ACN Barcelona.-El director de cinema Rodrigo Cortés reflexiona sobre “l’amor vertader” al drama ‘El amor en su lugar’, ambientat al gueto jueu de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial i que s’estrenarà el 3 de desembre a les sales. En declaracions a l’ACN, ha explicat que els dos grans temes de la pel·lícula són els de la creació, que tira endavant “com sigui” sota qualsevol circumstància, així com “l’amor vertader” i desinteressat. Per al cineasta, si alguna cosa mostra el film és que l’amor vertader és “un camí de renúncia i sacrifici”. La producció explica la història d’un grup d’actors jueus que, amb la intenció de dur esperança als seus, interpreta una comèdia musical mentre la seva existència queda sacsejada per una elecció de vida o mort.
En concret, l’obra que mostra la pel·lícula és fidel al text de la comèdia musical escrita en el mateix gueto pel dramaturg i compositor polaco-jueu Jerzy Jurandot, unes cançons de les quals només en va sobreviure la lletra. La música ha estat composta ad hoc per al film respectant la tradició musical del moment. Ha explicat que Safier va descobrir que existia aquesta obra de veritat del músic de jazz Jurandot que dins del gueto parlava de les “dures” condicions del barri amb balls i acudits, però sense obviar la malaltia, la mort i la corrupció i violència policial amb què aconseguia “exorcitzar” l’experiència de vida dels veïns durant hora i mitja. Per a Cortés, el teló de fons del gueto de Varsòvia a la Segona Guerra Mundial és un “oceà impenetrable de foscor”, enmig del qual els actors encenen una flama d’esperança.Un film d’actorsCortés ha defensat que la pel·lícula intenta mostrar com la creació s’obre pas, en un film d’actors que subratlla que “la funció es fa” peti qui peti, per exemple, malgrat tenir febre o una pèrdua familiar. El cineasta té formació teatral i ha assegurat saber molt bé què passa entre bastidors, els nervis i per exemple “quan dos actors no es porten bé i després han de sortir a estimar-se”. Per a ell, aquest món “té una cosa molt bonica que és alhora una benedicció una maledicció”. En concret, un actor és “capaç de qualsevol cosa” per obtenir un aplaudiment, una cosa bonica perquè regala anys del seu temps als altres perquè siguin més feliços, però que alhora és “horrible” perquè això amaga vanitats i inseguretats. Amb tots els seus clarobscurs, ‘El amor en su lugar’ és una pel·lícula sobre ells i s’hi veuen reconeguts.Per a preparar el film va llegir tot el que es va escriure dins del gueto entre el 1941 i 1945, res de després ni de fora, per embeure’s”de les sensacions que s’hi vivien. Segons ha dit, era una societat que no s’assemblava a un camp de concentració, sinó que estava molt jerarquitzada. “Si a ‘Buried’ vaig encendre espelmes a Hitchcock, aquí vaig sentir que havia de posar-les a Billy Wilder”, ha afegit, de manera que va escriure el guió pensant en l’esperit “pessimista, però divertit” de Willder, que alhora sempre va confiar en l’amor.Plans seqüència i números musicalsAmb llargs plans seqüència, en especial al principi, la seva intenció era convertir el film en una experiència física i que l’espectador se sentís dins de l’acció. “Volia que percebi el fred i la precarietat i escolti com el teatre cruix”, ha dit, tot oferint una experiència fisiològica i quasi sensorial.D’altra banda, la pel·lícula té moments musicals que per al director han estat tot un repte, sobretot perquè les composicions originals de les cançons no van sobreviure i s’han hagut de fer ‘ad hoc’. En aquesta reconstrucció hi ha participat la London Chamber Orchestra amb una representació d’una formació “molt petita” i de primer nivell, per arribar a “zones molt sinceres” en l’àmbit musical.Localitzacions al Masnou, Manresa i TerrassaPel que fa a les localitzacions, el teatre on transcorre l’acció és una vella sala del Masnou “meravellosa i sense rehabilitar”, mentre que les tripes del teatre i els camerinos es van construir als estudis del Parc Audiovisual de Terrassa. D’altra banda, el pati del darrere del teatre és una vella fàbrica de Manresa, i els exteriors del gueto es van rodar als estudis Babelsberg de Berlín.Sobre el repartiment i càsting, Cortés ha dit que buscava actors “molt joves”, alhora que “extremadament talentosos” capaços d’abordar diferents registres i de ser “excel•lents” cantants i ballarins. “El so que se sent sempre és el de la gravació”, ha remarcat.Rodada amb actors anglesos, irlandesos, italians, danesos i suecs, el repartiment està liderat per Clara Rugaard (‘I am mother’), Ferdia Walsh-Peelo (‘Sing Street’) Magnus Krepper (‘Millenium 2: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina’), Freya Parks (‘Jane Eyre’ i Jack Roth (‘Joc de Trons’) i Henry Goodman (‘The New Pope’). Les cançons ineterpretades per l’elenc es van rodar en directe i s’ha utilitzat el so original de les preses, sense recórrer al playback.L’actriu Clara Rugaard ha explicat que va preparar el paper intentant entendre les circumstàncies i llegint molt sobre l’època per captar com d'”horroroses” eren les vides d’aquelles persones aleshores. Del projecte de Cortés ha destacat el concepte d’una pel•lícula de guerra, amb molts personatges i el fet d’haver de cantar: “Era molt interessant com a actor”. A més, ha explicat que un dels majors reptes ha estat el fet de canviar tan de pressa entre personatges, ja que tots els actors tenen un paper fora de l’escenari i un altre com a protagonistes d’una comèdia teatral. Igualment, Ferdia Walsh-Peelo ha destacat que el repte més gran del paper ha estat el fet d’interpretar el personatge de fora de l’escenari i el personatge de l’obra teatral alhora, amb uns canvis “tan ràpids” entre papers. Per a ell, el film és una història d’amor sobre diferents maneres d’estimar-se.La pel·lícula està produïda per Adrián Guerra i Núria Valls de Nostromo Pictures junt amb Love Gets a Room AIE amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i la participació de Televisió de Catalunya i Crea S.G.R.
