ACN Barcelona.-Vicky Peña i Pablo Derqui es desdoblen en la infinitud de personatges que poblen ‘Pedro Páramo’, el clàssic literari de Juan Rulfo, que aterra finalment al Teatre Romea el proper 1 de juliol en versió teatral de Pau Miró i amb direcció de Mario Gas. Dramaturg i director s’han aliat per presentar –aquest any sí- al Festival Grec una de les obres fonamentals de la narrativa sud-americana del segle XX, una història feta d’històries que parla de la cobdícia humana, la corrupció i l’abús dels oprimits. L’escenari, Comala, el petit poble que Pedro Páramo va fer seu i va esprémer fins a convertir-lo en un lloc fantasma i on ara torna el seu fill, Juan Preciado, per adonar-se de qui era realment el seu pare.
‘Pedro Páramo’ s’hauria d’haver estrenat ara fa un any al mateix Teatre Romea i dins del Festival Grec, però la crisi sanitària ho va complicar i l’espectacle va saltar a la temporada regular dins del ‘Grec a Grec’. Però a l’octubre les noves restriccions també ho van impedir, així que l’obra –una coproducció amb el festival, el Romea i el Teatro Español de Madrid-, va acabar estrenant-se primer al Matadero de Madrid i ha fet una llarga gira abans d’arribar, finalment, a Barcelona. L’adaptació de Pau Miró del text de Juan Rulfo opta per “dos oficiants” que es posen en els diversos papers de l’obra, renunciant a fer-ne una narració exhaustiva i naturalista. A l’obra, un home humil, Pedro Páramo, arriba a convertir-se en el cacic del seu poble, Comala, un llogarret que ell espremerà i arrasarà ¬ns a convertir-lo en un poble fantasma. Allà arribarà, anys després, el seu ¬ll, Juan Preciado, que tornarà al poble, es creuarà amb els fantasmes dels qui hi van viure i descobrirà així qui era realment el seu pare i com es va apro¬tar dels habitants del poblet, incloent-hi la seva mare. La història del pare, l’home més important i corrupte de Comala, i la del seu fi¬ll, s’alternen en una estructura laberíntica. Aquesta és una història sobre la corrupció que ens parla dels mecanismes de poder i de com s’utilitzen al voltant del món pel bene¬fici propi a partir d’uns fets que transcorren en una petita comunitat. La història del pare, l’home més important i corrupte de Comala, i la del seu fill, que arriba a la població quan està ja deserta i pels seus carrers només passegen les ànimes d’aquells que una vegada van viure allà.Tots els implicats en la producció han coincidit aquest dimarts assenyalat la dificultat que representa dur aquest text a l’escenari. Però també que en la versió de Pau Miró l’exercici sembla menys difícil. “És la manera més difícil de representar una novel·la, però n’ha fet una versió fantàstica, n’ha sabut extreure tot l’interessant pel discurs escènic i deixar fora tot el que sobrava”, ha assegurat Mario Gas sobre la seva proposta. La “segona sort” que han tingut ha estat comptar amb “dos oficiants” de luxe com Vicky Peña i Pablo Derqui, capaços de posar-se en la pell dels diversos personatges que interpreten, ha assumit el director. De la vigència del text de Rulfo, Gas considera que l’obra “aprofundeix dins de la naturalesa humana, de la solitud, de la mort, la decadència, el poder, el caciquisme, la lluita de classes i com condiciona la pobresa ambiental a la gent. És perfectament actual”.Hi ha coincidit Josep Maria Pou, que ha aventurat que l’espectacle ressonarà en els espectadors també per com aborda el tema de la mort. “Hem estat una any convivint amb la malaltia i la mort com a cosa gairebé quotidiana, i aquest espectacle parla molt dels nostres morts, dels que hi ha dins de cada família, de cada societat i de cada poble”.
