ACN Barcelona.-La novel·la ‘El que em queda de tu’ de Pepa Aguar reflexiona sobre el procés de la “pèrdua” d’un familiar i més en concret la de la seva mare, malalta d’alzheimer. ‘El que em queda de tu’, guanyadora del XLII Premi Joanot Martorell de Narrativa, és un “cant a la vida i a l’esperança” i a tot allò que queda de les persones que són referents a la vida de cadascú. Josep-Anton Fernández, autor del poemari ‘L’animal que parla’, va guanyar el LVIII Premi Ausiàs March amb la seva estrena en la poesia, amb una obra que tracta sobre “el parlar i el dir”. Edicions 62 ha editat els dos títols.
‘El que em queda de tu’, de Pepa Aguar és una novel·la que parla de les pèrdues familiars derivades de la malaltia mental degenerativa que pateix la matriarca. “Aquesta novel.la parla de dones, d’àvies, de mares i de filles i de les paraules que varen quedar per dir quan la malaltia de la ment ho arrossega tot al seu pas”, resumeix l’organització. En la novel·la, afegeixen, “hi ha la nostàlgia dels temps que ja han estat però també esperança i alegria en el futur”.Aguar ha dit que la novel·la retrata la història d’una pèrdua i va ser quan la seva mare “no s’havia mort però ja no hi era per la malaltia” que patia. “És com assistir a la pèrdua de la mare, que era una dona plena d’energia, alegria, i al seu procés de decrepitud mental”, ha explicat. L’autora no volia que a la novel·la la seva mare fes pena, sinó que la volia il·luminar amb el que era i havia fet i amb tot el que li havia deixat amb “moments radiants” i volia que aquests moments hi fossin. “Sempre havia volgut escriure sobre la meva iaia, però la malaltia de la meva mare es va creuar pel mig”. En qualsevol cas, ha assegurat que el llibre és “un cant a la vida i a l’esperança” i a tot allò que queda de les persones que són referents a la vida de cadascú.Aguar ha indicat que abans d’escriure el llibre va necessitar un temps de pair tot el que passava amb la seva mare i “el temps de distanciament era necessari”. Han estat tres anys d’escriptura, tot i que no es pot dedicar només a escriure i ho ha compaginat amb la seva feina de docent. El llibre s’ha construït amb els records de l’autora amb la seva mare, d’històries que ella li explicava i de fotografies. La novel·la sorgeix molt de la tradició oral i admet que ha ficcionat una mica la novel·la, tot i que hi ha “molta realitat, vida i records”. L’obra de l’escriptora valenciana resident a Catalunya va merèixer XLII Premi Joanot Martorell de Narrativa, dotat amb 20.000 euros. El jurat del guardó està format per Pilar Beltrán, Xavier Aliaga, Valèria Gallard, Víctor Labrado i Ignasi Móra.LVIII Premi Ausiàs MarchJosep-Anton Fernàndez va debutar amb èxit en la poesia amb ‘L’animal que parla’, guanyador del LVIII Premi Ausiàs March, dotat amb 8.000 euros i la seva publicació a càrrec d’Edicions 62. Fernàndez ha apuntat que és un llibre sobre el parlar i el dir, i dels “efectes de la paraula en el cos i l’ànima i els afectes que la paraula vehicula”. “Es tracta d’intentar expressar una experiència humana que ens confronta amb l’enigma de l’existència”, ha assegurat. Així mateix, Fernàndez ha apuntat que el títol del llibre es refereix a que els humans són animals que parlen. “La paraula permet expressar-nos, pensar i construir els nostres efectes, però el llenguatge té un efecte traumàtic perquè ens limita a allò que podem comprendre i expressar perquè no es pot expressar tot”, ha afegit. L’autor ha destacat que al llibre hi ha la presència constant de l’altra i també el seu silenci. Un diàleg, ha afegit, que pren diverses formes: “algunes poemes són transcripcions d’un diàleg i hi ha un diàleg amb la tradició poètica catalana amb Riba, Vinyoli, Ferreter o Maria Mercè Marçal”.
