ACN Sant Cugat del Vallès – L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) ha celebrat l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la modificació urbanística impulsada des del consistori per convertir els espais de la Torre Negra en sòl no urbanitzable. El TSJC ha denegat el recurs presentat per la constructora Núñez i Navarro, en una sentència que, per bé que encara es pot recórrer davant del Tribunal Suprem, l’Ajuntament considera “històrica” i un pas “gairebé definitiu” en la protecció d’aquest entorn. L’alcaldessa del municipi, Mireia Ingla, ha indicat que amb aquesta sentència es fa “un pas de gegant per preservar un espai que dona entrada al Parc Natural de Collserola des de Sant Cugat amb uns grans valors naturals i paisatgístics”.
Ingla també ha explicat que la preservació dels terrenys de la Torre Negra i la compra de la finca que dona nom a tot aquest àmbit “referma” la voluntat de l’Ajuntament de “preservar i enfortir” l’estratègia de l’equip de govern municipal “per fer una ciutat més saludable i sostenible”.
Aquesta és la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) que l’Ajuntament ha impulsat per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra (classificades com a sòl urbanitzable no delimitat) en sòl no urbanitzable.
Les dues primeres havien estat anul·lades pel TSJC per considerar que el paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals. Els tribunals, però, sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar l’espai.
Aquesta tercera modificació, aprovada definitivament per la Generalitat el juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’escola Avenç.
El consistori subratlla que d’aquesta manera s’evita la intenció dels propietaris de construir en aquest espai. Durant els pràcticament 30 anys de litigis, recorda l’equip de govern municipal, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre 2.000 i 3.600 habitatges.
La proposta per preservar la Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l’any 1993 on, sota el lema ‘Torre Negra forestal’, es van recollir 10.000 signatures per protegir la zona. El febrer del 1994 es va crear la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.
