Dijous, 2 de desembre de 2021 - Edició 1225
La República

Ponent registra el 2020 una menor caiguda de l’economia que la mitjana catalana i el Pirineu pateix la pitjor davallada

ACN Lleida.-L’economia lleidatana es va contreure l’any 2020 com a conseqüència de la crisi de la covid-19. En concret, la demarcació de Lleida va registrar una disminució del Valor Afegit […]

Avatar
Agències 22/11/2021

ACN Lleida.-L’economia lleidatana es va contreure l’any 2020 com a conseqüència de la crisi de la covid-19. En concret, la demarcació de Lleida va registrar una disminució del Valor Afegit Brut (VAB) del -10,2%, però per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%), segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2021 del BBVA. Aquesta caiguda respon sobretot a l’afectació que la pandèmia va comportar als serveis privats a les persones i a la indústria alimentària. Les comarques del Pla de Lleida van registrar un decrement del -9,9%, també per sota de la mitjana catalana, mentre que les comarques de muntanya van ser el territori que va patir la pitjor davallada del país, amb un retrocés del VAB del -13,4%, sobretot per l’afectació de les restriccions en el turisme.

La crisi de la covid-19 es va traduir en una contracció del VAB del -9,9% en termes interanuals a les comarques del Pla de Lleida el 2020 però per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%). Segons l’anuari del BBVA, l’element determinant d’aquesta davallada és la caiguda dels serveis (-11,2%), el sector principal (amb un pes del 67,1% del VAB el 2019) i, en particular, dels privats, ja que els col·lectius van augmentar. A la pèrdua del terciari, s’hi sumen les de la indústria (-7,2%) i la construcció (-14,7%), mentre que el primari es va reduir un -1,8% interanual. La davallada del -11,2% del VAB terciari al Pla de Lleida mostra, com a la resta del país, diferències molt rellevants segons l’exposició de cada branca a les mesures de confinament i de contenció de l’activitat aplicades per controlar la pandèmia. Així, el VAB dels serveis personals es va reduir un -19,0%, mentre que la resta del terciari privat va presentar una contracció menor de l’activitat (-9,2%). Entre els serveis personals, la branca més afectada va ser el comerç (-24,6%), en part pels efectes negatius que va comportar el confinament del Segrià, i l’hostaleria (caiguda del VAB pròxima al -24%). Altrament, la contracció del VAB industrial al Pla de Lleida (-7,2%) recull la caiguda de les produccions manufactureres (-7,8%) i, en particular, de la principal branca industrial, els productes alimentaris (-58%). També hi va contribuir la dinàmica negativa de les branques d’energia, residus, aigua i gas (-4,2 %). De la seva banda, la forta contracció de la construcció a Ponent el 2020 (-14,7%) va ser resultat, principalment, de les caigudes per sobre del -15% de les primeres branques del sector, la d’instal·lació i acabats (amb un pes del 40 % del VAB sectorial), va presentar una reducció del VAB del -15,5%. També s’hi va notar la reducció de l’obra pública (-14,9%) i de la preparació de terrenys (-11,6%). Pel que fa al sector primari, la davallada al Pla de Lleida va ser moderada, en concret d’un -1,8%. L’agricultura va caure un -5,2%, tot i l’augment en cereals (37,6%). En canvi, la ramaderia va mostrar increments (1,7 %), per la positiva dinàmica del boví (8,1%) i el porcí (12,3%) malgrat el descens de l’aviram (-6,0 %). Les comarques de muntanya presentaren la contracció més elevada del país La covid-19 va tenir un efecte particularment negatiu a les comarques de muntanya, amb una contracció del VAB del -13,4%, reflectint la seva dependència dels serveis vinculats a les persones i, en concret, dels turístics. Aquesta pèrdua expressa la caiguda de l’activitat dels serveis, el principal sector (prop del 74,3% del VAB el 2019), que va disminuir un -17,7 %, mentre que també va caure en la indústria (-2,0%) i la construcció (-15,3%), tot i que el primari va augmentar un 9,2%. La intensa contracció del VAB terciari a les comarques pirinenques reflecteix la seva marcada especialització en els serveis privats i, dins d’aquests, en els més directament afectats per les restriccions per la covid-19. Així, els serveis personals van caure encara més intensament (-26,0%), arrossegats per la davallada a l’hostaleria (amb un retrocés del VAB gairebé un -40%), el comerç (-26%) o les activitats recreatives i artístiques (-33,0%), segons les dades que recull l’anuari del BBVA. Pel que fa a la indústria, la davallada del 2020 (-2,0%) respon a les caigudes de les produccions manufactureres (-8,0%) compensades només molt parcialment pel feble creixement de les branques de l’energia (0,7%), les més importants del sector. La reducció de la construcció a les comarques de muntanya el 2020 expressa la davallada de l’edificació i promoció immobiliària (-17,5%), la branca principal del sector. En concret, l’any passat es van iniciar 163 habitatges i la davallada en les afiliacions va ser del -2,6 % en aquest sector. El sector primari va mantenir una dinàmica positiva l’any passat, amb un augment del VAB del 9,2% marcat en bona part per l’increment de l’11,2% de l’agricultura i, en concret pels cereals (37,5%), malgrat la caiguda del -3,7% de les fruites fresques. La ramaderia va registrar un increment del 9,5 %, per la dinàmica del porcí (12%) i el boví (0,4%). La Val d’Aran encapçala la caiguda, mentre que la Segarra és la comarca on l’economia va retrocedir menysPer comarques, la Val d’Aran va ser el territori del país on més es va contraure l’economia l’any 2020 arran de la crisi de la covid-19. En concret, va registrar un a davallada del VAB del -23,3%. La Cerdanya se situa en el quart lloc, amb un retrocés del -15,2%, segons l’estudi del BBVA. En canvi, la comarca que va registrar un menor descens va ser la Segarra, amb un 2% interanual. Si bé és la comarca que menys es contrau, l’any 2019 va ser un dels pocs territoris a Catalunya on el VAB també es va reduir. El Pallars Jussà va ser la tercera comarca catalana on el VAB va caure menys en termes interanuals (-5,7%).