ACN Barcelona – El llibre ‘Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir’ (La Magrana) recull una selecció de les ressenyes que el crític literari Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins ara, la gran majoria de les quals corregides i renovades per l’autor. Puigdevall assegura que mentre existeixi la literatura, la crítica existirà perquè cada lector, encara que no ho sàpiga o no en sigui prou conscient, és un crític. “Cada lector és un crític i si no estàs preparat per tenir crítics, no estàs preparat per tenir lectors”, afirmat en una entrevista amb l’ACN.
L’any 2015 va publicar ‘Els convidats de pedra’, format per articles que havia publicat a ‘El Punt’ sobre escriptors desconeguts o poc freqüentats pels lectors de dècades passades. Joan Riambau, de La Magrana, es va llegir el llibre i l’any passat li va proposar fer-ne un de característiques similars sobre narrativa contemporània. “Vaig acceptar perquè era un llibre que ja tenia al cap i necessitava un estímul per dur-lo a terme”.
El crític pensava que seria un llibre fàcil de tirar endavant perquè el contingut eren les crítiques que ha fet en els darrers 30 anys. Assenyala, però, que aquesta percepció era “errònia per la feina que li ha representat”, primer a l’hora de seleccionar els llibres i segon perquè quan va revisitar aquests textos va tenir la sensació que els havia escrit una altra persona que no tenia res a veure amb el seu jo present. “Hi ha hagut una feina de reescriure cadascuna de les ressenyes”. Quan llegia els articles, explica, s’ha trobat amb un jo diferent, “molt més ingenu, entusiasta i més combatiu que ara, carregat d’una sèrie de manies” que ara, assegura, ja no té.
Amb el llibre publicat per La Magrana, apunta, volia reclamar l’atenció sobre unes obres del passat recent que “han passat desapercebudes o autors que encara estan en ple rendiment com Pasqual Farràs i poca gent l’ha llegit” i llibres que creu que “haurien d’haver tingut” molts més lectors o autors que van morir prematurament i que val la pena de gaudir d’un llibre seu.
Apareixen a ‘Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir’ crítiques a obres d’autors com Borja Bagunyà, Manuel Baixauli, Joan Benesiu, Neus Canyelles, Jordi Coca, Jordi Lara, Joan Lluís-Lluís, Maria-Mercè Marçal, Empar Moliner, Imma Monsó, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Gemma Ruiz, Toni Sala, Irene Solà o Tina Vallès.
Puigdevall assegura que cada lector és un crític i si un autor no està preparat per tenir crítics, no està preparat per tenir lectors. Reconeix que escriure un llibre “representa molta feina, disciplina, molta voluntat i posar-hi molta il·lusió” i si després resulta que no hi ha res del que un autor havia previst, frustra i emprenya. Tot i això, defensa que tots els autors haurien d’estar disposats a la crítica i haurien de saber, afegeix, que la crítica no és important, el que és important és el procés que l’autor ha viscut mentre es dedicava a l’escriptura. “El llibre és el que és tan si uns dies que està bé o uns diuen que està malament”, afegeix.
‘El troiacord’
Admet que una de les obres que l’ha estat perseguint és ‘El troiacord’, de Miquel de Palol. “És un llibre que m’ha guanyat les dues vegades que l’he llegit, no deixa de fascinar-me el que va aconseguir amb aquesta novel·la”.
Puigdevall afirma que hi ha dues coses que li agrada trobar en un llibre. D’una banda, quan et transporta “en una mena de paradís formal i verbal” amb una prosa que té un ritme i l’autor “t’atrapa i sap moure bé els fils dels personatges i les relacions entre ells”. Per altra banda, apunta, li agrada trobar en una novel·la que il·lumini un aspecte de la seva persona que desconeixia. És a dir, resumeix, d’una banda que hi hagi “una festa purament verbal i formal i, d’altra banda, una capacitat de coneixement del que t’envolta i d’autoconeixement de tu mateix”.
L’autor
Ponç Puigdevall (10 de setembre de 1963) ha publicat tres llibres de relats, ‘Un silenci sec’ (1991), ‘Era un secret’ (1998) i ‘L’atzar favorable’ (2012); tres novel·les, ‘Un dia tranquil’ (2010), ‘D’incògnit’ (2016) i ‘Il·lusions elementals’ (2017), i un assaig literari, ‘Els convidats de pedra’ (2015). En l’actualitat escriu ressenyes de llibres al ‘Quadern’ del diari ‘El País’ i a la revista ‘política&prosa’.
