ACN Barcelona – El departament de Recerca i Universitats triplicarà el pressupost anual per a l’aprenentatge de les terceres llengües dels universitaris, amb una quantia d’ajuts que passarà dels 330.000 euros als 900.000 euros. L’objectiu és garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’aprenentatge per revertir les desigualtats en el nivell d’idiomes de l’alumnat. Tal com ha alertat el director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquilla, un 20% dels estudiants que fan les PAU no supera la prova d’anglès. D’altra banda, “un gruix important” no arriba a un 8, que seria l’equivalent a un nivell B2.
Tot plegat fa que a les universitats hi hagi tot tipus d’escenaris. Mentre que en alguns centres un 30% del seu alumnat no arriba al 5, en altres aquesta xifra es troba per sota del 10%. Segons Quiquillà, cal treballar per revertir aquestes desigualtats, ja que en la gran majoria de casos, els alumnes que “tenen un bon nivell” és perquè han pogut disposar de “recursos addicionals”.
L’augment dels ajuts s’emmarca dins del pla per a la millora de les competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya. En una primera fase, la de la convocatòria actual, els ajuts per als estudiants amb condicions socioeconòmiques més desfavorables passen dels 350 als 600 euros. També s’incrementa la quantitat per afrontar el pagament de la matrícula per a les proves d’acreditació del nivell B2, que passa dels 50 als 75 euros.
De cara a la convocatòria del 2022-2023, millorarà la modalitat d’ajuts específic per als estudiants amb beca. Concretament, s’avançarà el pagament de l’import total de l’ajut als centres i no s’exigirà la superació del curs, sinó únicament el seguiment.
En el pressupost global de més de 2 milions (MEUR) per promoure l’aprenentatge de les terceres llengües, també s’incrementen en 150.000 euros els ajuts Interlingua, destinats a actuacions de foment i ús de les llengües en l’àmbit universitari.
<strong>El marc general del sistema universitari</strong>
Amb caràcter general, l’estudiantat que finalitzi els seus estudis de grau a partir del curs 2021-2022 no haurà d’acreditar o demostrar l’assoliment del nivell B2 d’una tercera llengua, llevat de les titulacions de grau que tinguin incorporat aquest requisit a la memòria del pla d’estudis, o de les universitats que ho hagin establert així. Per contra, els centres es comprometen a dissenyar i aprovar un pla de foment del coneixement de terceres llengües en el seus estudis de grau abans que finalitzi el curs 2022-2023.
Tal com ha explicat Quinquillà, es tracta d’establir un marc per millorar les terceres llengües, adaptat en funció del perfil dels estudiants o les necessitats del pla d’estudis. “La obligatorietat del B2 generava unes disfuncions en el total de l’alumnat”, ha apuntat, “volem retornar a l’escenari anterior, però hem de fer-ho quan es pugui garantir”.
D’altra banda, el pla contempla incrementar el nombre de llengües que poden ser objecte d’assoliment, a banda de les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (anglès, francès, alemany i italià). Pròximament s’elaborarà una proposta que inclourà els seus certificats.
<strong>Diagnosi inicial del nivell d’idiomes</strong>
Les dades avaluades per a l’elaboració del pla evidencien que el nivell de coneixement d’idiomes de l’alumnat universitari no és el desitjable i que cada universitat obté resultats diferents. Concretament, un dels indicadors analitzats per a l’elaboració d’aquestes mesures són els resultats en l’examen d’anglès en la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) de les convocatòries 2019 i 2020, on gairebé 2 de cada 10 futurs universitaris van suspendre.
Si l’anàlisi es fa diferenciant la universitat on es sol·licita estudiar, les dades varien i surten universitats on el 30% dels alumnes de nou accés suspèn aquesta matèria, mentre que en altres no arriba al 10%. Una altra dada que evidencia la falta d’equitat és la puntuació en aquest mateix examen que correspondria al nivell B2 (quan el resultat és igual o superior al 8).
La mitjana del sistema públic universitari és que només el 36,5% dels futurs universitaris obté aquest nivell. Si l’anàlisi es realitza segons la universitat, hi ha equipaments on aquest percentatge s’eleva al 55% i altres que se situen en el 20%, amb una diferència de 35 punts.
A banda de promoure el reconeixement dels coneixements lingüístics, també es vol ampliar l’abast de la diagnosi de les competències millorant la informació i la disponibilitat de dades estadístiques. En aquest sentit, s’ampliarà el nombre de proves de nivell a tot el sistema per tal de tenir un diagnòstic complet sobre el nivell de terceres llengües amb què l’estudiantat accedeix a la universitat.
<strong>Un problema “sistèmic”</strong>
Atès que l’aprenentatge de les llengües és un procés progressiu que es desenvolupa al llarg de les diverses etapes educatives, el pla contempla que el departament d’Educació, en col·laboració amb el de Recerca i Universitats, elabori una proposta per a la millora dels coneixements i competències en terceres llengües de l’alumnat que permeti l’assoliment al final del batxillerat del nivell B2.
“El sistema universitari sol no pot resoldre les mancances del sistema educatiu en el seu conjunt”, sosté Quinquillà, “és necessària una estratègia conjunta i transversal”. Per això, ha subratllat que l’objectiu passa per “corregir i mitigar” aquestes deficiències en una fase prèvia a la universitària, on els estudiants ja haurien de tenir el nivell indicat.
