ACN Barcelona – A l’estiu del 2019, van enverinar el gos de l’escriptor Sebastià Alzamora, el Cooper. Durant el confinament li va venir al cap la idea de fer una novel·la sobre la mort del seu gos que finalment ha vist la llum amb ‘Ràbia’, publicat per Edicions Proa. Al protagonista del llibre, un home de mitjana edat, també viu la mort de la seva gossa enverinada, una mort que “no té cap sentit” i que li serveix per reflexionar sobre els temps actuals. En una entrevista amb l’ACN, Alzamora afirma que el segle XXI és “un segle rabiós”, en el qual s’ha aprofundit en “la banalitat del mal” i en el qual “perdre el respecte als altres ja no està tan mal vist”.
Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània que no té nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa.
La gosa del llibre, la Taylor, és víctima d’una violència absurda que no té cap sentit, assegura Alzamora, algú mata l’animal perquè sí, sense cap raó de ser. “Això em va passar a mi i va desencadenar en el plantejament de la novel·la”. Alzamora va reflexionar sobre la idea de matar “un ésser innocent, que no coneix el mal, que no el fa ni tampoc l’espera, un ésser desvalgut i inofensiu”. Considera estúpid pensar que matar un animal és menys greu que matar a una persona.
‘Ràbia’ tracta de com un fet en principi petit i concret com és que un gos mori enverinat, per a l’autor va resultar significatiu d’un estat de coses. A partir d’aquesta idea, Alzamora fa una dura crítica al segle XXI. “És un segle rabiós”, lamenta. Destaca que des de la caiguda de les torres bessones a principis fins ara, el segle no ha donat treva amb “invasions, guerres, crisis i pandèmies. Hi ha un aprofundiment en la banalitat de mal, res té sentit i això en els polítics es veu molt, dir una cosa, la contrària i dir atrocitats per buscar l’impacte”.
Creu també que actualment “perdre el respecte als altres ja no està tan mal vist. En principi faltar el respecte és inacceptable, però d’un temps cap aquí s’ha tornat acceptable per alguns, que fins i tot en fan bandera”. Admet que aquesta “grolleria i falta de consideració cap els altres” és indicatiu de problemes més profunds.
<strong>La malaltia de la ràbia</strong>
Al llibre parla de la malaltia de la ràbia. “És una malaltia molt fotuda, un gos rabiós va en línia recta obcecat i tot el que troba ho mossega i amb la mossegada li passa el virus de la ràbia”. L’autor compara l’efecte de la mossegada d’un animal rabiós amb l’efecte de la mossegada d’un zombi en els films de ciència ficció o de terror.
La malaltia de la ràbia li va servir al llibre per “representar allò que ens passa com a societat no només a Catalunya, Mallorca o Espanya, sinó a Europa i Occident. Són societats molt crispades i això es veu des de fenòmens globals com les extremes dretes fins a com ens tractem els uns als altres en el dia a dia”, manifesta.
A l’obra hi ha dos protagonistes, la gossa i l’amo, que és al mateix temps el narrador i es pot dir que és un alter ego d’Alzamora. “És un personatge observador i que no es queixa”. Admet que una altra percepció que té dels temps actuals és que tothom es queixa tot el dia i fins i tot “sembla que hi ha una sobreactuació de la queixa”, afegeix.
L’escriptor assegura que no és un llibre de denúncia, ni de reivindicació, sinó que exposa preocupacions que té. “És un llibre que m’ha alliberat de coses que em pesen a dins i el fet de compartir-les em fa sentir una mica més descarregat”.
<strong>Localitat turística</strong>
Alzamora situa la història a una localitat turística perquè “sembla que aquests llocs ens representen a la societat que hi som. Els rebutgem perquè són lletjos però nosaltres els hem fet així i se suposa que és el lloc on van molts europeus a divertir-se”. El lloc que descriu a la novel·la, afegeix, és la perifèria d’Europa, on va Europa a desfogar-se.
<strong>L’autor</strong>
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de novel·les com ‘Sara i Jeremies’ (premi Ciutat de Palma 2002), ‘La pell i la princesa’ (premi Josep Pla 2005), ‘Miracle a Llucmajor’ (2010), ‘Crim de sang’ (premi Sant Jordi 2011), ‘Dos amics de vint anys’ (2013), ‘La Malcontenta’ (2015) i ‘Reis del món’ (2020). El seu últim llibre de poemes és ‘La netedat’ (2018, premi Crítica Serra d’Or). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès i el danès.
