ACN Barcelona – Jaume Plensa s’encarrega per primera vegada de la direcció escènica d’una obra i juntament amb el Liceu estrenarà el pròxim 16 de febrer la nova producció de ‘Macbeth’ de Verdi. L’òpera posa en moviment l’imaginari artístic icònic de Plensa, respectant l’esperit de l’obra de Shakespeare i la partitura de Verdi però amb mirada pròpia: “He intentat que fos d’una lleugeresa extraordinària”, ha avançat l’artista sobre una proposta amb què fuig del “fang” i la sordidesa associades aquesta òpera, amb la qual pretén, diu, “emocionar” i canviar “la mirada” dels espectadors. L’escultor acompanyava aquest dijous al matí un assaig de llums de l’obra, ja des del teatre de la Rambla, abans de presentar la producció.
“El que m’ha costat més ha sigut esperar aquests gairebé 4 anys”, ha confessat Jaume Plensa preguntat pel repte que suposa la seva estrena. Per la resta, l’artista s’ha mostrat feliç i satisfet d’haver liderat aquest projecte, i ha constatat que ha estat fàcil fer-ho “tenint Verdi i Shakespeare parlant a cau d’orella”. “Ningú m’ajuda quan estic al taller fent una escultura”, ha comparat en to de broma.
Plensa també ha confessat que en aquest temps de gestació ha aprofundit més en una obra que si ve admirava potser no coneixia tant com creia. En aquest aprenentatge, Plensa ha incorporat la idea que ‘Macbeth’ no és l’obra sòrdida, de “sang, fetge i obsessió pel poder”, i ho ha traduït en la seva proposta escènica intentant que sigui “d’una lleugeresa extraordinària”.
<strong>Una nova mirada</strong>
Sobre el text, Plensa ha asseverat que Shakespeare “va intentar descriure el ser humà amb tota la seva complexitat”. “Tots hem moltes facetes d’un mateix cos i segons com ens toca la llum som una cosa o una altra, i la modernitat està en canviar la manera en com l’espectador ho pugui mirar”, ha asseverat l’artista en relació a la seva proposta de direcció escènica.
Plensa ha desitjat que els espectadors que la vegin “s’emocionin” més enllà de l’entreteniment, doncs segons ha expressat l’òpera és alguna cosa més: “Poesia en estat pur”. Insistint en la idea de lleugeresa que ha volgut imprimir a la producció, Plensa ha dit que sovint l’esforç ha estat més per “deixar espai al buit”, deixar que parlessin l’orquestra i l’elenc de cantants, i no mirar d’omplir d’elements en excés l’escenari. Plensa també s’ha referit al goig que suposa “l’intercanvi d’energia brutal” que es produeix entre tots els equips que integren una producció operística així.
<strong>Les claus de la producció</strong>
El Gran Teatre del Liceu estrenarà el ‘Macbeth’ de Plensa per primera vegada el 16 de febrer i estarà en cartell fins el 3 de març, amb un total d’11 funcions. En aquesta nova producció es combinen videoart, escultura, llum i símbols estètics. El vestuari, també dissenyat per Plensa, transforma els personatges en estilitzades escultures d’acord amb el seu estil més genuí.
El reconegut mestre Josep Pons s’encarregarà de dirigir aquest elenc de primer amb l’objectiu d’extreure tot el color orquestral de la partitura. I els rols principals de Macbeth i Lady Macbeth els interpretaran les veus dramàtiques més sòlides del moment: el baríton Luca Salsi i la soprano Sondra Radvanovsky.
Aquesta estrena mundial, produïda pel Liceu, significa l’assoliment d’un doble somni per a l’artista, segons constata l’equipament: tornar als teatres amb un projecte personal i resoldre una assignatura pendent amb el seu títol més desitjat.
