ACN Barcelona.-La platea es converteix en l’escenari i els papers de protagonista s’inverteixen. Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971) volia fer un homenatge al públic, i ho ha fet amb ‘Bona gent’, una hora i mitja de converses que la gent comparteix quan el van a veure al teatre. “No saps mai de què parlaràs, i aquesta incertesa és la que et fa viure l’experiència com a única”, assegura Masferrer en una entrevista amb l’ACN aquest dimecres. Després de més de 80 funcions arreu de Catalunya, ‘Bona gent’ arriba a Barcelona al Club Capitol del 26 de setembre al 8 de desembre. Com un ‘Foraster’ però en directe, Masferrer escolta, aprèn, i és el públic qui “amb generositat comparteix les seves veritats”. “És l’espectacle en què sóc més jo”, confessa el presentador.
“Si hi ha 400 persones de públic, hi ha 400 històries”, avança l’actor, director i presentador, que converteix el públic en el protagonista. “Diuen que si les alegries les comparteixes, aquestes es fan més grans, i que si les penes les comparteixes, es divideixen”. Tant és així que no hi ha límits en explicar des de la platea el que vingui de gust, tot i que Masferrer ha comprovat que, en el fons, “a les persones ens interessen i preocupen les mateixes coses”. “La feina, la salut, l’amor, la mort, és universal. En els matisos de com ho expliques hi ha la diferència”, afirma.”En cap moment pretens posar límits a la temàtica del que un vulgui parlar. De les arts escèniques, el que més m’agrada és la llibertat. Fins i tot avui dia se’ns qüestiona la llibertat d’expressió. És molt trist”, reflexiona l’actor. Al seu parer, ‘Bona Gent’ o ‘El Foraster’ són universals perquè parlen de coses molt humanes.”Quan tu vas a veure un espectacle no saps ni qui tens al costat”, apunta. Però després duna funció de ‘Bona gent’, assegura que hi ha una “mena de comunió entre el públic” i un sentiment “d’haver viscut una història única i irrepetible”. Una parella hi ha arribat a anar fins a dotze vegades, relata impressionat Masferrer. “Ens hem emocionat, hem rigut moltíssim i ens hem sorprès molt”, com amb la història d’una dona de 80 anys que “es va omplir de valentia” i per primera vegada va anar sola a un lloc, en aquest cas al teatre. “És la història de la seva vida, d’una tradició gairebé de patriarcat, de no sortir si no és amb el marit”, recorda el presentador.I si bé li va costar convèncer a la producció per l’atreviment del format, encara més de dos mesos de funcions al Capitol amb la seguretat i les ganes “d’anar a aprendre”, tal i com li va aconsellar el seu pare quan va començar ‘El Foraster’. “Xerra poc i escolta molt”, li va dir. I malgrat a cada funció s’endinsa en un terreny incert, assegura que li és “molt orgànic”. “No estic molt pendent de si haig de ser hàbil, o ràpid, vaig a viure el que passa”. Hi ha dies que costa una mica més, d’altres tot va molt rodat, cosa que és “molt gratificant, perquè no tens la sensació de fer un espectacle, sinó d’haver viscut una experiència”.Després de l’espectacle ‘Temps’, en què l’actor interpretava un personatge que li quedaven 90 minuts de vida, a ‘Bona gent’ “el que es mou per la platea és en Masferrer”. “Aquest espectacle és el que sóc més jo. Aquí és en Quim, sent molt conscient que la platea és un escenari, i que el que fas és semblant a arts escèniques”, explica.Una obra que beu del programa de TV3 ‘El Foraster’, que estrena nova temporada el 4 de novembre, i que l’ha ajudat a creure encara més en la gent. “Jo vull acostar-me a algú que no conec confia-t’hi. La bona gent guanya de pallissa als que no ho són. La gent té ganes de compartir, d’ajudar, de tocar-nos i poder explicar-nos coses”, assegura Masferrer. En definitiva, considera que “junts podem fer coses molt potents”.
