Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Sant Julià de Ramis commemora l’1-O amb una consulta popular per decidir el nom d’una plaça

|

- Publicitat -

ACN Sant Julià de Ramis.-Els veïns de Sant Julià de Ramis (Gironès) han tornat aquest dijous al pavelló poliesportiu on fa tres anys no van poder votar pel referèndum a causa de les càrregues policials. Ho han fet per participar en una consulta popular i decidir si volen que una plaça es digui de la República o de la Monarquia. El pavelló s’ha obert a les quatre de la tarda i les votacions s’allarguen fins a les vuit del vespre. Des de primera hora, els veïns han anat arribant amb comptagotes per evitar aglomeracions. Alguns d’ells han recordat amb emoció la jornada del 2017. Una de les veïnes, l’Estela, ha assegurat que “les ferides estan més obertes que mai” ja que encara hi ha una causa judicial oberta per reparar “els danys que van causar”.

Amb la mateixa urna que fa tres anys els veïns de Sant Julià de Ramis (Gironès) van intentar votar en el referèndum de l’1 d’octubre, aquest dijous el pavelló poliesportiu ha acollit una consulta popular oberta a tots els veïns. L’alcalde del municipi, Marc Puigtió, ha remarcat que el 2017 els habitants “no van poder votar” perquè la Guardia Civil i la Policia Nacional ho van impedir amb un important desplegament policial.En aquest cas, la intervenció va provocar diverses destrosses en el pavelló i també importants càrregues policials a alguns dels habitants que estaven en el col·legi electoral. Per commemorar aquella jornada, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis l’any passat va optar per celebrar una consulta popular i “vist l’èxit” que va tenir la proposta han decidit repetir-la. “Teníem molt clar que els veïns havien de poder votar”, ha afegit Puigtió.Aquest 2020 es demanava als veïns de Sant Julià de Ramis que decidissin quin nom volien posar a la plaça que hi ha al carrer de Juli Garreta, al darrera del centre cívic. Marc Puigtió ha remarcat que sabien que “preguntar sobre la monarquia està prohibit” però no ho està preguntar “quin nom volen posar” en una plaça. Per això han optat per enfocar la consulta popular en batejar aquesta plaça.De tota manera, la consulta popular es celebra enmig de la pandèmia. Per evitar qualsevol risc de contagi, des de l’Ajuntament han demanat als habitants del municipi que “vinguin de forma espaiada” al llarg de les quatre hores que es podrà votar en el pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis. Tot i així, Puigtió ha garantit que es controlarà l’accés per no superar l’aforament màxim permès. “La gràcia de l’1-O és trepitjar el pavelló i això ho anirem repetint any rere any”, ha garantit l’alcalde.Unes “ferides” que “estan més obertes que mai”Des de les quatre de la tarda, quan han obert les portes del pavelló poliesportiu, els veïns han anat acudint amb comptagotes al col·legi electoral per participar en la consulta popular. La majoria d’ells ho feien emocionats, com l’Estela, qui ha assegurat que “les ferides estan més obertes que mai”. Ella va dormir amb la família a l’interior del pavelló per garantir que l’endemà es podria fer el referèndum sense problemes.No comptaven, però, amb les càrregues policials que es van viure aquell dia. Ella les va viure en primera persona i per això encara ha assegurat que s’emociona cada vegada que trepitja el pavelló poliesportiu. Aquest record segueix més viu que mai a l’espera que es resolgui el procés judicial per reparar “els danys que van causar” a la ciutadania i al pavelló els agents de la Guardia Civil i la Policia Nacional que aquell 1 d’octubre van actuar a Sant Julià de Ramis.Amb la mateixa emoció, en Carles també ha anat a votar a primera hora. “Fa tres anys que la policia va atemptar contra els ciutadans”, ha insistit, “i això no es pot oblidar”. Per això en Carles valora positivament la iniciativa de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis de celebrar una consulta popular cada 1-O.En Jordi i la Sílvia també recorden aquella jornada, que van viure en aquell mateix pavelló. La Sílvia estava a fora i va veure com arribava la policia espanyola i començava a carregar amb tots els que intentaven impedir que accedissin al punt de votació. En Jordi, per la seva banda, estava a l’interior i també va viure l’entrada de les forces de l’autoritat al pavelló. En Jordi ha afegit que almenys aquest 2020 han pogut votar “sense patacades”. Tot i així ho ha fet amb ressentiment i “indignació” perquè veu que tres anys després “no hem aconseguit res, estem igual”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió