Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Projecte Home alerta que atén persones amb addiccions en una situació personal i familiar “pitjor” per la pandèmia

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’entitat Projecte Home adverteix que les persones amb addiccions ateses en els darrers mesos arriben en situacions “pitjor”, amb més problemes de salut mental, situacions econòmiques més difícils i un entorn familiar més tensat. L’entitat va atendre 1.279 persones amb addiccions el 2020; una dada inferior a la del 2019 (1.520) però que els responsables de l’entitat han posat en valor sobretot per les grans dificultats durant el confinament de la primavera passada. En la desescalada, la demanda d’ajuda va incrementar un 20%. Projecte Home adverteix que les dones amb addiccions pateixen més problemes de salut mental i tenen més dependència econòmica. El 55% de les dones va demanar ajuda per abús de l’alcohol (32% dels homes).

“Les persones arriben pitjor, sobretot a nivell econòmic, i també en un entorn familiar o proper més tensat i que abans exercia una protecció major que ara”, ha assenyalat el director de l’ONG Projecte Home, Oriol Esculies, en la presentació de l’informe anual del 2020 de l’entitat, que es dedica al tractament, prevenció i sensibilització de les addiccions. Esculies ha afegit que les persones també arriben amb més problemes de salut mental. L’activitat de l’entitat ha estat condicionada el 2020 per la pandèmia del coronavirus i les restriccions derivades de l’emergència sanitària. El director de l’ONG ha indicat que sobretot per a les persones dels programes residencials van ser uns “mesos difícils”, ja que durant el confinament més dur, no van poder sortir dels centres ni tampoc rebre visites. A més, l’entitat tampoc va poder fer nous ingressos durant aquelles setmanes i la llista d’espera es va incrementar, ha assenyalat Esculies. D’altra banda, l’entitat va atendre de forma telemàtica usuaris dels programes ambulatoris i si bé es va trobar a faltar el contacte físic, la distància “no va repercutir en l’adherència als tractaments”, ha assegurat Esculies. De les persones ateses el 2020, el 85% són homes i el 15% són dones mentre que la mitjana d’edat se situa en els 40 anys. Un 41% de les persones ateses té en la feina la principal font d’ingressos en el moment d’iniciar el tractament, mentre que un 37% depèn de l’atur o altres prestacions; un 17%, de la família o amics i un 2%, d’activitats il·legals. A nivell formatiu, un 33% no té estudis o estudis primaris; un 54% té estudis secundaris i un 12%, estudis superiors.Pel que fa a la substància principal de consum, la cocaïna continua sent la que més peticions de tractament genera, el 51% dels casos. És un percentatge que es manté elevat des de fa més d’una dècada i que té una tendència creixent els últims anys. El 35% de les persones que van demanar ajuda a Projecte Home durant el 2020 ho va fer per addicció a l’alcohol. Segueixen l’heroïna (4,5%), el cànnabis (3,6%) i i les ludopaties o altres conductes addictives (2,2%). Un 25,5% de les persones ateses pateix algun tipus de patologia dual, és a dir, té una addicció i un altre trastorn mental, com per exemple depressió o un trastorn bipolar. Menys suport familiar i més invisibilitat entre les dones L’entitat ha posat el focus en les dones amb addiccions, que afronten situacions de major dependència econòmica, menys suport familiar, major estigma social i més invisibilitat que els homes. Les dones que inicien un tractament a Projecte Home ho fan amb una mitjana d’edat de 41,3 anys, major que la dels homes (39,3 anys). Aquesta diferència es relaciona amb la major dificultat de les dones per accedir als tractaments. Alhora, són més anys de consum que poden significar un major deteriorament tant de la salut física com de la salut mental, adverteix l’entitat. El 58% de les dones ateses pateixen una patologia dual mentre que en el cas dels homes, és del 20%. A nivell econòmic, les diferències també són significatives. Si la feina és la principal font d’ingressos per al 46% dels homes, només ho és en el 24% dels casos entre les dones. L’atur, pensions i altres prestacions socials són la principal font d’ingressos de les dones en més de la meitat dels casos, el 51%, mentre que en els homes, aquesta xifra és del 37%. Entre les dones també hi ha una major dependència d’activitats il·legals com a principal font d’ingressos, un 4,9% dels casos (1,4% en els homes).Ara bé, les dones presenten un nivell d’estudis superior. Un 14% tenen estudis superiors (12% dels homes); un 62%, estudis secundaris (52%) i un 24%, estudis primaris o no tenen estudis (36% homes). El 76% de les dones explica que ha tingut problemes greus de parella, mentre que en el cas dels homes, un 64,5%. El 55% de les dones inicia tractament per consum d’alcohol mentre el 36% ho fa per cocaïna. La proporció s’inverteix en el cas dels homes. El 53% inicia tractament per consum de cocaïna i el 32%, per consum d’alcohol. La directora tècnica de l’entitat, Cristina Vidal, ha relacionat aquesta distribució amb els diferents patrons de consum. Les dones consumeixen més drogues legals i fan un consum més solitari i a casa. El fet de consumir en major grau una droga legal i acceptada socialment com l’alcohol contribueix a invisibilitzar i cronificar situacions de consum. “Moltes vegades és un consum invisible i difícilment detectable per l’entorn”, ha afirmat. “A la societat, li demano que no jutgi”La presentació ha comptat amb el testimoni de dues dones que han estat en tractament a Projecte Home. Rocío acaba de rebre l’alta terapèutica després de deu anys d’una addicció a les drogues i de començar, fa un any i mig, el tractament a Projecte Home, on sobretot ha après a “estructurar” la vida, ha destacat. A la societat, li demana que no jutgi les persones amb addiccions: “És una malaltia. La societat jutja molt i hauria d’ajudar”. Maria està a punt de rebre l’alta després d’acudir a l’entitat per una recaiguda a l’alcohol després de més de 20 anys sense consumir. “Vaig tenir una depressió molt profunda i el que coneixia era l’alcohol”, ha dit, per continuar: “Vaig trucar a aquesta porta sense dignitat, sense autoestima, amb sentiment de culpa, molt deprimida. Les primeres sessions van ser molt dures, però vaig tirar endavant. Jo, la malaltia, la rebutjava. Ara l’abraço. Perquè camino amb ella. Haig de caminar amb ella, ja que la tindré tota la vida. Això és el que he après i m’ha ajudat molt a estabilitzar-me emocionalment. No només he deixat de consumir, sinó que he crescut com a persona”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió