ACN Barcelona.-Gravat “entre confinaments municipals i tests d’antígens” durant aquest últim hivern, el nou disc de Reggae per Xics ‘Quadern de Bitàcora’ (Buenritmo) és a punt de veure la llum. L’àlbum arribarà per Sant Jordi -com és costum del projecte de música per a públic familiar de The Penguins-, amb majoria de temes propis i menys adaptacions de cançons populars. “Hem tingut el síndrome de l’impostor a l’hora d’aportar cançons pròpies i hem necessitat agafar confiança amb el púbic infantil”, admet a l’ACN el saxofonista cofundador del grup Eduard Polls. La nova aventura després de ‘Ballant damunt la lluna’ (2018) és un viatge en vaixell pel mar amb reflexions sobre l’emergència climàtica, el valor de l’esforç o la reivindicació de la natura.
Aquest és el primer disc de la banda en tres anys i no s’ha enregistrat en un moment fàcil, degut a la pandèmia. Incertesa professional i pèrdues personals –detallen Polls i Francesc Puiggròs, veu i trombó- han marcat el procés. “L’hem gravat entre confinaments municipals, amb salconduits per arribar a Caldes de Montbuí (on hi havia l’estudi de gravació), fent testos d’antígens abans d’entrar i amb mascaretes”, relaten. Però la dificultat també ha unit la banda: “Malgrat aquests entrebancs per nosaltres també ha estat un respir i una vàlvula per tornar arrencar després d’aquest any tan complicat”. Un any, el 2020, amb només 18 concerts per una formació acostumada a fer més de 70 actuacions per temporada. “No ens queixem, perquè hi ha qui no n’ha fet cap, però ha sigut dur per les nostres economies, i emocionalment també ha estat dur”. Les situacions familiars i anímiques han propiciat un disc més coral que mai, amb més participació de tots els membres a l’hora de compondre els temes. Més perceptible encara és l’aposta decidida per les lletres pròpies, que a ‘Quadern de Bitàcola’ ja són més que les versions de cançons populars, per primera vegada en la seva discografia. “Hem tingut el síndrome de l’impostor a l’hora d’aportar cançons pròpies i hem necessitat molts anys d’agafar confiança amb el púbic infantil”, confessa al respecte Eduard Polls. “Creiem en aquest llenguatge (reggae jamaicà pensat per la canalla) i no només a través del cançoner popular que versionem, sinó aportant molt més”.Un viatge pel mar, metàfora de la vida El disc proposa un viatge en vaixell travessant el mar, amb una capitana i els seus nets. Un mar que també representa la immensitat desconeguda i per descobrir, com la vida mateixa, i un vaixell que també pot ser un espai on compartir i conviure amb un col·lectiu. A partir d’aquí la banda també planteja alguns temes amb reflexions sobre l’emergència climàtica, el valor de l’esforç o la reivindicació de la natura.El ‘Quadern de Bitàcola’ és el nou escenari concret i metafòric d’on neixen les cançons del grup, un recurs que ja van fer servir en el darrer àlbum, ‘Ballant damunt la lluna’ (2018). Aquell imaginari espacial ha evolucionat ara cap a una aventura a mar obert, “com a lloc desconegut, amb etapes i ports, com un símil de la vida i el creixement”, expliquen els dos músics. La banda ja te a punt l’escenografia i la nova posada en escena per la presentació del disc en directe, amb una gira que arrencarà el 30 de maig a Cervera. Però encara no ha guardat del tot el coet i les escafandres que gastaven en l’anterior, i és que la crisi sanitària ha fet que alguns concerts ajornats de l’últim àlbum se solapin amb els del nou. D’altra banda, el disc-objecte de ‘Quadern de Bitàcola’ és també un còmic i alhora un diari de navegació. De fet, la portada ja és un homenatge directe a Tintín i a l’interior del disc les cançons del viatge es despleguen com un còmic-quadern de bitàcola que dona nom al disc: les notes d’un diari de navegació del viatge travessant el mar que fan una àvia i els seus néts.Tot plegat, acompanyat d’un recorregut visual per les cançons de l’àlbum a través d’il·lustracions que homenatgen personatges de l’imaginari de la infantesa dels membres de la banda, com Tintín i el capità Haddock, el capità Nemo de Jules Verne i el submarí Nautilus, Astèrix i Obèlix, o l’inesgotable Jaques Costeau a bord del seu vaixell, el Calypso.La “vida pròpia” de The Penguins i Reggae per XicsEls últims cinc anys hi ha hagut “molta renovació” al projecte de The Penguins i Reggae per Xics, dels seus inicis a l’any 2006. De fet, de la formació original de fa 15 anys només segueixen actives quatre persones: els germans Polls, el bateria Xavi Haro i Francesc Puiggròs. La resta, són una “nova generació”.Per això la vella guàrdia augura una llarga vida a totes dues vessants musicals del grup. “De forma natural van apareixent noves persones i nous estímuls que fan que el projecte trobi nous camins; i no li veiem una conclusió, el projecte té vida pròpia”, constaten poc abans que la banda torni a “salpar” musicalment amb la imminent publicació i presentació del seu cinquè àlbum.
