ACN Madrid – La diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant ha defensat no haver respost les preguntes de Vox en el judici del ‘procés’ al Tribunal Suprem perquè “assumir la presència d’aquells que neguen drets fonamentals en un judici era obrir la porta que no hi hagués justícia”. “Legitimar aquells que defensen polítiques en contra de la igualtat de gènere, en contra de la igualtat de les persones, això és en el fons anar en contra dels meus principis i valors”, ha afirmat aquest dimecres durant el judici al mateix Suprem en què se l’acusa de desobediència greu a l’autoritat judicial. Reguant ha argumentat que haver respost hauria anat en detriment de la seva “dignitat” i que hauria provocat un “perjudici moral”.
La fiscalia demana una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació per ser escollida com a càrrec electe durant el temps de condemna per haver-se negat a respondre l’acusació popular quan va comparèixer com a testimoni. El ministeri públic ha argumentat que la defensa del dret a la llibertat ideològica i d’expressió “no pot dur a una infracció de les normes procedimentals” d’un judici.
Per contra, la defensa de la diputada anticapitalista ha denunciat vulneració d’aquests drets i ha insistit a demanar l’absolució. Reguant només ha respost les preguntes del seu advocat, Daniel Amelang, i ha rebutjat contestar la fiscalia. La diputada de la CUP ha intervingut en català durant el judici i ha estat traduïda per una intèrpret.
<strong>Pena “desproporcionada”</strong>
L’advocat de Reguant ha argumentat que la pena que sol·licita la fiscalia és “desproporcionada” i ha negat que els fets es puguin considerar “greus” per molt que poguessin ser una “molèstia” durant el judici. “Va ser un exercici de llibertat d’expressió i de consciència que no mereix cap mena de retret penal”, ha dit la defensa, que ha reclamat l’absolució i ha apuntat que com a molt es podria considerar una infracció lleu relegada a l’àmbit administratiu.
“Es tractava d’una objecció de consciència”, ha insistit. La defensa de la diputada ha afirmat, a més, que Reguant no es va negar a declarar sinó que va posar “una sèrie de traves”. L’advocat ha argumentat que Reguant es va mostrar disposada a respondre les preguntes de Vox si les reformulava el president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena. Reguant ha reiterat aquesta predisposició durant l’interrogatori d’aquest dimecres.
L’advocat de Reguant també ha denunciat que Marchena no va ser prou específic en l’advertiment que va dirigir a la testimoni del judici sobre les conseqüències penals de la seva decisió i ha retret defectes formals en el procediment. Segons la defensa, la multa de 2.500 euros que se li va imposar abans del judici suposa sancionar-la dos cops pel mateix fet.
<strong>Denuncia la repressió en l’al·legat final</strong>
En el seu al·legat final, Reguant ha reiterat que negant-se a respondre Vox va expressar una voluntat col·lectiva, ja formulada reiteradament per la defensa de Jordi Cuixart abans del judici del ‘procés’, de rebutjar la presència de Vox. La presència de la ultradreta era “una declaració d’intencions per part del poder judicial” que demostrava que era “impossible obtenir justícia amb aquell tribunal i aquell procediment”.
“L’actuació de Vox com a acusació popular es va convertir en una eina més de l’Estat per construir un judici polític. Un element més de l’engranatge repressiu de l’Estat”, ha denunciat. El president del tribunal que l’ha jutjat aquest dimecres li ha retret que hagi utilitzat el torn de l’última paraula per fer un “al·legat polític”.
<strong>Arguments de la fiscalia</strong>
El ministeri públic ha argumentat que Vox era una part “legítima” en el judici de l’1-O i que Reguant “no tenia dret a negar-se a declarar”. El fiscal ha afirmat que els drets a la llibertat ideològica i d’expressió “tenen uns límits”. “No pot privar-se al tribunal d’una declaració per divergències ideològiques i polítiques, això menyscaba l’autoritat del tribunal i pot afectar el dret de totes les parts”, ha dit, i ha negat que pogués quedar afectada la dignitat de Reguant i que la pena sigui desproporcionada. “Se la va advertir”, ha remarcat.
<strong>Vist per a sentència</strong>
El judici ha quedat vist per a sentència després d’una hora i mitja. Aquest judici estava inicialment fixat per a l’1 i 2 de març, però es va suspendre perquè es va acceptar una qüestió prèvia de la defensa i es va anul·lar part de l’acció del jutjat d’instrucció de Madrid que es va ocupar inicialment del cas tot i que Reguant era aforada.
Demà dijous serà jutjat pels mateixos fets l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, que tampoc va voler respondre Vox com a testimoni al judici de l’1-O. Baños, que no és aforat, serà jutjat en un tribunal ordinari de Madrid. A diferència de Reguant, Baños sí que va testificar responent les preguntes de Vox a través de Marchena, però el president del tribunal va decidir anul·lar la testifical.
<strong>Concentració de suport</strong>
A les portes del Suprem Reguant ha rebut el suport de companys de la CUP -els diputats al Congrés Mireia Vehí i Albert Botran i diputats al Parlament com Carles Riera o Xavier Pellicer i la portaveu Maria Sirvent- així com d’altres formacions polítiques i entitats. L’han acompanyat l’exconsellera i diputada d’ERC al Parlament Meritxell Serret, la diputada dels republicans al Congrés Marta Rosique i la portaveu al Senat, Mirella Cortés. Per part de Junts hi han estat els diputats a la cambra baixa Pilar Calvo, Josep Pagès i Mariona Illamola i el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries.
També hi ha hagut presència dels comuns amb el diputat al Congrés i membre de la Mesa, Gerardo Pisarello, i d’EH Bildu amb el diputat Jon Iñarritu i del BNG amb la de Nestor Rego. A més, ha assistit el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona.
En una atenció als mitjans durant el judici, Pellicer ha denunciat que la justícia expulsa de la política qui denuncia l’extrema dreta i Sirvent la complicitat de l’entramat judicial i policial amb aquesta ideologia. Des d’ERC, Serret ha defensat que la via política és l’única que permetrà avançar en la desjudicialització i, des de Junts, Cleries ha acusat els tribunals espanyols de blanquejar l’extrema dreta.
Pisarello, dels comuns, ha denunciat el lawfare contra la dissidència. Per part de les entitats, Antich ha acusat el Suprem de ser altaveu de l’extrema dreta i Pesarrodona ha apuntat que la mobilització és clau per avançar cap a la independència.
