ACN Barcelona.-El govern espanyol invertirà més de 94 milions d’euros (MEUR) en la renovació o ampliació de més de 100 equips tecnològics sanitaris de Catalunya entre el 2021 i el 2022. Així ho ha anunciat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en una visita aquest dijous a l’Hospital Clínic de Barcelona, acompanyada pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Abans, Darias ha conegut les instal·lacions de medicina nuclear i diagnòstic per la imatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels centres que rebrà part d’aquesta inversió. La dotació s’emmarca en el Pla d’Inversió en Equips d’Alta Tecnologia (INVEAT) estatal, amb més de 795 MEUR per renovar i ampliar 847 equips del sistema nacional de salut.
La ministra Darias ha aprofitat la visita a Barcelona per concretar que a Catalunya es destinaran 94 MEUR dels prop de 800 MEUR del pla estatal INVEAT, acordat a principis d’estiu pel Consell Interterritorial -format pel govern espanyol i les comunitats autònomes-. El principal objectiu d’aquesta inversió és reduir l’obsolescència actual d’alguns equips d’alta tecnologia del Sistema Nacional de Salut (SNS) i millorar l’equitat d’accés a aquests equipaments. El pla ha de permetre elevar com a mínim un 15% la taxa mitjana de densitat d’equips d’alta tecnologia per 100.000 habitants i apropar-la de forma progressiva a la mitjana europea, ja que ara s’hi troba per sota. En la cartera d’equips per renovar o ampliar, se n’hi han inclòs de ressonàncies magnètiques, tomografia computada o acceleradors lineals, entre altres, i s’ampliarà la capacitat diagnòstica i de tractaments. En una roda de premsa al Clínic, la ministra ha destacat que és la major inversió en equips d’alta tecnologia que s’ha fet al Sistema Nacional de Salut.Nou pacients tractats amb l’ARI-0001 en el Sistema Nacional de SalutDarias ha visitat el projecte CAR-T de l’Hospital Clínic de Barcelona, centre responsable de l’assaig clínic de l’ARI-0001. Els CAR-T són teràpies cel·lulars molt innovadores contra el càncer que consisteixen a modificar les cèl·lules T per ‘reprogramar-les’ de manera que, quan es readministren al pacient, siguin capaces de reconèixer el tumor i l’ataquin de manera dirigida. L’ARI-0001 és el primer CAR-T desenvolupat íntegrament des del sistema públic de salut, a l’Hospital Clínic. L’ARI-0001 va rebre l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) el febrer per a adults majors de 25 anys amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B resistents a altres tractaments i uns mesos després va incloure’s a la cartera del SNS. De moment s’han tractat nou pacientes en el SNS. Aquest CAR-T és una realitat gràcies al projecte impulsat per l’Ari, una noia que va esperonar l’hospital en la investigació de les teràpies cel·lulars abans de morir el 2016. En el marc del Pla d’abordatge de les teràpies avançades, posat en marxa el 2019, s’han realitzat fins ara 497 sol·licituds de 17 comunitats autònomes per al tractament de pacients amb medicaments CAR-T, 87% de les quals s’han valorat de forma favorable, ha informat el Ministeri de Sanitat. S’han seleccionat 15 centres per administrar tractaments i el temps mitjà de la sol·licitud a l’aplicació del CAR-T ha estat de 67 dies. La ministra s’ha compromès a donar suport als medicaments CAR-T, també a través dels fons europeus, però no ha concretat cap xifra quan se li ha preguntat per aquesta qüestió. Les teràpies CAR-T tenen un preu molt elevat ara com ara. D’altra banda, Darias també ha evitat pronunciar-se quan se li ha preguntat per si es prolongaran els fons covid-19. Argimon troba a faltar la UB en la comissió sobre l’ampliació del ClínicTampoc ha concretat massa el conseller Argimon quan se li ha preguntat sobre l’ampliació de l’Hospital Clínic, un projecte que porta anys encallat. El conseller ha recordat que hi ha una comissió tècnica que analitza possibles ubicacions per a l’ampliació i que de moment ha fet un informe preliminar, però que encara no ha lliurat el final. Argimon considera que la comissió va néixer “una mica coixa” perquè la Universitat de Barcelona (UB), propietària de l’edifici actual, no hi és present i és un “actor principal”, ha dit. “Ens queda recorregut, perquè el Clínic és una institució de Barcelona, referent a Catalunya i volem que ho sigui a tot Europa. És una institució centenària que volem que estigui 100 anys més en el nou emplaçament. No volem precipitar-nos”, ha afirmat
