Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

PERFIL: Jordi Puigneró, l’enginyer de la “república digital” i del primer nanosatèl·lit

ACN Barcelona.-Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974), l’enginyer de la “república digital” i del primer nanosatèl·lit que el Govern ha enviat a l’espai, continuarà a l’Executiu. I no content […]

Avatar
Agències 25/05/2021

ACN Barcelona.-Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974), l’enginyer de la “república digital” i del primer nanosatèl·lit que el Govern ha enviat a l’espai, continuarà a l’Executiu. I no content amb això, ho va com a vicepresident. Puigneró va assumir les funcions de Polítiques Digitals i Administració Pública el 2018, just després del terratrèmol polític de l’1-O, i ara seguirà com a home fort de JxCat a l’executiu. El seu perfil es considera proper a Carles Puigdemont, però a JxCat l’ubiquen també com una persona de la confiança del secretari general, Jordi Sànchez. Ara, haurà de ser el contrapès de JxCat a Pere Aragonès.

Va entrar a l’Ajuntament de Sant Cugat com a regidor el 2005 i va continuar treballant-hi vuit anys més, primer com a cap de gabinet de Lluís Recoder i després com a tinent d’alcalde amb Mercè Conesa d’alcaldessa. El 2013 passa a dirigir les polítiques TIC de la Generalitat, primer com a director general de Telecomunicacions i, des del 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.Proper a l’expresident Carles Puigdemont des de fa anys, va ocupar la conselleria de Governació i Administració Pública que abans dirigia Meritxell Borràs i que va ser destituïda després de l’aplicació de l’article 155. Amb Puigneró, però, Polítiques Digitals va deixar de ser una secretaria per compartir el nom de la conselleria i van centrar la seva actuació a l’executiu.Llicenciat en Sistemes d’Informació per la Universitat de Surrey al Regne Unit (1992-1997), va iniciar la seva carrera professional a Frankfurt (Alemanya) com a programador al Deutsche Bank. En el seu retorn a Barcelona, el 2001, va incorporar-se a IBM com a consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies.Els que el coneixen el defineixen com un home de caràcter tossut i decidit, amb una gran passió pel muntanyisme que l’ha portat a publicar una guia de la travessa pels 10 cims més alts de Catalunya de la mà de l’Editorial Alpina.En la seva etapa com a conseller, Puigneró ha reiterat la voluntat de crear una “república digital” i a l’inici del mandat va anunciar la licitació d’un sistema d’identificació biomètric, l’Identicat, que es va haver d’aturar després de l’aprovació per part del govern espanyol del decret de seguretat pública a l’administració digital, l’anomenat com a ‘decretazo digital’, que el limitava. Tot i això, fonts del Departament confirmen que el conseller “no ha aparcat el projecte”.Sí que han arribat a port iniciatives com la carta catalana de drets digitals, l’Agència de Ciberseguretat, l’Estratègia Blockchain Catalunya o el pla d’expansió de la fibra òptica per tot el territori. En l’última part de la legislatura, Puigneró ha impulsat l’Estratègia New Space per fomentar aquesta activitat a Catalunya, reforçant el paper de l’Aeroport de Lleida-Alguaire i de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Una de les fites més importants d’aquesta estratègia va ser el llançament del nanosatèl·lit Enxaneta el 22 de març. Puigneró ha defensat el projecte davant les crítiques de part de l’oposició, que el definien com ‘la nasa catalana’ i ha assegurat que Catalunya s’ha de ser un país digital connectat per terra, per mar i per l’espai.El sant-cugatenc va assumir el Departament amb un gran tema pendent pels treballadors públics: el retorn de les pagues extres pendents que no es van pagar durant l’època de retallades. Després d’una tensa negociació amb els sindicats, el pacte pel retorn fragmentat es va assolir a finals del 2018. La relació amb els sindicats de Funció Pública ha sigut complicada al llarg de tota la legislatura, fins al punt que els representants dels treballadors van presentar una demanda al TSJC contra el Departament per vulnerar la llibertat sindical, que no va prosperar. Tot i això, just abans de l’esclat de la pandèmia, la conselleria va tancar un acord de teletreball per la Generalitat, que era pioner a l’Estat. L’altre gran punt de fricció amb els sindicats han sigut els processos d’estabilització del personal interí, durament criticats pel col·lectiu.