ACN Barcelona.-Els dramaturgs Sergi Belbel i Roc Esquius proposen un “joc dramatúrgic” a la comèdia ‘Angle Mort’ sobre els acomiadaments empresarials dirigida per l’exmembre d’Els Joglars Lluís Elías a la sala Versus Glòries, on es podrà veure del 20 de gener al 21 de febrer. Interpretada per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas, la nova producció d’Apunta Teatre juga amb la paraula i el gest, així com amb la tensió entre allò que es diu i el que no, i amb dos espais que conflueixen simultàniament: la sala d’espera i el despatx d’una petita start-up. La premissa inicial és un acomiadament, però acabarà desembocant en una situació surrealista i imprevisible que anirà prenent sentit a mesura que avanci l’espectacle.
A causa de la nova crisi, el cap de la petita empresa d’èxit es veu obligat a prescindir d’un dels seus treballadors i fa entrar els treballadors d’un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la difícil decisió. Però el que havia de ser una simple gestió es complica de manera descontrolada i surrealista.En roda de premsa, Lluís Elías ha detallat que l’obra versa sobre una realitat que és evident als ulls, però en la qual succeeixen “coses insospitades” i fa pensar en molts moments si la societat ha embogit. Les primeres impressions de l’espectador són que si bé la realitat és “una cosa”, també té angles morts que no es veuen i que acaben conformant una realitat que no s’acaba d’entendre.Elías ha dit que partint de l’anècdota de l’acomiadament, l’empresari “no és capaç de fer-ho”, i a partir d’aquí “tot es va liant” a l’oficina, i l’empresari desconeix que dins de l’empresa “hi ha un angle mort” i hi estan passant coses que fan que “tothom es comporti d’una manera molt diferent”.Dues partsSegons ha precisat, l’obra es veu en dues parts; és a dir, l’espectador veu el despatx i alhora l’angle mort, on no es parla, sinó que s’hi gesticula i es fan moviments i gestos on els actors reciten el text, però no se sent res. “Ha d’haver-hi una gestualitat exacta i precisa, i és el que ha costat a l’obra”, ha descrit el director.En gairebé dues hores d’espectacle, l’espectador ha d’estar “completament actiu”. A la primera part s’està fent moltes preguntes, i a la segona “se sent intel·ligent i participa més de l’espectacle”. Amb la mateixa informació que el protagonista, el públic se sent identificat amb el dolor, i passa a sentir-se després alleugerit, i a entendre les coses, perquè està veient el que se li havia “mig amagat”.Elías ha dit que és una proposta “molt complexa” des del punt de vista dramatúrgic, en haver requerit un procés de “pura marqueteria teatral”. A més va més enllà de l’anècdota, ja que té un missatge que vol romandre en l’espectador perquè, segons la seva opinió, la comèdia tot i fer riure, també “és dolor i veritat”.Una relació divertida entre paraula i gestPer la seva banda, Belbel, confinat a casa seva en ser positiu per la covid-19 (la resta de la companyia ha donat negatiu), ha explicat per connexió telefònica que van voler fer a quatre mans una història on la paraula i el gest “tinguessin una relació divertida, teatral i doble”.Sobre les similituds amb ‘El mètode Gronhölm’, ha dit que ja els agradaria que pogués tenir la mateixa repercussió que “la gran obra del Galceran”. Ha precisat que l’inici de la proposta és justament a l’inrevés, ja que no consisteix a obtenir un lloc de feina, sinó no perdre el que ja es té.Sobre l’efecte de la crisi, Belbel ha dit que la crisi és l’epicentre al voltant del qual gira tot, i de fet a l’espectacle se’n fa referència “constantment” com a ‘ella’ i com si formés part de la vida quotidiana, i que ara fa referència a una “crisi sobre la crisi”. Sigui com sigui, han pretès fer una comèdia on l’espectador treballi amb les seves expectatives, i on la tecnologia hi té una importància “cabdal”.
