Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Recreen llars de foc i forns a la Ciutadella Ibèrica de Calafell per estudiar com era la vida a l’edat de ferro

ACN Calafell.-Saber quina temperatura assolien les llars de foc i forns de fa gairebé 3.000 anys, quins eren els millors combustibles i què s’hi cuinava. És el propòsit que s’ha […]

Avatar
Agències 16/06/2021

ACN Calafell.-Saber quina temperatura assolien les llars de foc i forns de fa gairebé 3.000 anys, quins eren els millors combustibles i què s’hi cuinava. És el propòsit que s’ha marcat l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Antiga) amb l’insòlit experiment que està fent aquesta setmana a la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Durant cinc dies, els investigadors recreen sis llars de foc i un forn usant diferents mètodes per analitzar com era la vida quotidiana a l’edat de ferro. Les proves complementen les dades recollides a partir de restes de diversos jaciments de Catalunya, les Illes Balears, Castelló i el sud de França. Tot, en el marc del projecte TransComb, que es desplegarà fins el maig del 2023 amb el finançament de l’Agència Estatal d’Investigació.

L’equip investigador, liderat per la professora d’ICREA i investigadora de l’ICAC Carme Belarte, ha estat gairebé durant un any estudiant els sistemes de combustió de l’edat de ferro a partir d’anàlisis ja publicats i de restes recollides a nombrosos jaciments. D’aquesta recerca, els investigadors s’han marcat diverses hipòtesis que ara aspiren a corroborar o desestimar amb una setmana d’experiments a Calafell.”No venim a descobrir com és una llar de foc, que fa dècades que estan estudiades, sinó que volem anar més enllà i aplicar nous sistemes d’anàlisi per saber com funcionaven aquestes estructures”, remarca Belarte a l’ACN. Amb aquestes tècniques més innovadores, confien obtenir informació sobre els elements que es cuinaven, com ho feien i, si fos possible, saber per què els humans de fa 3.000 anys escollien un o altre sistema de combustió.Durant tota la setmana, l’equip està treballant amb sis estructures que van crear al maig –i que han necessitat un temps de repòs-: un forn situat fora la vila emmurallada, i sis llars de focs ubicades tant a espais interiors com exteriors. Entre aquestes llars de foc, s’estan provant diferents mètodes d’inducció de la calor i també varis combustibles, des de fems a troncs, passant per palla o restes de margalló. Tant les llars com el forn s’han construït a base de terra argilosa barrejada amb aigua i, en ocasions, amb palla. En algun cas, sota de la capa de terra s’hi ha posat ceràmica fragmentada, còdols o una capa de cada element per veure com ajuden a mantenir l’escalfor.”És evident que la llar de foc era un element molt freqüent en època pre romana, fins el punt de ser el centre de la vida domèstica, però no sabem com funcionaven”, apunta Belarte, que destaca que l’estudi permetrà conèixer nombrosos detalls de la vida domèstica d’aquells poblats. “Si no fem experiments, tot queda en el camp de les hipòtesis elaborades als despatxos i laboratoris”, recalca.Tot i que és molt aviat per extreure conclusions, els investigadors ja han constatat que és viable encendre llars de foc a l’interior dels habitables, “malgrat sempre s’havia pensat que només cuinaven amb brases perquè no tenien una sortida de fums definida”. Al mateix temps, han observat que les fogueres assoleixen temperatures més altes a l’exterior que no pas dins els habitacles.Totes aquestes conclusions preliminars s’avaluaran els propers mesos a partir de les dades recopilades aquesta setmana per un equip multidisciplinar format per arqueòlegs de camp, especialistes en arquitectura, en estudi antropològic, en bioarqueologia, en anàlisi químic i en geoarqueologia, entre d’altres disciplines del sector. Un cop fets els primers anàlisis, l’equip preveu iniciar una nova sèrie d’experiments “per tenir la certesa que els resultats obtinguts no són fruit de la casualitat”.El projecte ‘TransComb: Estudi transdisciplinar i experimental d’estructures de combustió al Mediterrani occidental durant la protohistòria’ s’allargarà fins a finals de maig del 2023. Belarte confia que els resultats obtinguts permetin ampliar la divulgació de l’edat de ferro que es fa actualment des dels jaciments, i desitja que espais com la Ciutadella de Calafell incorporin les llars de foc experimentals com un element més per atraure visitants.De moment, aquest divendres l’equip de l’ICAC ha organitzat una jornada de portes obertes per poder veure l’última sessió d’experiments d’aquesta recerca. Serà en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia, i la visita guiada serà d’11 h a 13 h.A banda d’investigadors i investigadores de l’ICAC i la Ciutadella Ibèrica de Calafell, al projecte TransComb hi intervenen especialistes d’altres institucions com la Universitat de Barcelona, el CSIC, la Diputació de Castelló, el Museu d’Història de Manacor o el CNRS, Centre National de la Recherche Scientifique (França); i empreses com Món Iber ROCS, SL.