’ és el títol que engloba l’edició Patrim 2020, on s’inclouen obres de sis artistes: Emili Codina, Inés Pedraza, Paula Pozo, Xènia Real, Laia Rodríguez i Rita Sala. “Ens permet fer una radiografia del moment plàstic contemporani dels joves creadors”, ha valorat Natàlia Chocarro, ajunta de la direcció d’art de la Fundació Vila Casas. L’exposició “reflexiona entorn temàtiques contemporànies” com l’emergència climàtica, la globalització o la relació de l’ésser humà amb el seu medi natural. La mostra conté una diversitat de tècniques, que inclouen tant fotografia digital, fotografia analògica, dibuix expandit o videoanimació, entre altres. “La pandèmia ha estat determinant per tots els artistes”, ha assegurat des de l’equip de deganat de la Facultat de Belles Arts de la UB Montserrat López Paez. En aquesta línia, López ha recalcat que els artistes no han treballat des dels tallers de creació de la facultat, sinó que ho han fet de manera personal als seus estudis. “Són treballs molt introspectius”, ha resumit López.
