Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Rigola porta a escena al Lliure de Gràcia el cop d’estat del 23-F amb una adaptació d”Anatomia d’un instant’ de Cercas

ACN Barcelona.-Coincidint amb el 40è aniversari de l’intent de cop d’Estat liderat per Antonio Tejero el 1981, el director teatral Àlex Rigola, amb la companyia Heartbreak Hotel, porta a escena, […]

Avatar
Agències 01/04/2021

ACN Barcelona.-Coincidint amb el 40è aniversari de l’intent de cop d’Estat liderat per Antonio Tejero el 1981, el director teatral Àlex Rigola, amb la companyia Heartbreak Hotel, porta a escena, del 8 d’abril al 2 de maig al Teatre Lliure de Gràcia, una proposta de teatre document basat en ‘Anatomia d’un instant’, de Javier Cercas. Quatre veus narren la història a través dels protagonistes d’aquells fets, que Rigola ha definit com a “èpics, singulars i molt potents”. Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana són els intèrprets de l’espectacle ’23F Anatomia d’un instant’. Cruz ha assenyalat que expliquen un conte que té “matisos èpics, personals, teatrals i és un reflex de la teatralitat que a vegades tenen els polítics”.

El muntatge està creat a partir de la novel·la de Javier Cercas ‘Anatomia d’un instant’ i se centra en el moment en què Adolfo Suárez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales del militars eren disparades a l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Com ha reconegut el director teatral, ha mantingut converses amb Cercas sobre el muntatge. Rigola ha admès que no s’hauria atrevit a apropar-se al 23-F si no fos per Cercas. “Ell té una manera de treballar la història on humanitza els personatges”, ha recalcat. “Siguin de la tendència política que siguin tenen moltes cares i són molt humans i fa que ens sentim identificat amb coses que els hi passen”, ha afegit.Després, ha afegit, li va interessar perquè aquell és un moment important ja que va ser “una transformació d’una dictadura a una democràcia”. Aquí, ha dit, es va canviar el cap d’estat però “l’estructura del búnquer seguia sent franquista. Hi ha una èpica en aquest període i en els personatges protagonistes quan dins d’aquesta estructura franquista es passa a un sistema democràtic”. Ha indicat que en aquell moment es va fer un gran canvi en pocs mesos i després “amb tants anys, la democràcia ha avançat tan poc”. En aquest context, Rigola ha dit que les xarxes socials tenen un poder molt gran. “Els meus fills li donen un valor molt fort als seguidors que tenen les persones, i el que triomfa és l’heroi clàssic, feudal i de la conquesta”. Això contrasta amb aquells herois (del 23-F) que “renuncien i saben plegar i abandonar les seves posicions per un bé comú. Aquest pensament no es veu en els nous herois dels adolescents actuals”. El director teatral ha destacat que l’espectacle narra sobre uns personatges “èpics, singulars i molt potents” en un període que toca “el gènere bèl·lic, històric, polític, de thriller, de novel·la d’espies, de guerra freda, d’històries d’amistat, amor i de traïció”.Quatre veus L’obra té quatre veus que narren la història i cadascun d’ells té la missió de fer el seguiment dels personatges d’aquells fets. Hi ha diàlegs, però “només reprodueixen les converses que hi ha coneixement que van ser dites”. La resta, ha apuntat, està explicat en format de narració.Sobre la posada en escena, Rigola ha dit que el més important de la paraula de Cercas però s’acompanyen d’una pantalla i s’ajuden de fotografies de l’època. El director teatral ha reconegut a la roda de premsa que té “al·lèrgia especial als nacionalismes siguin quins siguin i a les banderes”. Pep Cruz Per la seva part, l’actor Pep Cruz ha assenyalat que a la història expliquen un conte, que té “matisos èpics, personals, teatrals i és un reflex de la teatralitat que a vegades tenen els polítics”. Ha apuntat que els polítics no poden aguantar els actors perquè ells paguen perquè vagin als seus mítings i els actors cobren perquè els vagin a veure. Així mateix, Cruz ha destacat que aquesta democràcia que ha passat per situacions difícils “està entrant en una agonia per la cota d’ineficàcia, de descontentament i de tristesa” i “caldria una reflexió per reimpulsar la necessitat que un sistema democràtic es pugui mantenir amb ‘carinyo’ i amb fe”.