Dilluns, 30 de gener de 2023 - Edició 1649
La República

Seixanta Rosós participen a Girona de la primera trobada de dones amb aquest nom coincidint amb el centenari de la cançó

ACN Girona – Una seixantena de dones que es diuen Rosó s’han concentrat aquest diumenge a la seu de la Generalitat a Girona. Ho han fet per participar en la […]

Agències 22/01/2023

ACN Girona – Una seixantena de dones que es diuen Rosó s’han concentrat aquest diumenge a la seu de la Generalitat a Girona. Ho han fet per participar en la primera trobada de dones amb aquest nom que es fa a Catalunya, organitzada coincidint amb el centenari de la publicació de la cançó ‘Rosó’ el 21 de desembre de 1922 a Barcelona. L’organitzadora de l’esdeveniment, Anna Girbal, ha explicat que feia temps que ho volia fer i l’efemèride la va impulsar a tirar-ho endavant. “La meva filla es diu Rosó en honor al meu pare, que la cantava amb un grup d’havaneres”, relata. I afegeix: “Tothom que està aquí té una història, Rosó és un nom que no només poses perquè t’agrada, sinó per la història que hi ha al darrere”. La trobada es vol repetir un cop l’any.

De fet, i precisament per recollir aquestes històries, s’ha instal·lat presidint l’auditori Josep Irla de Girona -on s’ha celebrat la trobada- un parell de panells amb fotografies de la majoria de Rosós acompanyades de codis QR. Els enllaços dirigeixen a vídeos on cadascuna explica el perquè del seu nom. Una de les assistents, Rosó Panavera, ha compartit que li van posar el nom per la Rosó més gran (91 anys) que ha assistit a la trobada de Girona. “Era veïna del poble on viviem”. Aquest diumenge, Panavera s’ha traslladat a l’esdeveniment des d’Andorra, on resideix.

I moltes ho han fet des de diferents punts del territori. Rosó Brugada, de Banyoles, explica que no és habitual coincidir amb altres Rosós i que assistir a la trobada “fa molta gràcia perquè en dir ‘Rosó’ es gira molta gent i això és una novetat”. Panavera hi coincideix: “És una trobada que ha fet molta il·lusió a tothom, per veure que no ets l’única”. Aquesta era una sensació generalitzada a la sala, amb dones que acostumades a ser l’única ‘Rosó’ al seu entorn, es mostraven emocionades de sentir anomenar el nom tantes vegades en un mateix espai i de no ser-ne protagonistes.

La crida perquè assistissin totes a la trobada s’ha fet per xarxes i per mitjans de comunicació. L’organitzadora de l’esdeveniment, Anna Girbal, reconeix que “no esperava l’èxit de la trobada”, que ha reunit seixanta del centenar de Rosós registrades a Catalunya segons dades d’Idescat. D’aquestes, 91 l’escriuen igual que ho fa la cançó i 12 l’acaben amb “r”. Tal com relata l’organització, també n’hi ha que estan registrades com a “Roser”, però les anomenen Rosó “que és el diminutiu”.

La trobada ha començat amb la rebuda de totes les assistents i acompanyants. A elles, se’ls ha entregat un collaret amb la seva foto i nom complet. Un cop dins la sala, l’organitzadora ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment i s’ha procedit a la intervenció de l’actor, director i historiador teatral Antoni Font-Mir, que ha parlat de la història i el context en què va néixer la cançó. ‘Rosó’ és un dels onze temes de l’obra de teatre líric ‘Pel teu amor’, amb música de Josep Ribas Gabriel i lletra de Miquel Poal Aregall. N’han fet versions Dyango, Moncho, Marina Rossell i Arnau Tordera d’Obeses.

Durant l’acte també s’ha interpretat la tonada en directe i s’ha homenatjat a la ‘Rosó’ més gran, de 91 anys, i a la més jove, de només sis mesos. S’ha acabat amb un vermut per tenir estona per parlar i que es poguessin conèixer entre si.

RÀDIO

MIGDIA

Unes 60 dones que es diuen Rosó s’han concentrat aquest diumenge a la seu de la Generalitat a Girona. Ho han fet per participar en la primera trobada de dones amb aquest nom que es fa a Catalunya. S’ha organitzat coincidint amb el centenari de la publicació de la cançó ‘Rosó’. La intenció es repetir-ho un cop l’any. Anna Girbal n’és la responsable.

TALL

Segons dades de l’Idescat hi ha un centenar de dones a Catalunya amb aquest nom. La majoria ho escriuen acabat amb un o amb accent tancat, però una dotzena ho fan amb r.