Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Restes del baluard, de la muralla, de casernes i d’antics habitatges surten a la llum en les obres de la Rambla

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Restes de la muralla de Barcelona, del baluard, de les antigues casernes de Drassanes i d’antics habitatges han sortit a la llum durant en el primer tram de les obres de la Rambla de Barcelona. Les restes de la muralla de Barcelona i del baluard de Drassanes són del segle XVI; les de les antigues casernes de Drassanes van ser edificades el 1792, mentre que les restes d’habitatges són dels segles XV i XVI. L’arqueòleg Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, destaca que ja eren coneixedors d’aquestes restes, tot i que destaca la trobada d’una font monumental del segle XV.

Després d’una visita als quatre punts oberts de les obres, caserna, baluard i habitatges, Maese ha explicat que porten excavant entre tres i quatre mesos i han trobat restes arqueològiques, de les quals ja n’eren coneixedors.

Publicitat

A la part més antiga, ha detallat, d’entre el segles XV i XVI hi ha restes de cases, clavegueres, paviments i en concret un paviment decorat que es troba al Museu d’Història de Barcelona; restes de les ruïnes de l’antic convent de Sant Francesc, que es va veure afectat per la construcció del Baluard de Drassanes de finals del XVIII; restes de la muralla de Barcelona del segle XVI i restes de les casernes de Drassanes construïdes a finals del 1700.

<strong>Font ornamental</strong>

Entre els elements “més extraordinaris”, per exemple, van localitzar a l’espai de vianants de la Rambla les restes d’una font ornamental del segle XV i les restes d’uns paviments decorats amb molts colors també del segle XV. “Això no s’esperava, però devia ser l’habitació d’una casa d’algú important perquè podia construir-se una font i un paviment decorat”, destaca Maese.

En una obra, ha detallat, “l’arqueologia forma part de l’obra” i les promotores tant privades com públiques estan acostumades que el primer pas de l’obra és l’arqueologia i “ho tenen assumit. Això comporta més temps perquè tot és manual”.

Ha explicat que a partir d’ara es fa l’excavació, la documentació i quan acabi l’obra, l’arqueolòeg director farà l’inventari, estudiarà els materials, els plans i això generarà una memòria que s’entregarà al Servei d’Arqueologia i després se’n farà difusió.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió