Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Pugen un 52% les trucades per crisi emocional als telèfons de l’esperança i contra el suïcidi en l’inici de la pandèmia

ACN Barcelona.-El Telèfon de l’Esperança i el de Prevenció del Suïcidi van rebre un 52% més de trucades per crisis emocionals en els tres primers mesos de la pandèmia. En […]

Avatar
Agències 29/06/2021

ACN Barcelona.-El Telèfon de l’Esperança i el de Prevenció del Suïcidi van rebre un 52% més de trucades per crisis emocionals en els tres primers mesos de la pandèmia. En total, els dos números van atendre 55.948 el 2020, unes 150 diàries. Aquests són alguns dels resultats que mostra el primer informe de l’Observatori de l’Esperança, impulsat per la Fundació Ajuda i Esperança i la de la Caixa el 2020 per analitzar la informació recollida pels dos telèfons. La majoria de trucades provenen de Barcelona ciutat i el seu entorn. Les problemàtiques que s’expressen són principalment la ideació suïcida, les malalties mentals, els problemes relacionals, al soledat no desitjada, la salut física i la pobresa econòmica. Les dones són majoritàries en aquests serveis.

L’anonimat en què es basa la metodologia dels dos telèfons no permet conèixer en profunditat les característiques de les persones que truquen, però a grans trets dibuixen uns perfils clars. En el cas del de l’Esperança, a banda de dones, la majoria són adults però majoritàriament de 18 a 39 anys i de més de 65. Són persones de tots els nivells socials però gairebé la meitat tenen un nivell bàsic d’estudis. En la majoria de casos són persones que viuen soles, encara que una tercera part ho fan en parella o amb altres familiars. A més, la majoria no són actives al mercat laboral, ja sigui perquè estan de baixa, són jubilats o no tenen un treball remunerat. Gairebé la totalitat han estat atesos pels sistemes de salut o de serveis socials, tot i que també n’hi ha casos en què el telèfon és el primer punt de contacte . Pel que fa al Telèfon de Prevenció del Suïcidi, els perfils són similars. Les trucades de dones són majoritàries i aquesta majoria s’incrementa en el cas de dones amb conducta suïcida. També predominen les edats centrals, però la proporció de menors de 29 anys és més elevada que en l’altre servei i representa gairebé un terç del total. Són persones majoritàriament solteres, la meitat de les quals viuen soles. La majoria no treballen, tot i que les que tenen una feina remunerada són més que entre les del Telèfon de l’Esperança. En el cas del suïcidi, les problemàtiques de salut mental són molt més presents. En tots dos casos, hi ha un malestar personal que no troba en el seu entorn personal o social la confiança necessària per expressar-se i trobar consol. Els orientadors i escoltadors destaquen que aquesta gent troba aquets consol en una veu anònima però que principalment els permet escoltar-se a sí mateixos i verbalitzar tot el seu patiment. L’Observatori apunta que els dos telèfons posen en valor el poder transformador de la conversa que ajuda a visualitzar les tensions i angoixes de la persona. El caràcter voluntari és un punt fort i l’anonimat tant de l’usuari com de l’orientador contribueix a generar un clima de confiança necessari per facilitar la ràpida manifestació del malestar intern.