ACN Barcelona – El 63,9% de la població menor de 35 anys no té accés a un habitatge en propietat i l’edat mitjana d’emancipació de joves a Espanya és de 29,8 anys, tres més que a la resta d’Europa (26,5 anys). Aquestes són dues de les principals dades de l’informe sobre l’accés a l’habitatge per part dels joves que ha elaborat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN). El 2008 el 65,8% dels menors de 35 tenia un habitatge en propietat, mentre que el 2020 només el 36,1% té un pis propi o, el que és el mateix, sis de cada deu joves no tenen accés a un habitatge en propietat. El desequilibri entre oferta i demanda, la falta de polítiques d’habitatge, l’accés al finançament o la precarietat laboral són alguns dels principals problemes dels joves.
<strong>Més sòl urbanitzable i millor accés a les hipoteques</strong>
Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda és fruit de la no recuperació del ritme de construcció per la crisi del 2008, segons la CPUBCN, la qual cosa fa que l’oferta d’habitatge sigui “reduïda” i afavoreixi la pujada de preus. Per fer front al problema de l’accés a l’habitatge, a l’informe elaborat per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona es fan una sèrie de propostes amb l’objectiu que els joves puguin accedir amb major facilitat a un habitatge en propietat. Un dels plantejaments és que els governs aprovin més sòl urbanitzable a les zones amb més demanda, de tal manera que es puguin construir un major nombre d’habitatges. A més a més, aquestes propietats seguirien les tendències actuals: llars més reduïdes i que respectin el medi ambient.
La CPUBCN també considera fonamentals les polítiques d’habitatge, amb plans d’inversió en habitatge social i assequible, de tal manera que es fomenti la inversió pública i privada. “S’ha de prioritzar la construcció de nova oferta i aprovar plans d’habitatge específics a curt, mitjà i llarg termini”, ha apuntat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que igualment veu important adaptar les condicions d’accés a hipoteques a la situació de poder adquisitiu que tenen els joves en l’actualitat. “Ajudes per finançar l’habitatge, més flexibilitat en el ritme de les quotes o limitar màxims en els tipus d’interès podrien ser alguns exemples d’accions a posar en marxa”, ha enumerat la CPUBCN.
Finalment, i pel que fa específicament a Espanya, preocupa el nivell de desocupació dels joves, la temporalitat del treball i la proliferació de feines a temps parcial. “Són barreres al futur que magnifiquen la problemàtica de l’accés a l’habitatge”, ha recalcat la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. “És fonamental millorar en educació i en formació, i que els llocs de feina permetin als joves emancipar-se. No poder accedir a un habitatge en propietat és un problema amb repercussió social, demogràfica i econòmica”, ha conclòs la CPUBCN.