ACN Barcelona – L’exsíndic de greuges Rafel Ribó ha dit que seria un “gran honor” que el Parlament defensés la prohibició de l’ús de Pegasus a la Unió Europea (UE) per tal de “protegir drets i llibertats”. L’exsíndic ha comparegut aquest divendres a la comissió d’investigació de l’espionatge. De fet, ha estat l’únic citat que hi ha assistit. També ho estaven el president espanyol, Pedro Sánchez; l’exdelegada a Catalunya Teresa Cunillera; i el fiscal general Álvaro García Ortiz -com a testimonis-, que no han contestat el requeriment de compareixença. La resta havien avisat que no vindrien. Els grups d’ERC, Junts i CUP han criticat les absències, junt amb les de les ministres Nadia Calviño, Yolanda Díaz, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.
Ribó ha afegit que “l’opció més eficaç” seria prohibir Pegasus, i ha defensat les conclusions del seu informe sobre l’espionatge. Durant la compareixença, l’exsíndic ha criticat que Espanya sembli una democràcia amb una “constitució militant”.
Els grups d’ERC, Junts i CUP han criticat les <a href=”https://www.acn.cat/new/cca0a0df-2fd2-43b0-bb7f-385c479aa320/texts”>absències a la comissió</a>, així com la manca d’interès de l’Estat d’esclarir els fets i el seu “menyspreu” cap al Parlament.
La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha apuntat que si Espanya es vol vendre com a “demòcrata”, no pot defugir dels drets ni avalar l’espionatge: “L’Estat persegueix l’independentisme de forma prospectiva, és una forma més de la repressió”. En aquest sentit, Vilalta ha afegit que l’espionatge és una “manera d’actuar intrínseca” de l’Estat, on les “clavegueres formen part del seu modus operandi”.
Al seu torn, el representant de Junts, Josep Rius, ha asseverat que el ‘Catalangate’ és un afer europeu, i un “estrip enorme” a la democràcia europea i als seus valors fundacionals. “Quan els mecanismes de control democràtic es menystenen vol dir que hi ha un descontrol democràtic a l’Estat”, ha valorat Rius, que ha criticat que fins i tot el Defensor del Poble es negués a donar explicacions i no comparegués avui.
En una atenció als mitjans posterior a la comissió, Rius ha dit que Sánchez “va pel món dient que és el més dialogant”, però avui s’ha negat a fer-ho amb el Parlament: “Demostra que el diàleg és una farsa”, ha conclòs el diputat de Junts.
D’altra banda, la secretària de la comissió, Montserrat Vinyets (CUP), ha denunciat que l’Estat, en comptes d’esmenar les actuacions “irregulars”, s’hagi blindat amb PSOE i PP al capdavant per fer una llei que doni legalitat per evitar noves condemnes penals, però no per acabar amb l’espionatge. “Posem fil a l’agulla a desmuntar la llei de secrets oficials”, ha demanat Vinyets.
El diputat Oscar Aparicio (PSC) ha criticat que l’objectiu de la comissió no sigui investigar “de veritat”, sinó anar “desgastant la confiança” sobre la democràcia en general. “No volen investigar què va passar i intentar millorar, sinó desgastar per interès polític tota la confi de la ciutania amb la democràcia”, ha advertit.
Finalment, el representant dels comuns, Lucas Ferro, ha lamentat que s’estigui normalitzant el fet que hi hagi compra d’informació i publicació en mitjans digitals sobre converses gravades, pel tema ‘Catalangate’ o d’altres.
Així mateix, l’expresident de la Generalitat Quim Torra ha fet arribar una carta al president de la comissió, Josep Maria Jové (ERC), on constata l'”obstruccionisme” de l’Estat davant la investigació de Pegasus.
A més, els grups d’ERC, Junts i CUP han demanat ampliar el Pla de Treball amb dos compareixents com a testimonis més en les properes sessions: Òmnium i l’ANC.
Davant la incompareixença de les persones citades a la comissió -menys Ribó, l’únic assistent-, els grups acostumen a tenir el gest de tornar-les a citar. Així, la comissió de Pegasus els pot tornar a convocar i, si tornen a rebutjar la seva compareixença, l’òrgan parlamentari decideix què pot fer. Una opció és portar-los a la Fiscalia.
