ACN Erill la Vall (Alta Ribagorça) – La cicatriu que han deixat diverses esllavissades al barranc d’Erill (Alta Ribagorça) és la mostra del risc de futurs despreniments. L’esvomegada, com la coneixen a la Vall de Boí, es troba a escassos metres d’Erill i per reduir el risc d’esllavissades durant crescudes o pluges intenses, la Vall s’ha incorporat com a cas d’estudi al projecte europeu Phusicos. Aquests dies s’hi estan executant un seguit d’intervencions amb solucions basades en la natura, que pretenen corregir els problemes d’erosió del terreny i de corrents d’arrossegament, tal com ja està documentat al segle XX. Aquest projecte pretén extrapolar les solucions a barrancs propers o de d’altres indrets del territori en cas d’èxit.
Carles Raimat, enginyer responsable del projecte, ha explicat que es tracta d’estabilitzar la morrena del barranc d’Erill la Vall, aplicant tècniques basades en la natura. El projecte vol evitar els despreniments de rocs sobre el nucli habitat. Les tècniques a aplicar són conegudes amb el nom de Solucions basades en la Natura (NBS, per l’acrònim anglès), tal com feien els avantpassats.
Amb aquests treballs es vol aprendre sobre els sistemes basats en solucions tradicionals i com aquests afavoreixen la recuperació dels sòls, revegetació, plantació i el conjunt de l’ecosistema com a aliats indispensables per reduir els riscos naturals.
Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha parlat de solucions que ajuden a lluitar contra el canvi climàtic aplicant solucions Km0. Per a l’estabilització del terreny s’emprenen fustes d’arbres de boscos propers. Sanglas també s’ha referit a la importància d’aquest projecte “pioner” per poder extrapolar les solucions a barrancs propers o d’altres indrets del territori.
El Departament d’Acció Climàtica, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, inclourà l’actuació com a exemple de reducció del risc de despreniments en territoris de muntanya en el marc de la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, horitzó 2021-2030 (ESCACC30) i, així, poder replicar-la en altres zones del Pirineu.
<strong>Laboratori a l’aire lliure</strong>
El projecte d’Erill ha estat seleccionat juntament amb altres tres (dos de França i un d’Aragó) per tractar-se d’una petita conca poc intervinguda per l’home i amb molta informació i documentació tècnica prèvia, gràcies a estudis previs que s’hi estaven fent des del 2007. Aquesta conca, destaquen, és com un laboratori a l’aire lliure per poder monitorar determinats comportaments del terreny abans, durant i després de la intervenció i aplicació de les diferents tècniques, i així objectivar tècnicament les dades per tal que puguin ser utilitzades en altres casos similars, ha sentenciat Raimat.
<strong>Implicació de la població local</strong>
Els coneixements científics, tècnics i pràctics que s’extreuen d’aquest projecte es divulguen entre els veïns per tal de potenciar les solucions sostenibles en combinació o com a substitució de les solucions de correcció hidrològica o d’estabilització mitjançant “tècniques dures”, constituïdes bàsicament en formigons. Un grup de veïns del municipi han participat aquest dijous en una sortida per conèixer de primera mà les solucions que s’estan duent a terme al barranc d’Erill.
L’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha dit que és molt important que els veïns s’impliquin en el projecte i ha parlat de les solucions que n’extrauran també aplicables a altres barrancs de poblacions properes com Boí o Taüll.
<strong>Projecte europeu</strong>
El projecte el lidera el Norwegian Geotechnical Institute (NGI) i també hi participa com a soci el CREAF. L’actuació d’Erill la Vall rep un 60% del cost des del projecte Phusicos mentre que del 40% restant, un 38% l’aporta el Departament d’Acció Climàtica (DACC) i un 2% l’Ajuntament. Aquest 38% que aporta el DACC prové del Fons climàtic, que es nodreix amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost del diòxid de carboni.
